El govern espanyol ha tornat a aprovar la pujada de les pensions, amb la perspectiva de, aquesta vegada sí, poder ratificar-ho al Congrés. El Consell de Ministres ha aprovat un reial decret llei que consolida la revaloració de les pensions per al 2026, amb una pujada general del 2,7% per a les pensions contributives i de classes passives, i un increment superior al 7% per a les pensions mínimes.

La revalorització del 2,7% s'aplicarà a les pensions contributives del sistema i també a les del règim de classes passives de l'Estat. Segons les estimacions del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, aquesta actualització suposa al voltant de 570 euros més a l'any per a una pensió mitjana de jubilació i prop de 500 euros addicionals a l'any en el cas de la pensió mitjana del sistema.

En termes pràctics, l'increment es tradueix en un augment automàtic de la quantia mensual que cobren els pensionistes, sense necessitat de realitzar tràmits. L'actualització també arriba al complement per a la reducció de la bretxa de gènere, que s'incrementarà igualment un 2,7% el 2026.

El decret reforça especialment les prestacions més baixes. Les pensions mínimes pujaran un 7,07% el 2026, però l'augment serà més gran —de l'11,4%— per a les pensions amb cònjuge a càrrec i per a les de viduïtat amb càrregues familiars. Aquest mateix 11,4% s'aplicarà a les pensions no contributives i a l'ingrés mínim vital (IMV), dues prestacions clau per a llars amb baixos ingressos.

En el cas de l'assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI), les pensions de vellesa i invalidesa es revaloritzaran també un 7,07%. Amb aquesta pujada, assoliran els 599,60 euros mensuals per a les no concurrents i els 582,10 euros mensuals per a les concurrents.

La pensió mínima de jubilació per a titulars de 65 anys o més en llars unipersonals se situarà en 13.106,80 euros anuals el 2026, enfront dels 12.241,6 euros del 2025. En els casos amb cònjuge a càrrec, la quantia anual ascendirà a 17.592,40 euros, per sobre dels 15.786,4 euros de l'any anterior.

La norma també actualitza l'assignació per fill a càrrec o menor amb discapacitat. Per als casos amb discapacitat reconeguda igual o superior al 65%, la quantia assolirà els 5.962,80 euros anuals el 2026. En situacions de discapacitat igual o superior al 75%, l'assignació pujarà fins als 8.942,40 euros a l'any

Pena màxima i base màxima de cotització

El decret fixa la pensió màxima en 3.359,60 euros mensuals o 47.034,40 euros anuals. A més, eleva la base màxima de cotització fins a 5.101,2 euros mensuals, la qual cosa suposa un increment del 3,9% respecte al 2025. Entre les mesures incloses figura la congelació de les quotes de treballadors autònoms per al 2026.

El decret prorroga durant un any més la possibilitat que els metges de família i pediatres d'atenció primària del Sistema Nacional de Salut, amb nomenament estatutari o funcionari, puguin compatibilitzar la pensió contributiva de jubilació amb el treball.

Una altra de les novetats és la incorporació d'una cotització addicional per a bombers i agents forestals. L'objectiu és permetre l'avançament de l'edat de jubilació mitjançant coeficients reductors, tenint en compte l'exigència física i el risc associat a aquestes feines. A la pràctica, el sistema s'adapta per reconèixer el desgast professional d'aquests col·lectius i facilitar la seva sortida anticipada del mercat laboral amb cobertura pública.

MEI i quota de solidaritat

El reial decret llei actualitza el mecanisme d'equitat intergeneracional (MEI), la sobrecotització destinada a reforçar el fons de reserva de les pensions. El 2026, el MEI pujarà al 0,9%, enfront del 0,8% del 2025. S'aplica tant a assalariats com a autònoms, amb independència del salari.

A més, s'incrementa la quota de solidaritat, una cotització addicional per a la part del salari que excedeix la base màxima. S'aplica per trams i de forma progressiva. El 2026, els tipus seran de l'1,15% per al tram fins a un 10% per sobre de la base màxima; de l'1,25% per al tram entre el 10% i el 50% per sobre; i de l'1,46% per al tram que supera en més d'un 50% la base esmentada.

El decret incorpora una mesura d'impacte directe a les llars amb menys renda: els aturats que cobrin la prestació per desocupació no estaran obligats a presentar la declaració de l'IRPF. La decisió redueix tràmits i evita càrregues administratives addicionals per a aquells que travessen una situació de desocupació i depenen d'ingressos públics per sostenir la seva economia diària.

Deducció en l'IRPF per a la compra de vehicles elèctrics

Per una altra banda, el Consell de Ministres també ha aprovat el manteniment de la deducció en l'IRPF vinculada a la compra de vehicles elèctrics. En concret, s'ha acordat prorrogar les deduccions de fins al 15% en l'IRPF per a particulars i empreses per a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació d'un punt de recàrrega elèctrica. Pel que fa al programa d'ajudes, s'inclou també el Pla Auto+, que té una dotació de 400 milions d'euros per comprar vehicles elèctrics.