Les dades de 2025 sobre les projeccions de població de l’Idescat determinen que, a Catalunya, prop d’un 20% de la població té 65 o més anys. El percentatge equival a uns 1,6 milions de persones, xifra que s’estima que s’elevarà fins als 2,4 milions en 2045, i que passaran a representar prop d’un 30% de la població. Per tant, hi haurà un gruix important de la població que passarà a engreixar l'índex de població inactiva en el mercat laboral. Mentrestant, les tendències demogràfiques mostren com la piràmide poblacional és cada vegada menys nombrosa en l'edat laboral, considerant de 16 a 64 anys.
En aquest context, el nombre de jubilacions esperades per d'aquí a 10 o 15 anys esdevindrà un problema per al mercat laboral català, com constata el darrer informe Relleu generacional i sostenibilitat del treball a Catalunya, divulgat per l'Observatori del Treball i Model Productiu, depenent del departament d'Empresa i Treball de la Generalitat. De fet, l’índex de reemplaçament laboral en 2025 a Catalunya ja és deficitari: la població que sortirà pròximament del mercat laboral (de 60 a 64 anys) és superior a la que entrarà (16 a 20 anys), en un 8,5%.
De l’anàlisi extreta a partir de les dades de l’enquesta de població activa —del tercer trimestre del 2025 al segon trimestre del 2026— es desprèn que, actualment, Catalunya disposa de 3,9 milions de persones ocupades (16 i més anys), de les quals 825.600 tenen 55 o més anys (el 21% del total). Això significa que una de cada cinc persones que actualment desenvolupen una feina sortirà del mercat laboral català durant els pròxims 10 a 15 anys. A més, la majoria d’aquestes persones es troben treballant a jornada completa (el 87,8%; 725.000).
Tensions al mercat laboral i a la competitivitat econòmica
Garantir el relleu generacional i retenir el talent sènior que vulgui continuar treballant és clau per assegurar la competitivitat econòmica i la sostenibilitat social. L'informe concreta que, seguint les dades de l'EPA, el volum més gran de jubilacions es registrarà en sectors amb molta ocupació, com el comerç i les indústries manufactureres. No obstant això, el relleu generacional serà especialment problemàtic en aquelles branques on el percentatge de treballadors majors de 55 anys supera amb escreix la mitjana.
Esmenta, en concret, l’agricultura, Administració pública, activitats immobiliàries, treball domèstic, serveis socials sense allotjament i determinades branques de la construcció i la indústria. Dins d’aquest marc, es detecten unes necessitats més altes de reposició i relleu generacional en àrees i tasques determinades: els treballadors qualificats del sector agrícola, ramader i pesquer; els comerciants i propietaris de botigues; els empleats de biblioteques, serveis de correus i semblants; o els professionals de suport a la gestió administrativa.
Pèrdua de confiança i de suport social
Per a retenir el talent sènior més enllà de la teòrica edat de jubilació que pot pertocar segons els anys de cotització a la Seguretat Social, caldrà fer un esforç per afrontar aquelles dificultats que els treballadors estan denunciant. L'estudi explica que "cal una acció combinada entre empreses i administracions públiques que posi el focus en la millora de la inclusió laboral de les persones de més edat, però també en la incorporació laboral d’aquells col·lectius que es troben fora del mercat laboral (la força de treball infrautilitzada a Catalunya representa el 14,4% de la població activa ampliada de 16 a 74 anys en 2025, i s’eleva al 16,9% en les dones), segons les dades de l’Estadística de la força de treball infrautilitzada que elabora el mateix Observatori del Treball i Model Productiu.
La decisió de prolongar la vida laboral i endarrerir la jubilació està directament lligada a la qualitat del lloc de treball. Un entorn laboral que ofereix reconeixement professional i un bon suport social augmenta la seguretat dels treballadors per continuar actius. Per contra, factors com l'estrès, les altes exigències físiques, la inestabilitat en la contractació i l'exposició a riscos laborals redueixen dràsticament l'expectativa i el desig de continuar treballant en el futur.
Aquestes dificultats anímiques, emocionals i també físiques es detecten més en les ocupacions menys qualificades i en determinades ocupacions de la indústria i la construcció. Contràriament, les persones treballadores amb estudis superiors i en ocupacions de més nivell de qualificació mostren una percepció més positiva sobre la seva continuïtat laboral tot i que ja s'aproximi la seva edat de jubilació o, fins i tot, si ja hi han arribat.
En aquest sentit, la Fundació Europea per a la Millora de les Condicions de Vida i Treball (Eurofund) va difondre a inicis del 2025 un examen dels perfils de qualitat laboral dels treballadors grans a la Unió Europea i va revelar que, si bé un terç té "feines empoderades" de bona qualitat, una cinquena part preocupant es troba en rols d'"alt risc" associats amb un benestar mental baix, inseguretat financera i un mal equilibri entre la vida laboral i la personal.