El sistema de subvencions de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea continua privilegiant de forma sistemàtica les grans explotacions i terratinents, segons revela un exhaustiu informe de Greenpeace publicat aquest dilluns. Les dades, recopilades en sis estats membres, mostren un patró comú de concentració extrema de les ajudes, qüestionant l'eficàcia i l'equitat d'un pilar fonamental de la política comunitària.
L'anàlisi centrada en l'any 2024 situa Espanya com un clar exemple d'aquesta tendència. En el conjunt de l'Estat, gairebé un 30% dels fons de la PAC es van destinar a grans terratinents. La distribució és encara més eloqüent: l'1% dels beneficiaris, que correspon a les majors explotacions, va acumular el 28% de tots els subsidis.
Aquesta desproporció s'aguditza si s'amplia el focus, ja que el 20% dels receptors amb més ingressos va acaparar prop del 80% de les dotacions. Aquesta realitat denuncia l'organització ecologista, deixa en una situació de precarietat crítica milers de petites i mitjanes granges, les quals reben una fracció mínima dels recursos i tenen grans dificultats per mantenir l'activitat.
El fenomen no és exclusiu d'Espanya, sinó que reflecteix una dinàmica estructural a escala europea. Itàlia presenta una xifra encara més alta, amb l'1% dels beneficiaris concentrant el 31% dels fons. El cas més extrem es troba als Països Baixos, on el 40% de les ajudes es reparteix entre només l'1% dels receptors. Txèquia, Dinamarca i Alemanya mostren, de manera similar, patrons de repartiment profundament desequilibrats.
Aquesta concentració de recursos públics està directament vinculada, segons Greenpeace, a un procés de canvi estructural dins del camp europeu. En les darreres dècades, prop de dos milions de granges comercials de petita escala han desaparegut al continent. Aquesta hemorràgia constant s'atribueix a un model que premia la mida i la intensificació, accelerant la concentració de la terra i la industrialització del sector primari.
Les explotacions familiars i diversificades, crucials per a la biodiversitat, el paisatge i l'arrelament territorial, són les grans perdedores d'aquest sistema. Marco Contiero, director de política agrària de Greenpeace per a la UE, ho expressa amb contundència: "Per culpa de les distorsions de la PAC, les subvencions van als rics i no arriben prou als qui realment les necessiten". I afegeix una crítica de fons: "No té cap valor social alimentar la desigualtat, destruir la natura i posar en risc el futur de la producció d'aliments".
En un context clau, amb les negociacions del pròxim marc pressupostari europeu en curs, l'organització planteja una exigència de reforma profunda. Entre les seves propostes destaquen l'eliminació progressiva dels pagaments basats únicament en la superfície, l'establiment de límits màxims per a les ajudes per receptor, la priorització clara de les explotacions amb més valor social i ambiental, i la destinació d'almenys la meitat del pressupost agrari a accions concretes contra la crisi climàtica i a favor de la conservació del medi ambient. La discussió, doncs, no es limita a una qüestió de repartiment econòmic, sinó que abraça el model de futur per al camp europeu, la seva sostenibilitat i la seva justícia social.