Hisenda considera oportú reconsiderar els límits de facturació que determinen quan una companyia és una "pime" o passa a ser una "gran empresa", segons l'Informe del Grup de Treball de Fiscalitat d'Autònoms i Pimes, elaborat per l'Institut d'Estudis Fiscals que servirà de base per a la reforma de la fiscalitat de les petites i mitjanes empreses. El canvi és important, ja que com reconeix l'informe, "la normativa tributària determina la condició de gran empresa a partir de l'any següent a què se superen els 6 milions d'euros de facturació anual. Aquesta situació provoca un canvi rellevant de les obligacions tributàries del contribuent i de la seva relació amb l'AEAT". El que implica una complexitat més gran en la declaració dels impostos i un cost més gran, en elevar-se el tipus de gravamen 25% de les pimes, al 30% de la gran empresa, encara que el tipus efectiu que paga la gran empresa és molt inferior al que abona la pime.

CEOE i Cepyme, presents en el grup de treball creat pel Ministeri d'Hisenda que ha negociat els possibles canvis en la fiscalitat de la pime, consideren imprescindible facilitar l'augment de la mida de les pimes espanyoles, de les més petites d'Europa (el 93,6% té menys de 9 assalariats i el 54,8% cap), perquè és una de les principals raons de la menor productivitat en comparació amb altres països de l'entorn. L'existència d'un llindar que canvia la fiscalitat més beneficiosa (per a la pime) a una altra de més complexa (gran empresa) fa que moltes companyies prefereixin no travessar els llindars, frenant el seu creixement.

Elevar o eliminar el llindar

En aquest sentit, les patronals consideren imprescindible una reforma en l'actual regulació que delimiti la condició de gran empresa des de la perspectiva tributària. En concret, plantegen la modificació de l'actual llindar de 6 milions d'euros, amb dues grans alternatives: primera, l'eliminació o elevació del llindar o, segona, la fixació d'un període transitori des que s'adquireix la condició de gran empresa a efectes del compliment efectiu de les noves obligacions formals —adquirides en superar els 6 milions d'euros de facturació—, dels nous terminis de presentació d'autoliquidacions i del nou sistema de càlcul dels pagaments fraccionats.

L'Agència Tributària (AEAT) es declara conscient de l'"error de salt" que es deriva de l'actual element quantitatiu per adquirir la condició de gran empresa, "sent una matèria sobre la qual s'ha de reflexionar". No obstant això, l'AEAT adverteix de la necessitat que qualsevol modificació mantingui un equilibri entre "afavorir el creixement empresarial i evitar l'increment de la complexitat tècnica de l'impost". En aquest sentit, Hisenda és més sensible a incorporar "excepcions" a l'actual regla dels 6 milions d'euros o establir períodes transitoris, abans que modificar l'actual llindar.

En aquest sentit, la CEOE i Cepyme volen mantenir un subtil equilibri entre un "règim fiscal privilegiat per a les pimes", evitant que aquests "privilegis" desincentivin les pimes a guanyar mida.

¿6 o 10 milions?

A més, els empresaris denuncien una complexitat afegida, perquè la mateixa Agència Tributària té dos llindars diferents per determinar quan una societat mercantil és una pime i quan una gran empresa, amb les seves connotacions fiscals. La normativa tributària, en concret la Llei de l'impost sobre el valor afegit (LIVA), determina la condició de gran empresa per sobre dels 6 milions d'euros de facturació. Tanmateix, des del punt de vista de la tributació purament empresarial —Impost sobre Societats—, la llei que desenvolupa aquest imposat estableix que les "grans empreses" són aquelles l'import net de la seva xifra de negocis de les quals sigui inferior als 10 milions d'euros, a partir del qual eleven el seu tipus del 25% (23% en el cas de les empreses que facturen per sota del milió i el 15% per al primer any d'activitat), al 30%.

Els empresaris consideren que manca de sentit aquesta situació i plantegen a la Hisenda la "unificació d'ambdues magnituds" a 10 milions. La Direcció General de Tributs, que també ha participat en les negociacions amb els agents socials, considera que hi ha "arguments per enfonsar en l'anàlisi de l'homogeneïtzació de l'ingrés net que defineix l'empresa de reduïda dimensió", encara que aclareix que la xifra de 6 milions que s'utilitzen per determinar si s'és "una gran empresa" en la LIVA és una xifra de "volum d'operacions" que serveix per determinar l'IVA, mentre que els 10 milions de l'Impost sobre Societats és l'"import net (ingressos menys després) de la xifra de negocis, una magnitud comptable".

Per complicar més la comprensió de la definició de què és una pime, a Espanya i a la UE se les considera empreses amb menys de 250 treballadors i el volum de negocis anual del qual no supera els 50 milions o el balanç general anual de les quals no excedeixi de 43 milions.

Anàlisi més complexa

En qualsevol cas, l'AEAT advoca per fer una radiografia més completa del teixit empresarial espanyol que permeti valorar l'impacte de la modificació proposada pels empresaris. Sobre això, destaca que, "en el 85% de les declaracions de l'Impost sobre Societats, l'ingrés net no supera els 600.000 euros", per la qual cosa l'equiparació a 10 milions o la seva elevació per sobre dels 6 milions, afectaria un número molt reduït d'empreses.

De forma addicional, l'AEAT puntualitza que s'ha de considerar que el llindar dels 6 milions d'euros determina el període de liquidació mensual en IVA i també a efectes de presentació i ingrés de retencions (per la seva condició de gran empresa), mentre que el llindar que determina la liquidació mensual de l'IVA en bona part dels Estats a la UE és de 2 milions. Però sobretot, l'Agència Tributària entén que abans d'abordar qualsevol reforma, "la valoració d'aquest llindar hauria d'anar associada a una anàlisi de l'impacte pressupostari que pogués tenir".