El govern espanyol ha introduït en un reial decret-llei un aclariment per tal de prohibir que els treballadors afectats per les incidències de Rodalies després de l'accident de Gelida siguin sancionats per les empreses. Ho ha afegit al reial-decret llei aprovat aquest dimarts al consell de ministres per tal de fixar els ajuts directes que rebran els afectats de Gelida i també els d'Aldamuz, a Còrdova, informa Europa Press.

"Les persones treballadores que no hagin pogut acudir presencialment al seu lloc de treball o iniciar la seva prestació laboral amb puntualitat a conseqüència dels accidents ferroviaris (de Gelida i Adamuz) o de les alteracions del servei (de Rodalies) no podran ser sancionades per l'empresa ni patir cap perjudici en la seva relació laboral", diu aquesta disposició. Els treballadors tenen a més dret a rebre justificants de les incidències emesos per les empreses ferroviàries. Tanmateix, tal com recorda el mateix text, l'ordenament jurídic ja determina mecanismes de protecció dels treballadors que no puguin prestar els seus serveis per impediments externs. "S'introdueix una disposició addicional per dotar de seguretat i tranquil·litat el conjunt de persones treballadores afectades pels accidents esmentats", completa.

El govern preveu en aquest decret-llei compensacions que van dels 2.404 als 84.141 euros segons la gravetat de les lesions als afectats pels accidents, mentre que els familiars dels morts rebran un ajut de 72.121 eurps. 

L'Estatut dels Treballadors preveu com a incompliments contractuals que justifiquen l'acomiadament "les faltes repetides i injustificades d'assistència o puntualitat al treball". Com que aquesta absència o endarreriment sí que està justificat i no és per una causa atribuïble al treballador, no et poden acomiadar per aquest motiu. Tampoc no seria procedent una sanció per aquest motiu. Ara bé, les hores d'absència per aquest endarreriment s'han de compensar. 

A més, l'article 37 de l'Estatut dels Treballadors contempla descansos setmanals, festes i permisos remunerats i preveu, entre aquests últims, "fins a quatre dies per impossibilitat d'accedir al centre de treball o transitar per les vies necessàries" per a acudir. Un cop transcorrin aquests quatre dies, "el permís es perllongarà fins que desapareguin les circumstàncies que el van justificar, sense perjudici de la possibilitat que l'empresa apliqui una suspensió de contracte o de treball o una reducció de jornada derivada de força major als termes previstos a l'article 47.6". 

Aquest article preveu com a força major temporal els "impediments o limitacions en l'activitat normalitzada de l'empresa que siguin conseqüència de decisions adoptades per l'autoritat competent". I contempla expressament la possibilitat d'aquest permís de quatre dies de treball "tret que sigui possible el treball a distància als termes recollits en aquest precepte". 

Tots aquests articles van ser útils durant la pandèmia, perquè van donar una base legal a les absències laborals degudes a l'estat d'alarma. A més, arran de la crisi sanitària, que va disparar el treball a distància, es va regular el teletreball i va possibilitar les vies d'acord entre empreses i treballadors per fer feina des de casa. 

El treball remot és una opció que passa per l'acord entre empresa i treballador i, per tant, l'ocupador no està obligat a donar aquesta possibilitat d'entrada. Però el fet que hi hagi ja una llei que regula el teletreball i la pràctica acumulada des de la pandèmia facilita aquesta alternativa per a aquelles feines que no requereixen necessàriament la presencialitat. Feines d'oficina fetes amb ordinador, en els casos que estiguin habilitats als domicilis, es realitzaran segurament des de casa aquest dimecres davant la impossibilitat d'agafar el tren.