L'habitatge ja arrossega dos anys encapçalant la llista dels principals problemes de Catalunya, segons els successius Baròmetres d'Opinió Política del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO). En el darrer baròmetre, publicat aquest dimecres, el percentatge de catalans que identifiquen l'accés a l'habitatge com el primer problema dels catalans torna a créixer respecte de l'enquesta del juliol i arriba al 30% dels enquestats. Aquesta xifra gairebé atrapa el màxim del 32% que es va produir l'octubre del 2025. I ho fa, a més, malgrat que l'enquesta és anterior al cas Maricarmen i a l'onada de mobilitzacions posteriors pel dret a l'habitatge. Aquest detall és rellevant perquè indica que la preocupació ciutadana per l'habitatge no respon únicament a episodis conjunturals o a casos mediàtics, sinó que té arrels més profundes i persistents en el temps.
La trajectòria ascendent d'aquesta preocupació durant els dos últims anys suggereix que es tracta d'un fenomen estructural, vinculat a les dificultats reals d'accés a l'habitatge que afronten molts ciutadans. L'encariment dels preus de compravenda i de lloguer, la reducció de l'oferta disponible i les dificultats per accedir a un habitatge assequible són factors que expliquen per què aquesta qüestió s'ha consolidat com la principal preocupació dels catalans. L'enquesta constata que la problemàtica és transversal perquè és la primera preocupació en totes les franges d'edat. El grup de persones entre 25 i 34 anys és el més concernit pels problemes d'accés a l'habitatge, amb un 42% d'enquestats que situen el tema en el primer lloc de les seves preocupacions. Per a aquest segment de població, el segon problema, el funcionament de l'economia, preocupa tan sols un 9%.
La població més jove, d'entre 18 i 24 anys, és l'altre segment que més assenyala l'habitatge com el principal problema dels catalans, fins a un 36%. Aquestes dades reflecteixen que les dificultats per accedir a un habitatge afecten especialment les generacions més joves, que es troben amb preus elevats, oferta limitada i dificultats per emancipar-se. El fet que la preocupació sigui transversal no significa que es distribueixi de manera uniforme. Els joves i els adults joves són els que més la pateixen, perquè són els que estan en la fase de la vida en què busquen emancipar-se o canviar d'habitatge. Per a les persones de més edat, que ja tenen una llar consolidada, la preocupació és menor, tot i que continua sent rellevant.
Diferències per simpatia política
Segons el Baròmetre, els simpatitzants de Vox són els menys preocupats per l'habitatge, amb un 12%, i, de fet, són els únics per als quals aquest no és el principal problema. La immigració, amb un 39% de respostes, ocupa aquesta posició per als simpatitzants de la formació d'ultradreta. Darrere seu, els votants de PP i Junts sí que tenen l'habitatge com a primera preocupació, però amb el percentatge més baix respecte de les altres formacions. En concret, un 19% dels enquestats de Junts l'apunten, per un 18% del PP.
A l'altre extrem, fins al 57% dels votants dels Comuns identifiquen l'habitatge com el primer problema de Catalunya, i el 41% dels de la CUP. Entre els enquestats que no manifesten simpatia per cap partit, també s'imposa l'habitatge, amb un 28% de les respostes, seguit de la insatisfacció política, amb un 9%. Aquestes diferències reflecteixen sensibilitats polítiques diverses davant d'un mateix problema. Mentre que per a uns l'habitatge és la qüestió central, per a altres ho és la immigració o altres temes. Això indica que, tot i que la preocupació per l'habitatge és àmplia, no és universal i que hi ha segments de la població que prioritzen altres qüestions.