El govern espanyol ha decidit mantenir la seva previsió de creixement del producte interior brut (PIB) en el 2,2% per al 2026, tot i que ha advertit que l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà pot arribar a les vuit dècimes, i ha retallat les seves estimacions per al dèficit públic fins a l'1,6% del PIB aquest any.

Després de la reunió del Consell de Ministres, el vicepresident primer i ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo, ha explicat en roda de premsa l'Informe Anual de Progrés', que cada estat membre ha de remetre a Brussel·les abans del 30 d'abril en compliment del nou marc de regles fiscals.

L'informe reflecteix el complex context en què s'està movent l'economia espanyola en aquests moments, conseqüència, sobretot, del xoc energètic que ve derivat de la guerra a l'Iran.

"En aquesta ocasió, l'economia espanyola s'enfronta a aquest xoc des d'una posició de més fortalesa, en termes econòmics, en termes pressupostaris i també en termes energètics", ha assegurat el titular d'Economia.

En aquest context, l'Executiu ha decidit mantenir, de moment, la seva previsió de creixement en el 2,2% per a l'any 2026, una estimació que està en el "rang prudent" de les projeccions que han anat publicant diferents institucions, a l'espera que es redueixi la incertesa en les pròximes setmanes.

Aquesta incertesa el que suposa és que els principals analistes ara mateix no estan realitzant previsions, sinó més aviat escenaris associats a una distinta evolució i sobretot a un distint punt final de la guerra, ja que la durada d'aquesta és el principal factor d'incertesa.

Cuerpo ha advertit, en aquest punt, l'amplitud de les bandes de previsió depenent de l'escenari en termes de creixement del PIB enguany. "Podríem estar parlant d'una afectació entre una dècima o vuit dècimes i això avui dia, a mesura que avanci el conflicte, pot ser que fins i tot aquestes bandes continuïn ampliant-se", ha advertit.

El seu escenari principal: quatre dècimes menys

L'Executiu preveu en el seu escenari central un impacte sobre el PIB de fins a quatre dècimes el 2026 i de dues dècimes el 2027, mentre que altres organismes com el Banc d'Espanya l'amplien fins a vuit i set dècimes, respectivament.

Això sí, el responsable econòmic del Govern ha afirmat que, en absència de la guerra, les dades d'aquest primer trimestre de l'any 2026 reflecteixen la bona dinàmica de l'economia, cosa que probablement hauria portat l'Executiu a fer una revisió a l'alça de les previsions del PIB per sobre del 2,2%.

La inflació, a l'alça

Per la seva banda, l'evolució de l'Índex de Preus al Consum (IPC) fins aquest mes d'abril i la incorporació de les últimes dades ha suposat que el govern espanyol hagi realitzat un ajust automàtic a l'alça de la inflació, en aquest cas a través del deflactor del PIB, per a aquest any d'un punt, des del 2,1% al 3,1%.

En matèria fiscal, la previsió per al tancament de 2026 ha baixat del 2,1% plantejat al novembre, a l'1,6% previst ara, traient les despeses específiques one-offs, segons recull Europa Press.

A més, l'Executiu espera per al tancament del 2026 que la ràtio de deute públic trenqui la barrera del 100% i se situï en el 99,3%, avançant l'objectiu de baixar per sota del 100% un any, ja que estava fixat per a final d'aquesta legislatura.

Compliment de la regla de despesa europea

L'evolució econòmica, pressupostària i fiscal del país ha suposat el compliment de les regles fiscals, que actualment giren entorn de la despesa.

En concret, la despesa computable a efecte de les regles fiscals europees, va registrar un creixement del 4,5% l'any 2025, en línia amb el màxim permès per les regles, "usant tots els mecanismes de flexibilitat existents", com és la 'clàusula d'escapament europea', que permet més marge fiscal per a la despesa en defensa.

A més, en el conjunt acumulat de l'any 2024-2025, la despesa computable observada ha registrat un creixement del 8,8%, per sota del màxim del 10,8% limitat per les regles fiscals.