La licitació pública d’obres a Catalunya ha crescut només un 1,9% durant els nou primers mesos de 2026, fins als 2.860,5 milions d’euros, segons el darrer informe de la Cambra de Contractistes d’Obres de Catalunya (CCOC). L’estancament de l’Administració central, que amb prou feines va incrementar un 0,2% la seva activitat licitadora, ha limitat l’avanç del conjunt de les administracions públiques.

Entre gener i setembre, l’Estat va licitar obres per valor de 462,2 milions d’euros. La situació va ser especialment negativa durant el tercer trimestre, quan la licitació estatal va caure un 64,3%, fins als 86,4 milions. La Cambra destaca la reduïda activitat de la Direcció General de Carreteres, que en els nou primers mesos de l’any només va licitar 9,7 milions d’euros en obres a Catalunya.

En canvi, la Generalitat va incrementar la licitació un 13,8%, fins als 973,2 milions d’euros. Aquest augment està estretament vinculat a la licitació de la variant de les Preses i d’Olot, dividida en quatre lots i amb un pressupost conjunt de 367,5 milions. Aquesta actuació va concentrar aproximadament el 67% de tota la licitació de la Generalitat durant el tercer trimestre. La CCOC valora positivament l’impuls d’aquestes infraestructures, però reclama una programació continuada de nous projectes per consolidar el creixement.

Per la seva banda, l’administració local va mantenir el lideratge en volum de licitació, amb 1.326,9 milions d’euros, el 46,4% del total, i un increment interanual del 3,8%.

Més enllà del volum d’inversió, la Cambra alerta de la baixa concurrència en els concursos públics. Durant els nou primers mesos de l’any, el 42% de les obres van rebre només una o dues ofertes: el 21% van tenir un únic licitador i un altre 21%, només dos. Tot i que el percentatge millora lleugerament respecte del 45% registrat el 2025, la competència continua sent reduïda.

A més, 259 obres van quedar desertes, amb un pressupost conjunt de 100,7 milions d’euros, segons les dades provisionals disponibles fins al setembre. Un dels casos més significatius és el de dues naus logístiques a la ZAL Port-Hub Aeri de Barcelona. Després que el primer concurs, amb un pressupost de 23,7 milions, quedés desert, el projecte es va tornar a licitar per 28,1 milions, gairebé un 20% més.

Aquesta situació coincideix amb un increment del 8,3% interanual dels costos de construcció, segons les dades del Ministeri corresponents a l’agost. Per aquest motiu, la CCOC reclama actualitzar els pressupostos de licitació, establir mecanismes efectius de revisió de preus i introduir més flexibilitat contractual per afavorir la participació de les empreses i reduir els concursos deserts.

“No n’hi ha prou amb anunciar plans d’inversió: cal transformar-los en obres”, afirma en un comunicat el president de la Cambra, Lluís Moreno, que considera imprescindible disposar de pressupostos actualitzats perquè les actuacions es puguin executar.

L’edificació també s’estanca

Per tipologies, l’obra civil va concentrar el 55% de la licitació, amb 1.571,7 milions d’euros, mentre que l’edificació va sumar 1.288,8 milions, amb un increment de només el 0,6%. Territorialment, Barcelona va acaparar el 61% del total i Girona, el 20%, impulsada principalment per les obres de la variant de les Preses i d’Olot.

L’informe també constata la pèrdua de pes dels fons europeus Next Generation EU, que només van representar el 3,7% de la licitació d’obres acumulada fins al setembre. La Cambra considera necessari reforçar els mecanismes ordinaris de finançament per garantir la continuïtat de la inversió pública.

Pel que fa als serveis vinculats a la construcció, la licitació va caure un 42,7% entre gener i setembre, fins als 1.676,4 milions d’euros, principalment per la concentració de grans contractes pluriennals durant els primers mesos de 2025. Tot i això, durant el tercer trimestre va créixer un 119%, fins als 657,5 milions, impulsada pels contractes de manteniment i conservació d’infraestructures.

La CCOC insisteix que els plans d’inversió de les administracions s'han de traduir en una licitació sostinguda i en l’execució efectiva de les infraestructures pendents, per començar a reduir el dèficit acumulat d’inversió a Catalunya.