El Govern ha convocat el primer concurs de solars petits, en la seva gran majoria de menys de 20 habitatges, amb 59 terrenys repartits a 40 municipis, per a la construcció d'un total de 783 habitatges per part de promotors locals, cooperatives i comunitats de veïns. Aquesta licitació s'emmarca en la reserva pública de solars, una de les mesures del Pla 50.000, el programa de la Generalitat per impulsar 50.000 pisos protegits majoritàriament de lloguer fins al 2030.
Aquesta reserva de solars es va impulsar per mobilitzar sòl finalista –és a dir, terrenys amb la tramitació urbanística i la urbanització avançades–, i va reunir un total de 670 solars amb possibilitat per construir 22.000 habitatges, prop de la meitat del pla. La meitat d'aquests 670 solars tenien ja un promotor identificat o corresponia al mateix ajuntament seleccionar-lo (332), i la resta eren solars per als quals els ajuntaments van demanar a la Generalitat que s'encarregués d'assignar-los un promotor (338).
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica i també portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa habitual després del Consell Executiu, ha explicat que la gestió d'aquests 338 solars restants sense promotor es va diferenciar segons si tenien capacitat per a més de 20 habitatges o no, amb l'objectiu d'impulsar licitacions on es podien construir el màxim nombre d'habitatges possibles.
En el cas dels solars més grans, el Govern ja va llançar al gener una primera convocatòria organitzada en quatre agrupacions diferents, i a la qual es van presentar vuit licitadors per construir i gestionar 1.940 habitatges repartits en 37 solars, segons recull una informació d'Efe.
Ara, el que la consellera ha anunciat és una segona convocatòria de la reserva pública de solars, la primera de solars amb capacitat per a menys de 20 habitatges -tret d'alguna excepció-. "Havíem de trobar una fórmula prou flexible per mobilitzar-los perquè és evident que una promoció d'aquestes dimensions té menys atractiu a l'hora de construir-la", ha dit Paneque.
D'aquests 59 solars, 38 van ser cedits pels ajuntaments en la primera convocatòria de la reserva de solars, els quals no tenen promotor i els consistoris no compten amb mitjans tècnics necessaris per convocar ells mateixos aquests concursos. Aquests municipis van encarregar aquesta tasca a la Generalitat, amb qui van signar convenis actuen com a marc jurídic perquè l'administració catalana liciti ara individualment aquests solars. Alhora, hi ha 16 solars més que són de l'Institut Català del Sòl (Incasòl) i cinc de la Generalitat, que sumats als 38 cedits pels ajuntaments sumen els 59, que només representen una part dels 215 solars amb una capacitat per a menys de 20 habitatges cadascun que la Generalitat ha de trobar promotor.
L'autopromoció, una novetat
La Generalitat ha introduït la novetat de l'autopromoció per als solars amb una menor capacitat d'habitatges -hi ha 11 solars amb capacitat per a menys de 10 habitatges-, i permet que famílies que es posin d'acord presentin una oferta conjunta per ser adjudicataris del solar, construir els habitatges a través d'una constructora i qualificar-los de forma permanent com a habitatges de protecció oficial.
El Govern ha autoritzat aquest mateix dimarts a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) a incorporar el romanent de tresoreria no afectada de l'exercici del 2025 per a la promoció d'habitatge públic, una xifra que s'eleva a 251,8 milions d'euros. Aquesta autorització busca "ampliar la contribució" de l'Incasòl per afrontar la situació del mercat de l'habitatge, així com la necessitat d'ampliar el parc públic, i també s'emmarca en el pla 50.000.