El Ministeri de Treball haurà de tornar a reformar l'Estatut dels Treballadors (ET) per prohibir que els convenis col·lectius puguin ampliar el període de prova més enllà de sis mesos per als contractes indefinits, ni més d'un mes per als contractes temporals, com succeeix en l'actualitat. A més, el període de prova es reduirà de forma proporcional per als temporals inferiors a mig any i es prohibirà períodes de prova per a contractes inferiors a 7 dies. Així s'estableix en l'Avantprojecte de Llei que ha de començar a negociar amb empresaris i sindicats com més aviat millor, ja que la modificació parteix de l'obligació de traslladar dues directives en matèria laboral que haurien d'haver estat aprovades abans de l'1 d'agost de l'any passat. Es tracta de la Directiva 2019/1152 que exigeix a les empreses unes condicions laborals "transparents i previsibles" i la 2019/1158 relativa a la conciliació de la vida familiar i professional.

Entre els canvis que s'inclouran en l'ET, a més de la prohibició que els convenis col·lectius acordin períodes de prova superiors a sis mesos, s'aprovarà un precepte normatiu que impedeixi a les empreses "prohibir o limitar" que els seus treballadors busquin una segona feina. Això sí, sempre que s'estimi que no hi ha concurrència deslleial o quan es pacti la plena dedicació mitjançant una compensació econòmica expressa. En realitat, això últim s'inclou a l'actual redacció de l'ET, però la modificació proposada pel Ministeri de Treball dona un pas de rosca, segons el text que va sotmetre a Audiència Pública el setembre passat, encara que fonts del Ministeri apunten que el text que sotmetin al diàleg social no tindrà grans canvis.

El redactat actual de l'Estatut diu que "no podrà efectuar-se la prestació laboral d'un treballador per a diversos empresaris quan s'estimi concurrència deslleial o quan es pacti la plena dedicació mitjançant compensació econòmica expressa, en els termes que a l'efecte es convinguin". Però no impedeix a l'empresa que pugui prohibir als seus treballadors la pluriocupació, deixant-lo obert.

L'avantprojecte de llei és més taxatiu: "l'empresa no podrà prohibir o limitar a la persona treballadora la prestació de serveis per a altres persones, tret de causa objectiva i justificada vinculada a l'adequada prestació de serveis en aquella. En cap cas la persona treballadora no podrà patir un tracte desfavorable per la seva pluriocupació". Encara que en un segon paràgraf matisa que un treballador no podrà pluriemplearse quan "s'estima concurrència deslleial o quan es pacti la plena dedicació".

Fins i tot va més lluny. Les condicions laborals "transparents i previsibles" que busca aquesta nova llei, implicaran que l'empresari no podrà canviar els horaris al seu aire, impedint als seus empleats de buscar segons llocs de treball per millorar els seus ingressos. L'avantprojecte de llei diu que la pròpia directiva estableix el dret dels treballadors a tenir marcs de referència que els permetin tenir "control del seu propi temps i acceptar, en el seu cas, treball d'altres ocupadors sense sotmetre la persona treballadora a un tracte desfavorable per aquest motiu".

Pressa per la Presidència europea

Treball té pressa per aprovar l'avantprojecte que traslladi aquestes dues Directives perquè el Govern ha donat ordre als ministeris perquè l'1 de juliol, quan comença la Presidència espanyola del Consell de la UE, no quedin textos comunitaris que hagin incomplert els terminis per al seu trasllat a la legislació espanyola. Però ja que aquest text modifica l'Estatut dels Treballadors, el departament que dirigeix Yolanda Díaz ha de sotmetre'l a la negociació dels agents socials. Fonts del Ministeri assenyalen a ON ECONOMIA que és un text sense gaire complicació i consideren que no serà difícil tirar-lo endavant amb el consens d'empresari i sindicats. Tanmateix, el problema està sent d'agenda.

A mitjans de febrer va fer un primer intent, en portar l'avantprojecte a l'ordre del dia de la taula que negocia l'Estatut del Becari. Tanmateix, la complexitat dels debats va impedir que poguessin entrar a negociar l'avantprojecte que ha de traslladar les dues directives. De fet, participants en aquella reunió confirmen que el Ministeri no va arribar ni a lliurar-los el text definitiu. En principi Treball no vol obrir una nova taula de negociació exclusivament per a aquest text normatiu, sinó aprofitar reunions del diàleg social, encara que en aquests moments l'única oberta és la de l'Estatut del Becaris

Deure d'informació els treballadors

Jesús Cruz Villalón, catedràtic de Dret laboral, explica que els tres punts més rellevants que s'hagin de negociar amb empresaris i sindicats siguin l'article 8.5 de l'ET i la seva norma de desenvolupament (RD 1659/1998) que exclou del deure d'informació de les condicions essencials als contractes de menys de 4 setmanes i la Directiva no permet aquesta exclusió. La limitació dels períodes de prova i el tercer "una certa predeterminació de la jornada. En la legislació espanyola "hi ha una absoluta falta de predeterminació de les hores complementàries que poden realitzar els treballadors a temps parcial que es comprometin a això", explica.

I en un segon pla, el jurista considera que s'ha de precisar els casos en els que es poden pactar l'exclusivitat laboral amb l'ocupador, que impedeix la pluriocupació; caldria adaptar la legislació espanyola quant als terminis d'informació i s'hauria de garantir que el document a través del qual s'informa el treballador és susceptible de ser imprès.