Hi ha diverses alternatives a les "autobaixes" que ha proposat la ministra de Sanitat, Mónica García, i entre les quals, el govern espanyol estudia acudir a les mútues de treball, encara que, en cap cas, els metges d'aquests organismes publicoprivats, dependents de la Seguretat Social, podran donar les baixes ni les altes, una funció que la llei limita als sanitaris del Servei Públic de Salut. Davant de la saturació dels consultoris pels brots virals que es produeix cada any entorn de les festes de Nadal, la nova ministra, del grup Sumar i metgessa de professió, ha proposat que per als casos lleus, els treballadors puguin faltar 3 dies a la feina amb una "declaració responsable" que la seva falta es deu a problemes de salut. Una possibilitat que ja existeix, amb limitacions, a diversos països europeus.

La mesura ha estat qualificada, des de diversos àmbits d'"ocurrència", sense meditar, i especialment, sense haver consultat els principals afectats, empreses i treballadors, que es queixen que no han vist cap paper i els ha agafat per sorpresa. Ni tampoc, a altres ministeris concernits, com ara Treball, responsable de la regulació legal de les baixes, i el de Seguretat Social, que gestiona econòmicament les baixes. Tampoc no ha agradat a una bona part dels consellers autonòmics de Sanitat, responsables en definitiva de concedir o denegar les baixes i altes, a través dels metges a càrrec seu.

Patronals i sindicats s'han mostrat especialment molestos amb la proposta del Ministeri de Sanitat, ja que es tracta d'una mesura laboral "molt sensible", que no es pot implementar sense haver analitzat les conseqüències. La CEOE ha estat especialment dura i el seu president, Antonio Garamendi, ha declarat aquest dimarts: "Quan la política es planteja el titular diari, surten aquestes notícies", i ha remarcat que el més important és solucionar un sistema sanitari deficient i garantir als treballadors una assistència mèdica si estan malalts. Garamendi ha mostrat la seva preocupació perquè la mesura pogués augmentar un problema d'absentisme i ha assenyalat com una possible solució la intervenció de les mútues. En l'acord salarial (AENC) de maig, empresaris i sindicats van firmar la possibilitat que les mútues poguessin assumir part dels tractaments de traumatologia, per descarregar el sistema públic que, per la seva saturació, allarguen les baixes per tractaments que es donen tard.

Fonts del govern espanyol assenyalen que la participació de les mútues en aquests tractaments virals, seria una solució més encertada que les "autobaixes". En aquest sentit, fonts sindicals comenten a ON ECONOMIA que el Ministeri de la Seguretat Social ha convocat per a finals de setmana una reunió amb els agents socials per analitzar aquest problema i possibles mesures. No obstant això, la data pot variar, ja que gairebé es dona per fet que el Ministeri de Treball convocarà divendres a primera hora del matí sindicats i empresaris per parlar del salari mínim interprofessional (SMI).

Tanmateix, a diferència dels empresaris, els sindicats no es mostren gaire partidaris de la intervenció de les mútues en aquesta ocasió. Fernando Luján, vicesecretari general de política sindical d'UGT, assenyala a ON ECONOMIA que els sindicats van ser molt explícits en l'AENC sobre l'ús de les mútues de treball, deixant molt clar que les altes i baixes corresponen als metges de capçalera. "I no transitarem de cap altra manera", matisa. I recorda que si el problema està en la capacitat del Sistema Públic de Salut, s'ha de millorar.

En qualsevol cas, el sindicalista d'UGT insisteix que el primer que cal fer és convocar els agents socials quan es planteja alguna acció de caràcter netament laboral, com són les baixes. Segons la seva opinió, la ministra de Sanitat no coneix les repercussions de la seva proposta, ni com dur-la a terme. "Està poc meditat, encara que ben examinat i estudiat, podria ser bo, però té moltes derivades que han de tenir-se en compte".

Inseguretat jurídica

Una d'aquestes derivades, la que més preocupa els sindicats, és la inseguretat jurídica dels treballadors sobre qui recau la decisió d'anar o no a treballar. Mariano Sanz, responsable de Salut Laboral de CCOO, incideix igualment en aquest problema: "Les baixes laborals són molt importants i han de ser justificades per un facultatiu. No ha de recaure sobre el treballador, com tampoc no pot medicar-se al seu aire". Luján va més enllà i recorda que si un treballador falta tres dies sense justificació, suposa una falta molt greu, que podria arribar fins i tot a l'acomiadament. Sanz coincideix amb Luján, però també amb Garamendi, que el problema és el Sistema Nacional de Salut i la solució depèn de solucionar les seves deficiències.

Empresaris i sindicats insisteixen que la situació no és comparable amb la viscuda durant la pandèmia de covid, quan els treballadors podien agafar la baixa sense passar pel facultatiu, ja que la saturació dels ambulatoris és un fet puntual, però estructural que passa cada any. Per tant, Sanz assenyala que hi ha un problema de mala planificació i falta de recursos sanitaris, que no s'ha "de traspassar a la gestió de les baixes". Respecte a la possibilitat que les mútues puguin participar en la solució, el responsable de Salut Laboral de CCOO declara que "no sap com es podria abordar", encara que assenyala la necessitat que s'obri una taula de diàleg per abordar aquest problema recurrent. En aquest sentit, assenyala que a la taula hi ha d'haver asseguts els ministeris de Sanitat, de Treball i de Seguretat Social.

Abonament de les baixes

Els 3 primers dies de baixa, el treballador no cobra el salari; del dia 4 al 15, l'empresa abona el 60% de la base reguladora; del dia 16 al 20, la Seguretat Social abona el 60% de la base reguladora, i a partir del 21, la Seguretat Social paga el 75%. Tanmateix, malgrat que els 3 primers dies no s'abonen, molts convenis col·lectius, d'empresa o sectorials, estableixen l'obligació de l'empresa de fer algun tipus de compensació. Per exemple, pagar aquells 3 primers dies, i fins i tot completar fins al 100% del salari, mentre el treballador està de baixa.