L’economia catalana va continuar el 2022 la forta recuperació de 2021, amb un augment del producte interior brut (PIB) del 5,5%, i una xifra lleument superior en VAB (5,6%), però amb una gran divergència segons àrees d’activitat, de manera que es va fonamentar en el sector serveis i la construcció, que van contrarestar la davallada de la indústria manufacturera, pels efectes de la inflació, i el sector primari, sotmès a grans variacions climatològiques. Per tant, malgrat que l’evolució ha estat positiva, la millora va ser insuficient per compensar la forta davallada del PIB de 2020 (del menys 11,9% a causa de la crisi de la covid) i va deixar el PIB de 2022 un 1,3% per sota del creixement econòmic de 2019, segons l’Anuari Econòmic Comarcal 2023 de BBVA, que analitza la distribució territorial del creixement català.

Per aquesta raó, el 2022, només set de les 42 comarques catalanes van aconseguir recuperar o superar el nivell de PIB que tenien abans del 2019. El document elaborat pel catedràtic d'economia de la UAB Josep Oliver destaca la "forta empenta" dels anomenats serveis privats personals -comerç, hostaleria, restauració i activitats recreatives-, que durant el 2022 van aportar el 40% del creixement del PIB. En canvi, alerta de la "forta caiguda" de l'agricultura i de la indústria manufacturera. Oliver va alertar: "Catalunya té una gran dependència dels serveis privats personals", de manera que el VAB dels serveis va augmentar un 7,9% durant el 2022.

 

Respecte a les previsions, el catedràtic Oliver defensa que encara hi ha una embranzida del consum privat i ha dit que tampoc aquest 2023 es veuen signes d'una "gran recessió" a curt termini, sinó que l'economia catalana segueix aguantant "raonablement".

L’informe determina que durant l’any passat per a les manufactures, després de la recuperació del 2021 (avenç d’un 5,1%) i la contracció del 2022 (caiguda d’un -1,5%), la situació està lluny de retornar als valors de 2019, ja que manca encara un notable -10,6 % per assolir-los. Finalment, a la construcció, la forta contracció del 2020 (-19,2%) no s’ha pogut recuperar amb els increments de 2021 i 2022, fet que comporta que aquesta branca ofereixi el pitjor registre 2019-22, amb una pèrdua acumulada d’un -13%.

Aquesta divergència dels creixements deixa un mapa complex el 2022. Les diferents dinàmiques dels serveis privats personals i no personals, els bons registres de la construcció i les davallades del sector industrial defineixen un mapa de creixements en el que les vegueries que més han crescut han estat les de les comarques de muntanya (increment del VAB del 7,6%), pràcticament triplicant el Pla de Lleida (2,5%), mentre les de l’eix de Girona (avenç del 6,5%) i l’AMB (del 5,8%) se situen també per sobre la mitjana catalana. Amb menors avenços destaquen els del Camp de Tarragona (5,4%), les Terres de l’Ebre (4,2%) i les comarques centrals (3,3%) se situen a continuació.

 

En concret, a la indústria, el canvi en el seu VAB va reflectir descensos en tots els eixos (en línia amb la caiguda general del 2%), encara que més lleus a les Terres de l’Ebre (-0,2%) i Eix de Girona (-0,5%), més elevats a les comarques centrals (-1,3%), eix metropolità (-2,2%), Pla de Lleida (-2,5%) i Camp de Tarragona (-2,9%) i força més intensos a les comarques de muntanya (-4,9%).

En el cas de les exportacions, Oliver ha apuntat que van aconseguir el 2022 un màxim històric, amb uns 95.000 milions, fet que suposa un 35,1% del PIB, un nivell inèdit i molt superior al 29% de pes que tenien el 2019.