Amb el tancament de l'any, les economies domèstiques es ressenten de la voràgine de les compres de Nadal. Qui més, qui menys, fa un repàs de les despeses en què ha incorregut i espera fer-ho millor l'any següent. Si aquest és el seu cas, aquí van alguns consells per preparar millor els pressupostos de cara al 2026. 

Els experts han recomanat reiteradament que no cal esperar a les últimes setmanes de l'any, i encara menys als últims dies, per prendre algunes decisions importants: controlar les despeses, reforçar els estalvis i aprofitar les oportunitats fiscals que poden revertir en deduccions en l'impost de la renda de les persones físiques (IRPF) o altres com fer aportacions a un pla de pensions.

Per al control de les despeses, què millor que fer una ullada als ingressos i les despeses que s'han tingut. Atents als costos fixos, i al seu increment en funció de la inflació anual, la resta de despeses cal revisar si han estat realment necessàries, si han estat extraordinàries i preveure en tots els casos si es repetiran l'any següent.

Perquè si una cosa cal tenir és previsió. Així, els experts aconsellen que sempre es tingui a mà un fons d'emergència que és, en definitiva, un salvavides financer per atallar els imprevistos. A més, cal reposar-lo si s'ha hagut de fer ús del mateix durant l'any, a causa d'algunes despeses que han vingut de sobte. Vegeu la reparació o compra d'electrodomèstics, despeses de les assegurances de la llar i del cotxe; o de la pòlissa mèdica.

També cal tenir algun dineret a la recambra per a algun caprici o, si és possible, programar-lo amb temps. És el cas dels viatges o les vacances. Sovint no es preveu quines despeses es tindran durant les vacances de l'any següent o no s'estalvia prou per poder improvisar una sortida de cap de setmana amb els amics o la família. 

Com invertir per estalviar

Arribats a aquest punt, és bo pensar quines fórmules es poden fer servir per generar més estalvis, mitjançant la inversió d'una part dels ingressos. Sempre que les despeses ens ho permetin. La fintech europea Lightyear, especialitzada en inversió digital, ha analitzat les principals tendències que marcaran la inversió particular el 2026. Aquestes són les seves 10 conclusions:

  1. Diversificar per evitar ensurts: El context incert que s'espera per al 2026 anticipa un mercat menys complaent, on la diversificació adquireix més rellevància.

  2. Sortir dels mercats habituals: Diversificar també geogràficament serà una altra tendència. Els inversors estan ampliant la seva exposició fora de carteres excessivament concentrades als Estats Units, incorporant cada cop més empreses europees i altres mercats desenvolupats.

  3. Més estratègia: L'inversor comença a prioritzar l'assignació d'actius i la gestió del risc enfront de la recerca de rendibilitats extraordinàries a curt termini.

  4. Eficiència per sobre de tot: L'inversor és més conscient de l'impacte acumulatiu de comissions, fiscalitat i rotació excessiva de cartera.

  5. Eines digitals: Hi haurà un avenç en l'adopció d'eines digitals que faciliten la inversió sistemàtica, com aportacions periòdiques i carteres automatitzades.

  6. Carteres combinades: Més que un producte concret, el que guanya protagonisme és la combinació intel·ligent de diferents instruments d'inversió. Els ETF, per exemple, continuen consolidant-se com a eines clau per obtenir exposició diversificada, especialment en mercats globals i sectors amplis, gràcies a la seva eficiència en costos i transparència. Paral·lelament, la renda fixa recupera atractiu després d'anys de poca rellevància.

  7. Menys concentració: Tot i que persisteix la tendència a concentrar excessivament les carteres, tant en un nombre reduït d'actius com en determinades geografies o sectors, de cara al 2026 s'espera una evolució positiva en aquest sentit. L'experiència acumulada i un entorn més exigent afavoriran una diversificació més elevada i una aproximació més disciplinada.

  8. Nous sectors de sempre: Els sectors amb més potencial seran aquells vinculats a la millora de la productivitat i a l'eficiència del capital: infraestructures, automatització, digitalització industrial i serveis lligats a la transició energètica, entre d'altres. No es tracta tant de sectors disruptius en sentit estricte, com d'activitats que ofereixen visibilitat d'ingressos i capacitat d'adaptació a diferents escenaris macroeconòmics.

  9. Criptomonedes, sí o no?: Les criptomonedes han passat per una fase de menys protagonisme mediàtic, però això no implica una pèrdua de rellevància estructural. Estem davant d'un procés de maduració i selecció natural dins de l'ecosistema. El 2026 tornaran a ser presents en el debat, encara que des d'un enfocament més financer que especulatiu, i veurem com més bancs i fons tradicionals comencen a integrar la criptodivisa com un actiu més a tenir en compte, no ja per a l'especulació, sinó per a la diversificació i el llarg termini.

  10. Les plataformes d'inversió, en lluita pel rigor: resulta especialment rellevant l'esforç del sector per simplificar l'experiència d'inversió sense renunciar al rigor financer. Es preveu una clara aposta per models més directes, amb menys intermediació i més focus en l'usuari final. Així mateix, la pressió competitiva està accelerant la reducció de costos i millorant l'accés a mercats internacionals. Això democratitza la inversió global i permet a l'inversor construir carteres més diversificades amb més facilitat.