La taxa d'inflació dels Estats Units es va disparar al març fins al 3,3% des del 2,4% en què se situava el mes de febrer. Es tracta de la pujada de preus més gran en gairebé dos anys, des del maig de 2024, i es deu principalment a l'impacte en els preus de l'energia del conflicte a l'Orient Pròxim, segons les dades presentades per l'Oficina d'Estadística Laboral del Departament de Treball.

En concret, el mes de març el cost de l'energia es va disparar un 12,5% anual, mentre que el preu dels aliments es va encarir un 2,7% respecte del mateix mes de l'any anterior. D'aquesta manera, la taxa d'inflació subjacent, que descompta l'impacte de la volatilitat de l'energia i dels aliments, va pujar el març al 2,6% anual, una dècima per sobre de la dada del febrer.

En la comparació intermensual, el mes de març la inflació es va accelerar al 0,9%, el triple que la pujada observada al febrer, amb un encariment mensual del 10,9% de l'energia, mentre que el preu dels aliments es va mantenir estable.

La inflació no només ha pujat als Estats Units, a l'eurozona també va repuntar al març al 2,5% (sis dècimes més que al febrer) per l'impacte de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran. L'energia va estar darrere d'aquest augment, ja que va disparar el seu cost en l'últim mes en registrar una pujada interanual del 4,9% després de descontrolar-se a l'alça el petroli i el gas.

I ara, què faran la FED i el BCE?

La Reserva Federal dels Estats Units (Fed) va decidir mantenir estables els tipus d'interès en la seva reunió del passat 18 de març, en un rang objectiu del 3,50% al 3,75%. Així mateix, el Banc Central Europeu (BCE) va apostar el 19 de març per deixar sense canvis els tipus d'interès per sisena vegada consecutiva, en el 2%, a l'espera de comptar amb més dades sobre l'impacte del conflicte.

Els analistes de Renta 4 creuen que, fins i tot amb una treva, la inflació es mantindrà alta durant més temps, esvaïnt les esperances de ràpides retallades de tipus que es consideraven abans del conflicte. De fet, "la publicació de l'IPC de març als Estats Units confirma aquesta tendència, amb un repunt de la taxa general fins al 3,4%, el seu nivell més alt des del 2022, impulsat pel component energètic".

Tot i que la taxa subjacent es va mantenir més estable (2,7% vs 2,5% anterior), dades prèvies com el deflactor del consum privat subjacent del febrer "ja mostraven pressions inflacionistes latents en l'economia americana abans de la guerra de l'Iran" recorden. Aquesta situació "col·loca la Reserva Federal en una posició delicada", asseguren.

Després de l'alto el foc, els mercats tornen a descomptar ara una retallada de tipus de 25 punts bàsics per al 2026 als Estats Units, lluny de les tres retallades que es preveien abans de la guerra.

A Europa, el BCE s'enfronta a un dilema similar, tot i que amb la problemàtica addicional que té un únic objectiu, el control de la inflació, enfront del doble objectiu de la Fed (inflació i ocupació).

Les declaracions més "hawkish" d'alguns dels membres del BCE es van veure suavitzades per la treva, moderant les expectatives de pujades de tipus (a 2 pujades vs entre 3 i 4 prèvies a l'anunci de treva), "però la institució es manté vigilant davant els possibles efectes de segona ronda derivats de l'encariment de l'energia", conclouen.