El Govern ha actualitzat la llista de zones tensionades, una revisió que comporta canvis significatius en el mapa de la regulació dels lloguers a Catalunya. La primera declaració, que va entrar en vigor el març del 2024, tenia una vigència de tres anys i ara, per prorrogar-la, calia revisar anualment si els municipis continuaven complint els criteris establerts per llei. El resultat de l'anàlisi és un escenari amb moviments en les dues direccions. D'una banda, 118 municipis mantenen la condició de zona tensa. De l'altra, 22 localitats que havien estat declarades tenses deixen de ser-ho, mentre que 53 de noves hi entren. En conjunt, el nombre de municipis inclosos en les ZMRT catalanes passa de 271 a 302, però la població que viu en aquestes zones es redueix de 7 milions a 6,1 milions de persones.
La sortida de 22 municipis de la llista respon al fet que ja no compleixen els criteris que exigeix la normativa per mantenir-hi. La llei estatal determina que per ser considerat ZMRT cal que les persones o famílies destinin més del 30% dels seus ingressos a pagar el lloguer o la hipoteca, o bé que el preu del lloguer o de la compra hagi experimentat en els darrers cinc anys un increment acumulat d'almenys tres punts per sobre de l'IPC. La Generalitat ha vinculat la sortida d'aquests municipis a l'efectivitat de la regulació. La consellera de Territori, Sílvia Paneque, ha defensat que el mecanisme del topall del lloguer funciona per contenir l'alça de preus i que les localitats que ara surten de la llista han aconseguit reduir les tensions al mercat. Aquesta interpretació, però, no és compartida per tots els actors del sector.
La sortida de la llista implica que en aquests municipis deixaran d'aplicar-se les mesures de contenció de preus que estableix la llei. Així, els nous contractes de lloguer podran superar el preu de l'últim contracte vigent dels darrers cinc anys i, en el cas dels grans tenidors, deixarà de ser obligatori ajustar-se a l'índex de referència del preu del lloguer. Entre les 22 localitats que deixen de ser considerades zona de mercat residencial tens, hi ha ciutats com Lleida, Granollers, Mollet del Vallès, Reus i Figueres.
També surten de la llista Banyoles, Berga, Cabrera de Mar, Caldes d'Estrac, Canovelles, Cervelló, Cervera, Guissona, Les Franqueses del Vallès, Montmeló, el Papiol, Parets del Vallès, Sant Climent de Llobregat, Santa Margarida de Montbui, Sant Fruitós de Bages i Tortosa. Per demarcacions, la de Barcelona és la que perd més municipis, amb 11 sortides; la de Lleida i la Catalunya Central en perden 3 cadascuna; les comarques de Girona, 2; i Tarragona, el Penedès i les Terres de l'Ebre, 1 cada una.
Nous municipis que entren a la llista
Al mateix temps, s'ha aprovat una nova declaració, la tercera, que incorpora 53 municipis que fa tres anys no complien els requisits però ara sí. Aquestes localitats sumen una població de 255.000 persones, que passaran a viure en zones amb mercat residencial tens. Girona és la demarcació que n'incorpora més, amb 16 municipis, seguida de la Catalunya Central amb 9, el Camp de Tarragona amb 7, Barcelona i el Penedès amb 6 cadascuna, l'Alt Pirineu i Aran i Lleida amb 4, i les Terres de l'Ebre amb 1.
Entre els municipis que accedeixen a la llista hi ha Martorell, Tordera, Sant Andreu de la Barca, Vila-seca, Constantí, la Jonquera, Cardona, Sallent o Navarcles. També hi entren municipis del Pirineu com la Pobla de Segur, Ribera d'Urgellet o Montferrer i Castellbò, i localitats gironines com Bàscara, Llagostera, Sant Joan de les Abadesses o la Jonquera. Un cop la declaració es publica al DOGC, s'obre un període d'al·legacions. Després de resoldre-les, la llista s'aprovarà definitivament i s'enviarà al Ministeri d'Habitatge, que l'haurà d'aprovar i publicar al BOE perquè entri en vigor.
En tots els municipis considerats mercat tens s'apliquen mesures per a la contenció dels preus del lloguer. La principal és que el lloguer dels nous contractes no pot superar el preu del darrer contracte vigent dels últims cinc anys, un cop aplicada la clàusula d'actualització anual d'aquell contracte. A més, quan es tracta d'un gran tenidor, el lloguer no pot ser superior a l'Índex de referència del preu del lloguer. Aquesta doble limitació pretén frenar l'escalada de preus en els mercats més pressionats i protegir els llogaters de pujades desproporcionades.
El debat sobre l'eficàcia d'aquestes mesures continua obert. Mentre el Govern defensa que han ajudat a contenir l'alça de preus, els propietaris i algunes associacions del sector critiquen que la regulació pot desincentivar l'oferta de lloguer i tenir efectes contraris als desitjats. El resultat de la revisió anual, amb sortides i entrades de municipis, alimentarà aquesta discussió i oferirà dades per avaluar l'impacte real de la normativa.