La taxa anual d'inflació de l'eurozona es va incrementar en dues dècimes a l'octubre respecte al setembre, fins al 4%, impulsada per l'encariment de l'energia, segons la dada actualitzada aquest dimecres per l'oficina d'estadística comunitària Eurostat, que confirma l'estimació preliminar. La taxa es manté així en el seu nivell més alt des de setembre de 2023 després d'un nou repunt que reforça els arguments perquè el Banc Central Europeu (BCE) apugi els tipus d'interès en la seva reunió de desembre.
La pujada de preus es va accelerar a l'octubre en tots els components de la cistella de la compra, començant per l'energia, que es va encarir un 21% respecte a l'octubre de l'any passat, dues dècimes més que el calculat inicialment i dos punts per sobre del 19% registrat al setembre.
La taxa d'inflació també va augmentar en els serveis, fins al 3,3% a l'octubre enfront del 3,2% del mes previ, en els aliments, alcohol i tabac (1,5% enfront de l'1,3% al setembre) i en els béns industrials no energètics (1,2% enfront de l'1,1% anterior).
Per la seva part, la inflació subjacent —que exclou l'efecte de l'energia, aliments frescos, alcohol i tabac per ser els més volàtils i és l'indicador principal per al Banc Central Europeu— va pujar a l'octubre al 2,5%, una dècima més que el càlcul inicial i també que el mes anterior.
L'IPC es dispara a Espanya i Itàlia
Entre les grans economies de l'euro, Itàlia es va anotar la taxa més gran d'inflació a l'octubre, després de pujar 1,4 punts i situar-se en el 5,6%. Després es troben Espanya, amb un 4,9% (una dècima menys que al setembre), i França, amb un 3,7% (tres dècimes més). Per la seva part, l'encariment dels preus a Alemanya es va moderar quatre dècimes, fins al 2,9%, a causa de les mesures adoptades pel Govern per abaixar els preus dels carburants.
De manera idèntica, la inflació en el conjunt de la Unió Europea també va repuntar dues dècimes el mes passat, des del 3,8% de setembre fins al 4% d'octubre. Entre tots els socis del bloc, l'augment dels preus més acusat es va donar a Romania (7%), Lituània (6,1%), Bulgària (5,9%), Grècia (5,7%), Itàlia (5,6%), Xipre (5,4%), Bèlgica (5,2%), Espanya i Luxemburg (ambdues en el 4,9%), Croàcia (4,4%) i Irlanda (4,2%).
Per sota van estar les taxes d'inflació a Portugal (3,9%), Eslovènia (3,8%), França i Polònia (3,7%), Estònia (3,6%), Àustria (3,5%), Països Baixos (3,3%), Finlàndia (3,2%) i Letònia (3,0%). Tanquen la llista, tots ells per sota del 3%, Alemanya i Eslovàquia (2,9%), Hongria (2,4%), Malta (2,3%), Dinamarca i Txèquia (2,1%) i Suècia (0,6%).
La Comissió Europea va publicar aquest dimarts les seves noves previsions econòmiques, en les quals preveu que l'eurozona i la UE tanquin 2026 amb unes taxes d'inflació mitjanes del 3,2% i el 3,3%, respectivament. Després es moderaran lleument fins al 3,1% i 3,2% el 2027 i descendiran fins al 2,1% i 2,3% el 2028.
