L’índex de Confiança dels Economistes que sintetitza el sentiment dels col·legiats davant de la situació econòmica general tenint present tots els factors que hi incideixen se situa a l’hivern en un nivell del 5,14 per a l’economia catalana i del 4,99 per a l’economia espanyola, cosa que significa una millora respecte als resultats de la passada tardor, en la qual l’índex per a Catalunya es va situava en el 5,05 i per a Espanya en el 4,86.
La previsió és que a finals del 2023 l’índex es mantingui pràcticament igual que ara, en el 5,15, per a l’economia catalana i en el 4,97 per a l’economia espanyola. Aquestes són les conclusions que s'han donat en la presentació de l'Enquesta del Col·legi d'Economistes de Catalunya aquest dimecres. Les conclusions van en la línia del creixement del PIB. Un altre informe del BBVA Research preveu que el creixement del PIB català per al 2023 se situï a l'1,5%, una dècima més que la mitjana nacional, i al 3,6% per al 2024, dues dècimes més que l'increment previst per al total d'Espanya , malgrat que els seus càlculs per al tancament del 2022 situen l'avenç de l'economia catalana al 5,2%, una dècima menys que la mitjana del conjunt del país, a causa del pes industrial de la regió, amb l'automoció castigada per la manca de semiconductors. Malgrat tot, si comparem Catalunya amb la Comunitat de Madrid guanya aquesta. En xifres absolutes, l'economia madrilenya va tornar a créixer el 2022 més que la catalana després d'un 2021 en què es va girar la truita.
Inflació i augment de costos
Pel que fa als principals problemes que afecten l’economia catalana, en l’enquesta d’hivern apareix com el principal problema la inflació i els costos de producció, assenyalat com un dels tres principals problemes pel 62,0% dels enquestats. En el segon lloc apareix, a distància, el dèficit fiscal, assenyalat pel 38,6% dels enquestats. L’Enquesta de Situació Econòmica d’Hivern de 2023 també ha consultat per la preocupació sobre l’impacte negatiu que pot tenir en l’economia catalana els increments de l’augment de preus i costos. Gairebé la totalitat dels economistes es mostren preocupats (96,4% preocupats/molts preocupats), situant-se en nivells similars als d’enquestes anteriors. No obstant això, el 28,7% dels enquestats es mostra molt preocupat, un percentatge inferior al de l’enquesta de la tardor passada (38,4%) i encara més inferior al que existia a la primavera del 2022 (47,0%).
Aposten per ampliar l'Aeroport del Prat
Una altra de les qüestions que s’han consultat en aquesta edició de l’enquesta ha estat el futur de l’aeroport de Barcelona. D’entre les alternatives que han aparegut en el debat públic sobre aquest tema, el 29,6% dels economistes catalans enquestats considera que l’opció més adequada és la d’incrementar la vinculació operativa amb els aeroports de Girona i de Reus. Darrera d’aquesta, les opcions més apuntades són allargar la tercera pista en 500 metres cap al nord i construir una nova pista sobre el mar. En tots dos casos els economistes partidaris són un 16,2%.
L’enquesta d’hivern de 2023 també ha preguntat pel salari mínim interprofessional. El 54,3% dels economistes catalans considera encertada la decisió del govern espanyol de situar el salari mínim interprofessional en 1.080 euros. El 19,5% creu, però, que l’import hauria de situar-se per sota d’aquesta xifra, mentre que el 18,5% pensa que la quantitat hauria de ser superior. D’altra banda, el 66,7% creu que l’increment del salari mínim interprofessional no tindrà un impacte negatiu en termes d’ocupació; el 53,7% considera que tampoc repercutirà de forma negativa en determinats sectors com ara el comerç, l’hostaleria i la restauració i el 54,4% dels enquestats no considera que l’impacte sobre les petites empreses hagi de ser negatiu.
Finalment, l’enquesta ha consultat per l’impacte territorial dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2023. La majoria dels economistes enquestats considera que aquest impacte serà neutre o positiu. Un 45,3% creu que serà neutre, un 28,7% que serà positiu i un 2,7% que serà molt positiu. En sentit contrari, un 11,5% creu que l’impacte serà negatiu i un 2,8% pensa que fins i tot serà molt negatiu. Els economistes de la demarcació de Girona són els que més creuen que l’impacte serà neutre (un 50%), els de la de Barcelona el que més consideren que serà positiu o molt positiu (un 31,6%) i els de Tarragona els que més pensen que l’impacte pot ser negatiu o molt negatiu (un 18,5%).