L'alt representant de la Unió Europea per a Afers Exteriors i Polítiques de Seguretat, Josep Borrell, ha aprofitat la seva participació en les reunions del Cercle d'Economia per fer campanya per una major inversió europea en armament i defensa. "Ja sé que així no es guanyen eleccions, que la gent prefereix la mantega als canons. Però és que moltes vegades, sense canons, no hi ha mantega", ha llançat Borrell durant la taula rodona celebrada aquest dilluns a l'hotel W de Barcelona, davant d'un auditori ple i amb el mar de fons.
"Trump tenia raó, no invertim prou en defensa", ha defensat l'exministre socialista, que ha negat que per a aquesta aposta sigui necessari crear un exèrcit europeu: "No fa falta, a més, qui manaria?", ha dit. "El nostre exèrcit, que són 27 exèrcits russos, és cinc vegades el de Rússia, encara que té menys eficàcia. Bé, parlar d'eficàcia i de Rússia és un oxímoron, però està clar que no tenim la potència de Putin perquè estem partits en 27 trossos", ha aportat Borrell. "Ningú no guanya eleccions proposant més despesa militar. Però ho sento molt, el món és com és", ha afegit. "Només els estats tenen exèrcits i Europa és un club d'estats", ha dit. "Si Europa vol ser una potència militar, necessitem invertir 70.000 milions d'euros més".
Borrell ha quantificat la inversió pública europea en ajudar militarment Ucraïna, 65.000 milions d'euros, i també la que s'ha dedicat a "compensar internament els efectes de la guerra", com la inflació o la dependència energètica, que s'eleva fins als 700.000 milions d'euros.
El representant europeu ha assegurat que si hi ha una cosa que ha de retreure's és el fet de no haver ajudat abans Ucraïna i ha explicat que va mantenir una conversa amb el primer ministre ucraïnès, qui li preguntava si en cas d'una nova invasió rebrien ajuda militar. "'Vostès ens donaran armes o no?', em van preguntar. I jo no vaig poder dir que sí, perquè no ho sabia. Però quan van caure els míssils, vam decidir que aquesta vegada no podíem deixar-lo passar, no podíem deixar que s'instal·lés un règim com el de Bielorússia a Ucraïna", ha afegit. "La primera oferta militar van ser 50.000 cascos, que són molt útils però no suficients", ha dit.
"Competència esbiaixada" de Borrell
Quant a la dependència energètica amb Rússia, Borrell ha comentat que "abans pensàvem que la dependència era una qüestió de pau". "Com que depens de mi, no alçaràs la veu, o no reaccionaràs", ha exemplificat, i que el president de Rússia, Vladímir Putin, "sabia que ens tenia agafats perquè la major part del gas que consumim a Europa és seu". Aquesta mateixa dependència, ha rememorat, es va patir durant la pandèmia: "Vam veure que a Europa no es produïa ni un sol gram de paracetamol. Ens vam preguntar: on és el paracetamol? I era a l'Índia". "Hem descobert les nostres mancances i limitacions amb ambdues crisis", ha dit.
La rivalitat econòmica amb la Xina, ha defensat Borrell, "no ha de fer que estiguem en baralla permanent". "Està clar que és un competidor, perquè ja és el primer exportador de cotxes al món. L'evolució econòmica que ha experimentat en 40 anys és històrica", ha defensat, encara que ha alertat que "els Estats Units també són un competidor". De fet, ha criticat que la llei de reducció de la inflació, IRA, promulgada pel president nord-americà Joe Biden per fomentar les energies renovables, "és una competència esbiaixada". Les empreses fa temps que demanen a Europa estímuls similars o amenacen d'invertir en els Estats Units o la Xina pels seus millors ajuts.
Xina, això sí, "a més d'un competidor és un rival", que "no té cap complex d'inferioritat" per defensar un model "de partit únic", que "no és una democràcia". "El venen pel món com a millor, reconeixen que no tenen eleccions cada quatre anys però sí cap desenvolupament econòmic", ha alertat Borrell, que creu que per contrarestar aquest missatge, la Unió Europea
Borrell ha considerat "comprensible" que "nous actors vulguin participar" en la geopolítica mundial, encara que ha desconfiat de l'expressió Sud Global, "ja que hi ha països molt rics que l'utilitzen", encara que "ells l'utilitzen i se senten part". Entre aquests països en creixement, Borrell ha assenyalat que a l'Àfrica hi ha "un ressentiment anticolonial" i a Amèrica Llatina un "antiimperialisme" justificat que fa que existeixin certes divergències i diferents formes de veure la realitat. Per exemple, respecte a la guerra d'Ucraïna, "ens acusen d'aplicar dobles estàndards respecte a altres conflictes" i "no comparteixen la indignació moral que tenim a Ucraïna amb la guerra". "Ho condemnen, però són més eclèctics a l'hora de repartir culpes", ha assenyalat, posant d'això com a exemple al president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva.
En aquest desequilibri amb els països en vies de desenvolupament, Borrell ha alertat també de les diferències quant a la responsabilitat per l'emergència climàtica. "Amèrica Llatina és responsable del 3% de les emissions i nosaltres del 35%. Per això és normal que et diguin, 'parlem de qui té la culpa o de com m'ajudarà vostè a reduir les emissions'", ha sentenciat. Borrell, finalment, ha cridat a un millor repartiment de la riquesa, "el món no pot seguir com és" i a relativitzar el pes d'Europa en les decisions globals, "som el 5% de la població mundial i amb una mitjana d'edat molt elevada".