Les derivades que dona una herència i la seva interpretació i cas concret donen moltes respostes diferents. Els experts d'Immo Segur, subratllen que el dret a heretar sempre depèn de les circumstàncies concretes i, especialment, de si hi ha un acord o algun dret específic sobre l’immoble. A tall d'exemple, si un habitatge ha estat heretat per diversos germans, cadascú sol tenir una quota de propietat sobre el conjunt de l'immoble. Això vol dir que tots tenen drets sobre l'habitatge, encara que els percentatges de participació siguin diferents.

 

Un dels propietaris no pot considerar automàticament que la casa és exclusivament seva pel fet de viure-hi. A més, l'ús exclusiu és possible si hi ha consentiment dels altres copropietaris. Per exemple, els germans poden acordar que un resideixi a l’habitatge durant un període determinat. El problema apareix quan ocupa l'immoble sense acord i priva la resta de la possibilitat d'utilitzar-lo. En determinades circumstàncies, els altres copropietaris poden reclamar una compensació econòmica per aquesta utilització exclusiva.

La via impositora mai és recomanable. No és possible resoldre el conflicte mitjançant actuacions unilaterals com ara canviar el pany, retirar les pertinences de l'ocupant o impedir-li físicament l'accés. Si no hi ha acord, caldrà recórrer als mecanismes legals corresponents. A més, l'existència d'un usdefruit, un dret d'ús establert al testament o qualsevol altre títol pot modificar completament la situació.

Quines opcions tenen els germans?

Una alternativa és que el germà que viu a la casa compri les participacions dels altres. També poden vendre l'habitatge a un tercer i repartir-ne l'import segons les quotes de propietat. Una altra possibilitat és mantenir la copropietat i establir per escrit les condicions d’ús, despeses i manteniment. En darrer terme, els experts recomanen que ,abans de decidir, cal revisar l'escriptura d'adjudicació d'herència, el testament i la situació registral de l'immoble.

En el cas concret de Catalunya, cal sumar que, durant l’any següent a la mort del cònjuge o convivent, en parella estable, el vidu o parella estable supervivent, que no sigui usufructuari universal del patrimoni del difunt, té dret a viure en l’habitatge conjugal i a la roba, el mobiliari i els estris.  També el cònjuge vidu o el convivent supervivent en parella estable té dret a ser alimentat a càrrec de l’esmentat patrimoni, d'acord amb el nivell de vida que havien mantingut els cònjuges o la parella durant el temps de la convivència i amb la importància del patrimoni.