L'Ibex-35 ha inaugurat la sessió d'aquest dimarts amb optimisme, encetant la jornada amb una pujada del 0,2% que ha situat el selectiu en els 15.860,9 punts cap a les nou del matí. Aquest increment, aparentment modest, és significatiu perquè consolida el selectiu en el seu intent de mantenir-se per damunt de la important cota psicològica dels 15.800 enters, un terreny que el porta a acostar-se perillosament a alguns dels nivells més elevats del seu historial, remuntant-se a la seva creació l'any 1991.

Aquesta tendència alcista es produeix en una jornada de gran activitat informativa, que actua com a termòmetre de la salut de l'economia espanyola: l'inici de la temporada de resultats empresarials del tercer trimestre. La companyia Enagás ha estat l'encarregada de donar el tret de sortida, presentant uns resultats que han superat les expectatives. En paral·lel, l'escena borsària s'ha vist sacsejada per la sol·licitud de suspensió de cotització de l'enginyeria asturiana Duro Felguera, un moviment que sempre desperta la inquietud dels inversors.

L'informe presentat per Enagás revela un gir radical en les seves finances. L'operador gasístic ha passat de registrar unes pèrdues de 130,2 milions d'euros en els nou primers mesos de l'any passat a assolir un benefici net de 262,8 milions en el mateix període d'aquest exercici. Aquests resultats no només subratllen una robusta recuperació operativa, sinó que projecten una imatge de solvència que situa la companyia en la ruta adequada per assolir els objectius estratègics que s'ha marcat per a l'any 2025, un far que guia les seves decisions d'inversió i la seva política de dividends. En el pol oposat de la jornada, el grup asturià Duro Felguera ha protagonitzat una de les notícies més crítiques. La Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) ha accedit a la sol·licitud de l'empresa i ha decretat, amb caràcter cautelar i efectes immediats, la suspensió de la negociació de les seves accions tant en la Borsa de Madrid com en el sistema d'interconnexió borsària.

Aquesta mesura es produeix, segons aquestes mateixes fonts, "com a part d'un procés i a petició de la companyia". La suspensió es mantindrà "mentre es difon una informació rellevant" sobre l'entitat, la qual cosa deixa la porta oberta a l'anunci d'un fet de gran transcendència que podria anar des d'una important reestructuració de deute fins a un acord estratègic o, en l'escenari més negatiu, greus dificultats financeres.

Més enllà de les fronteres espanyoles, l'escenari global continua marcat per la incertesa política. Al Senat dels Estats Units, el bloc demòcrata va tornar a impedir ahir dilluns l'aprovació d'una llei de finançament que hagués permès la reobertura del govern federal. Aquesta situació, que ja entra en la seva tercera setmana, manté parts de l'administració nord-americana tancades, reflectint una polarització política que dificulta els acords i que ja ha portat al rebuig de la norma en fins a onze ocasions. Aquest tipus de tensions polítiques són un factor d'inestabilitat que els inversors vigilen amb lupa, ja que poden afectar la confiança i el creixement econòmic mundial.

En els primers compassos de la sessió, els valors que lideraven les alces dins de l'Ibex-35 eren Acciona Energía (+0,65%), Aena (+0,64%) i Cellnex (+0,55%). En la cara oposada de la moneda, les majors caigudes les protagonitzaven Solaria (-0,92%) i ArcelorMittal (-0,69%). Pel que fa al conjunt dels mercats europeus, l'obertura es va produir amb un signe mixt, il·lustrant la manca d'una direcció clara única. Mentre les Borses de París i Frankfurt retrocedien un lleuger 0,02% cadascuna, les plasses de Milà i Londres avançaven un 0,49% i un 0,22%, respectivament.

En els mercats de matèries primeres, el petroli Brent (referència a Europa) ha vist el seu preu recular un 0,49%, situant-se en els 60,71 dòlars el barril. El West Texas Intermediate (WTI), referència nord-americana, seguia la mateixa senda i baixava un 0,53%, fins als 56,72 dòlars. Finalment, en el mercat de divises, l'euro es canviava a 1,1632 dòlars, mentre que la rendibilitat del bo espanyol a deu anys ha experimentat un lleuger descens, situant-se en el 3,093%, un indicador que reflecteix el cost del finançament per a l'Estat i que, en aquest cas, mostra una certa tranquil·litat dels inversors sobre la solvència d'Espanya.