L'Ajuntament de Barcelona va obtenir uns ingressos corrents l'any passat 1.864 milions d'euros, un 6,2% més que l'any anterior, i es col·loca com una de les tres grans metròpolis a Espanya on han augmentat els ingressos pels impostos propis, segons un informe comparatiu publicat pel Ministeri d'Hisenda. Per sobre de Barcelona, Màlaga va augmentar els seus recursos per impostos propis un 10,7% i es col·loca al capdavant dels sis municipis que superen el mig milió d'habitants. En segona posició, els impostos van generar a Sevilla un 10,5% més de fons procedents d'impostos propis que el 2023. Les altres tres grans metròpolis han reduït els seus ingressos per impostos propis el passat 2024 sobre l'any anterior: a València cauen un 7,9%, a Saragossa, un 0,6% i a Madrid, un 0,4%. No obstant això, l'Ajuntament de Barcelona quantifica en 1.550 milions els ingressos propis ja liquidats (les dades d'Hisenda són posteriors), amb un increment de l'1,4% sobre 2023.

Els grans municipis tenen un doble finançament: d'una banda, mitjançant els impostos i taxes pròpies, la regulació de les quals depèn de les autoritats locals que poden optar per pujar o baixar imposats. La segona font de finançament procedeix de les transferències que reben, tant de l'Administració de l'Estat -participen en la recaptació de l'IRPF i l'IVA-, com de les administracions autonòmiques.

 

Així, sumant les dues vies d'ingressos, l'Ajuntament de Barcelona va ingressar l'any passat 3.733 milions d'euros, un 12,1% més que el 2023, i es col·loca com la segona gran ciutat espanyola -juntament amb Màlaga- en l'increment dels seus recursos financers. De les sis metròpolis, Sevilla va registrar l'increment d'ingressos més important l'any passat, un 16%, en comparació amb l'any anterior; seguida de Barcelona i Màlaga, amb un augment del 12,1% en ambdós casos; Saragossa puja un 11,3%; la ciutat de Madrid, un 6,7% i a la cua, València, va disposar l'any passat un 3,1% més de fons que el 2023.

Tanmateix, l'estructura dels ingressos municipals és molt dispar entre els sis grans municipis, on el pes de les transferències que reben de les altres dues administracions té un major o menor pes. En general, a més residents, més aportació dels impostos propis sobre les transferències. Així, a Madrid, els impostos propis van aportar l'any passat el 59,8% del total dels ingressos financers de la ciutat; a Saragossa, el 51,5%; a Barcelona, el 49,9%; a Sevilla, el 49,6%; a València, el 47,9% i a Màlaga el 47,4%. O dit a la inversa, Madrid és la ciutat que menys depèn de les transferències financeres d'altres administracions i Màlaga la més dependent.

Per tant, Barcelona es va finançar l'any passat amb 1.868 milions rebuts de l'administració central i l'autonòmica i 1.864 milions recaptats amb els impostos als residents; Madrid, 2.347 milions de transferències i 3.496 milions de recursos propis; València, 552 milions de transferències i 506 d'impostos; Sevilla, 544 milions de transferències i 535 d'impostos; Saragossa va rebre 453 milions d'euros de les altres dues administracions i va recaptar 480 milions dels impostos i, finalment, Màlaga va ingressar 445 milions de transferències i 401 milions pels impostos i taxes.

Més transferències

Referent a les transferències, Saragossa gaudeix de l'increment més gran l'any passat, quan va rebre un 27% més que el 2023, mentre que va reduir un 0,6% els ingressos per impostos. Sevilla, amb el 21,9%, registra la segona pujada de transferències més important l'any passat i Madrid, amb un augment del 19,4%, es col·loca en tercera posició.

Barcelona, en una posició intermèdia, va disposar d'un 18,7% més de transferències l'any passat en comparació amb 2023; València el 15,7% (insuficient per compensar el descens del 8% dels seus ingressos per impostos) i les transferències a Màlaga es van incrementar l'any passat un 13,5%.

Transferències a Barcelona

L'Ajuntament de Barcelona reconeix unes transferències procedents de l'Administració central de 1.600 milions d'euros i uns altres 167 milions de la Generalitat, encara que hi ha uns altres 100 milions de transferències de capital, majoritàriament de les arques autonòmiques. Per tant, els fons procedents del repartiment dels impostos de la Renda i l'IVA sumen el 85,7% del total de les transferències i el 43% del total dels ingressos obtinguts per l'ajuntament l'any passat. Per part dels recursos propis, el 31% del total dels ingressos procedeix d'impostos directes; l'11% de taxes; el 4% impostos indirectes, i el 2% d'ingressos patrimonials i de passius financers en ambdós casos.

L'any 2023, el consistori català ingrés 1.309 milions de l'Administració de l'Estat (el que llança un increment de 300 milions en un sol any) i una xifra similar, de 163 milions, de la Generalitat. Les transferències de l'Administració central van registrar el passat 2024 un dels increments més grans des de la pandèmia, si es té en compte que des de 2019, quan Barcelona va rebre 1.029 milions de l'Administració Central, la participació en els impostos estatals ha pujat de 280 milions entre 2019 i 2023. El 2019, la Generalitat va aportar 92 milions d'euros a l'ajuntament.