El president de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, proposa una Agenda de Competitivitat Catalunya-Portugal, concebuda com un marc estable de cooperació empresarial i institucional entre els dos territoris. El dirigent patronal ha formulat aquesta proposta en la reunió que ha mantingut aquest dimarts a Lisboa amb el ministre d’Economia de Portugal, Manuel Castro Almeida. Aquest últim ha acceptat la invitació de Foment per tal de fer una visita empresarial a principis de l’any vinent.

En un comunicat, Foment subratlla que aquesta iniciativa parteix de la voluntat de donar un nou impuls a unes relacions econòmiques que “ja són especialment intenses”. Recorden que el 25% de les exportacions espanyoles a Portugal són catalanes i operacions recents com la de Bondalti-Ercros “evidencien el potencial de més integració empresarial”.

L’Agenda de Competitivitat es planteja al voltant de grans àmbits compartits com la indústria i l’energia, la innovació i la intel·ligència artificial, les start-ups i la inversió, i la reducció de barreres administratives i reguladores per a les empreses que operen als dos mercats.

Entre les propostes abordades destaca la creació d’un corredor tecnològic Barcelona-Lisboa que connecti de manera estable els dos ecosistemes d’innovació i faciliti la circulació de talent, inversió, coneixement i projectes entre start-ups, scale-ups, grans empreses, universitats, centres tecnològics i inversors. Foment proposa també explorar la participació d’empreses portugueses en la Comissió d’IA i Robòtica de Foment, crear mecanismes de soft landing entre els dos ecosistemes i organitzar una missió empresarial catalana al Web Summit de Lisboa.

La patronal ha plantejat igualment reforçar la cooperació industrial i logística, avançar en la connexió dels corredors Atlàntic i Mediterrani, millorar les connexions ferroviàries entre Barcelona, Madrid i Lisboa i potenciar la col·laboració entre els ports de Barcelona, Sines i Lisboa.

Per a Foment, l’objectiu final és que una empresa catalana pugui considerar Portugal una extensió natural del seu mercat i que una empresa portuguesa pugui veure Catalunya de la mateixa manera, sumant capacitats per reforçar el pes econòmic i industrial del sud d’Europa.

Conferència sobre metròpolis

Més tard, en una conferència a Lisboa, Sánchez Llibre ha defensat la necessitat d’avançar cap a una “gran xarxa europea de metròpolis col·laboratives, policèntriques i connectades, capaç de generar massa crítica i competir globalment sense concentrar tota l’activitat en una única gran ciutat”. Ho ha fet a la seu de SEDES (Sociedade de Estudos para o Desenvolvimento Económico e Social), una de les associacions cíviques i think tanks més antics de Portugal

Sánchez Llibre ha remarcat que la realitat econòmica i social ha superat les fronteres administratives tradicionals. Les persones viuen, treballen, estudien i utilitzen serveis en municipis diferents, mentre que les empreses operen en espais que integren infraestructures, talent, universitats, proveïdors, ports i aeroports. En aquest sentit, ha resumit aquesta nova realitat amb una de les idees centrals del seu discurs: “El mapa administratiu ens diu on acaben els municipis; el mapa metropolità ens diu on comencen les oportunitats”.

Ha indicat que les metròpolis han de ser capaces no només de generar creixement, sinó també d’estendre’l pel territori. Per això, aposta per superar la lògica tradicional entre centre i perifèria i construir xarxes de municipis especialitzats, complementaris i ben connectats. “La prosperitat es crea concentrant capacitats, però es comparteix connectant territoris”, ha reblat el líder patronal.

En aquest sentit, ha defensat que Europa no necessita una gran megaciutat, sinó una gran xarxa de metròpolis connectades mitjançant infraestructures ferroviàries, energètiques, digitals i logístiques competitives.

Com a proposta concreta, planteja que Barcelona, Lisboa, Madrid i Porto elaborin documents de treball sobre els grans reptes metropolitans —governança, migració, turisme, habitatge i transport— per avançar cap a una xarxa capaç de combinar competitivitat, cohesió i distribució d’oportunitats.