En un marc de forta volatilitat global, l'Ibex-35 intenta agafar aire aquest dijous amb una obertura pràcticament plana (0,1%). El selectiu madrileny es manté per sobre dels 15.700 punts -una cota psicològica clau- després de setmanes de tensions creixents als mercats. Els inversors s'enfronten a un còctel perfecte de factors: l'escalada del conflicte ucraïnès, una crisi política sense precedents als Estats Units i els temors d'una recessió a l'eurozona.

Els inversors veuen com l'administració Trump aprofundeix en la seva estratègia de mà dura contra el Kremlin. El Departament d'Estat anuncia sancions directes contra les companyies petrolieres públiques russes Rosneft i Transneft, en una mesura que busca asfixiar econòmicament la màquina de guerra de Vladímir Putin. Segons fonts del Tresor nord-americà, les sancions responen a la "contumàcia" de Moscou en el conflicte, després que les darreres rondes de negociació a Istanbul s'haguessin enfonsat.

La reacció als mercats de matèries primeres és immediata i contundent. El barril de Brent, referent a Europa, es dispara un 3,2% fins als 64,57 dòlars, mentre que el West Texas Intermediate (WTI) puja un 3,3% fins als 60,42 dòlars. Aquest ral·li del petroli arrossega les accions de Repsol, que es converteix en el valor més alcista de l'Ibex amb una pujada del 2,5%.

En paral·lel, la situació política als Estats Units s'endinsa en un terreny inèdit. El Senat rebutja per dotzena vegada la llei de finançament que permetria reobrir el govern federal, en una votació que reflecteix la profunda fractura política del país. Els demòcrates, que controlen la cambra alta, bloquegen sistemàticament la proposta republicana al·legant que no inclou fons per a programes sanitaris essencials.

El tancament parcial de l'administració, que ja supera les tres setmanes, comença a tenir efectes econòmics tangibles. Segons dades del Departament de Treball, més de 800.000 funcionaris segueixen en atur tècnic, i diversos indicadors econòmics clau porten setmanes sense publicar-se, augmentant la incertesa dels inversors. En l'àmbit local, Bankinter acapara els focus després de presentar uns resultats que el mercat rebutja amb duresa.

L'entitat ha obtingut un benefici net de 812 milions d'euros als nou primers mesos, un 11% més que en el mateix període de 2023. No obstant això, les seves accions han experimentat una caiguda del 5,9% en l'obertura. Els analistes assenyalen diverses causes per a aquest càstig borsari: els marges d'interès comencen a donar senyals d'extenuació després del cicle alcista dels darrers trimestres, i la cartera de crèdit mostra els primers signes de tensió en un context de desacceleració econòmica. "Els números són bons, però el mercat ja està descomptant un entorn més complicat per als pròxims trimestres", assenyala Ana López, analista de Renta 4.

La sessió a Europa es desenvolupa amb avanços tímids que amaguen un marc de fons preocupant. Les principals places obren en verd -Londres, Milà i París pugen un 0,3%, i Frankfurt un 0,2%- però l'ambient general roman sota l'ombra de la desacceleració econòmica i les tensions geopolítiques. El Banc Central Europeu (BCE) s'enfronta a un dilema complex: continuar la seva política de tipus d'interès alts per combatre la inflació, o començar a relaxar la seva posició davant els clars signes de debilitament de l'activitat. Dades publicades ahir mostren que la producció industrial alemanya ha caigut per tercer mes consecutiu, alimentant els temors d'una recessió tècnica a la locomotora europea.

En aquest context, els inversors busquen refugi en actius considerats més segurs. El deute espanyol a deu anys veu la seva rendibilitat baixar fins al 3,101%, mentre que l'euro es manté estable enfront del dòlar, canviant a 1,1596 dòlars. El panorama global presenta un mosaic complex que posa a prova la resistència de l'Ibex-35. Mentre les tensions geopolítiques i la incertesa política continuïn sense resoldre's, la volatilitat als mercats financers sembla destinada a convertir-se en la nova normalitat.