La Comissió Europea ha elevat dues dècimes la previsió de creixement per a Espanya el 2026, fins al 2,6%, respecte del 2,4% estimat al maig, amb la qual cosa l'economia espanyola es mantindrà com la de més expansió entre les quatre grans de l'eurozona. Tot això malgrat el repunt de la inflació, que assolirà el 3,9% enguany, per sobre de la mitjana europea i en un context marcat per l'encariment de l'energia i les tensions geopolítiques.
Segons les previsions econòmiques de tardor publicades aquest dimarts, el PIB espanyol tancaria l'any amb un avanç superior a la mitjana de la Unió Europea, situat en l'1,4%, i més del doble del registrat a la zona euro, de l'1,2%, tot i que Brussel·les anticipa una pèrdua d'impuls en els pròxims exercicis, amb taxes del 2,1% el 2027 i de l'1,9% el 2028, a mesura que es moderi la creació d'ocupació i conclogui el desplegament dels fons europeus de recuperació.
La millora de les perspectives també s'estén al conjunt del bloc, per al qual l'executiu comunitari ha revisat a l'alça en tres dècimes el seu pronòstic de creixement del 2026, tant a la UE com a l'eurozona, si bé Espanya seguirà superant àmpliament altres grans economies com Alemanya, que creixerà un 1,3% enguany; Itàlia, amb un 1%; i França, amb tot just un 0,4%.
En la seva anàlisi d'Espanya, la Comissió destaca el dinamisme del mercat laboral i estima que l'ocupació augmentarà un 2,3% en el conjunt d'aquest any i un 1,8% el 2027, recolzada en part pels "importants fluxos migratoris, reforçats per la recent regularització extraordinària d'immigrants" que, segons Brussel·les, contribuiran a "ampliar la població activa i sostenir la creació d'ocupació".
De fet, assenyala en la seva anàlisi general del mercat laboral europeu que Espanya va registrar el creixement més gran en aquest sentit entre les grans economies de la UE durant el primer semestre, amb un avanç del 0,9% respecte a la segona meitat del 2025. Aquesta evolució permetrà que la taxa d'atur descendeixi del 10,5% registrat el 2025 al 9,9% enguany, per seguir reduint-se fins al 9,6% el 2027 i el 9,4% el 2028, tot i que Espanya mantindrà la segona taxa d'atur més elevada de la UE el 2026, només per darrere de Finlàndia.
Pel que fa als motors de l'activitat econòmica, Brussel·les preveu que la demanda interna continuï sent el principal suport del creixement espanyol, especialment gràcies al consum privat, que es beneficiarà de la creació d'ocupació i d'una reducció gradual de l'estalvi de les llars, mentre que la inversió continuarà sostinguda per la bona situació financera de les empreses i l'execució del Pla de Recuperació.
No obstant això, la Comissió anticipa que el ritme inversor es moderarà des del 4,3% previst per a enguany fins al 3,4% el 2027 i el 2,6% el 2028, en un context marcat per la finalització de les inversions finançades amb fons de recuperació, alhora que la contribució negativa de les exportacions netes al PIB es reduirà progressivament fins a desaparèixer en l'últim any de les previsions.
La inflació puja al 3,9%
Malgrat la millora del creixement, l'executiu comunitari ha empitjorat considerablement les seves perspectives d'inflació per a Espanya i calcula ara que els preus augmentaran un 3,9% el 2026, nou dècimes més del que es preveia a la primavera i per sobre del 2,7% registrat el 2025, a causa principalment de l'encariment de l'energia i el seu trasllat progressiu als aliments i els béns industrials, en un context de persistents pressions sobre els preus dels serveis.
Així, la inflació espanyola superarà aquest any tant la mitjana de l'eurozona, situada en el 3,2%, com la del conjunt de la UE, del 3,3%, tot i que Brussel·les espera que es moderi fins al 3,3% el 2027, respecte del 2,5% que calculava al maig, i descendeixi posteriorment al 2,3% el 2028, a mesura que s'atenuïn els efectes de l'encariment energètic.
Tanmateix, la Comissió adverteix que l'extensió de les pujades de preus a diferents sectors podria traduir-se en augments salarials superiors als previstos entre 2026 i 2027, mentre que la inflació subjacent, que exclou els aliments i l'energia, continuarà augmentant durant els pròxims trimestres i es mantindrà elevada l'any vinent.
Empitjora la previsió de dèficit
En l'àmbit dels comptes públics, Brussel·les ha elevat dues dècimes la previsió de dèficit per a Espanya el 2026, fins al 2,6% del PIB, respecte del 2,4% estimat a la primavera, a causa principalment del cost de les mesures adoptades per esmorteir els efectes econòmics del conflicte a l'Orient Mitjà, equivalent al 0,5% del PIB, i a les ajudes extraordinàries per les inundacions a Andalusia i Extremadura, que representen un altre 0,3%.
Entre les actuacions que expliquen aquest increment de la despesa figuren les rebaixes de l'IVA sobre els combustibles, l'electricitat i el gas, la reducció de la fiscalitat sobre els hidrocarburs i les ajudes directes a agricultors, transportistes, empreses electrointensives i llars vulnerables, el cost de les quals no quedarà completament compensat per la bona evolució dels ingressos tributaris.
De cara al 2027, la Comissió espera que el dèficit es redueixi al 2,2% del PIB i es mantingui en aquest nivell el 2028, gràcies principalment a la retirada prevista de les ajudes energètiques i al cost més baix de les mesures d'emergència per les inundacions, tot i que precisa que els seus càlculs parteixen del manteniment de les polítiques actuals davant la convocatòria d'eleccions anticipades i l'absència d'un projecte de Pressupostos per a l'exercici vinent.
Finalment, Brussel·les millora el pronòstic de deute públic espanyol i preveu que es redueixi fins al 99,2% del PIB el 2026, respecte del 99,6% calculat al maig, amb la qual cosa baixarà del llindar del 100% per primera vegada des del 2019, abans de continuar descendint fins al 97,9% el 2027 i el 97,2% el 2028.