El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts el límit de despesa no financera, conegut com a 'sostre de despesa', del Pressupost de l'Estat per a 2024, que s'eleva a la xifra rècord de 199.120 milions d'euros, que suposa un 0,5% més respecte a l'exercici anterior, inclosos els fons procedents de la Unió Europea. Amb aquest pas, l'Executiu dona el tret de sortida per a l'elaboració dels primers comptes públics d'aquesta legislatura del govern de coalició de PSOE i Sumar, que tenen per objectiu consolidar el creixement econòmic i la creació d'ocupació, però tenint en compte el complex panorama internacional i la reactivació de les regles fiscals europees.
"Aquest govern es guiarà, com l'anterior, pel rigor en els comptes públics i la prudència a l'hora de pressupostar pel compromís amb la consolidació fiscal", ha assegurat la vicepresidenta quarta i ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, on ha desglossat el nou límit de despesa no financer per a 2024, que per quart any consecutiu se situa en màxims, informa EP.
Mesures antiinflació
Segons la titular d'Hisenda, es tracta d'un límit de despesa "realista" i "prudent", que compta amb marge per prendre o prorrogar alguna de les mesures aprovades per combatre l'alça dels preus "si fos necessari". "Una decisió que adoptarem abans que acabi aquest mes en funció de les últimes dades que tinguem disponibles, però sempre pensant en l'interès general", ha emfatitzat la ministra.
Dèficit públic
Al costat de l'aprovació del 'sostre de despesa', el govern espanyol ha aprovat els objectius d'estabilitat pressupostària, que apunten a un objectiu de dèficit de les administracions públiques el 2024, del 3% del PIB el 2024, del 2,7% el 2025 i del 2,5% el 2026. "Espanya complirà el Pacte d'Estabilitat i Creixement de la Unió Europea", ha recalcat Montero.
També s'ha aprovat aquest dimarts el pla de reequilibri per corregir desviacions pressupostàries produïdes per les circumstàncies excepcionals que van portar a la suspensió de les regles fiscals el 2020 per l'impacte de la pandèmia. Aquest pla recull aquesta senda de reducció de dèficit que suposa rebaixar-lo fins al 3% del PIB el pròxim any. "Amb aquest pla complim amb la llei d'estabilitat pressupostària, una vegada que hem avaluat que les situacions d'emergència han provocat aquests desequilibris que han de ser corregits per tornar a la senda de consolidació fiscal", ha explicat Montero.
Vet del PP
Segons la llei d'estabilitat pressupostària, abans que el projecte dels comptes públics, el govern espanyol ha d'aprovar en Consell de Ministres tant el límit de despesa no financer -sostre de despesa- com els objectius d'estabilitat pressupostària, previ informe del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF) -que es va reunir aquest dilluns-, per després remetre'l tot a les Corts.
Les Corts Generals es pronunciaran aprovant o rebutjant els objectius d'estabilitat proposats pel govern espanyol -no el sostre de despesa, que no es vota-, que en aquesta ocasió hauran d'estar alineats amb les normes fiscals europees, després d'anys suspeses per la pandèmia. En aquesta ocasió existia la incertesa de què passarà al Senat, ja que el PP té majoria absoluta a la Cambra Alta i podria rebutjar els objectius de dèficit i deute que acompanyen al sostre de despesa.
Però el govern espanyol compta amb un informe jurídic, elaborat per l'Advocacia de l'Estat, que permetrà la tramitació d'uns nous pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a l'any 2024, malgrat el possible bloqueig en el Senat dels objectius d'estabilitat pressupostària. L'informe estableix que el govern espanyol podrà acudir, segons la llei orgànica, en dues ocasions a intentar aprovar a les Corts Generals els objectius d'estabilitat per als pròxims tres anys. El termini màxim d'interval entre la primera remissió d'objectius i la segona no pot superar el mes.
En cas que en dues ocasions no s'aprovi per alguna de les Cambres aquests objectius d'estabilitat, el projecte de Pressupostos es basarà en com de disposat en el pla que es va remetre a Brussel·les el mes d'abril, el Programa d'Estabilitat.
Els objectius d'estabilitat aprovats aquest dimarts per Hisenda fixen el dèficit de les comunitats en el 0,1% del PIB i estipulen per als ajuntaments un objectiu d'estabilitat pressupostària. Els anteriors, que s'aplicarien si el PP rebutja en el Senat la senda del govern espanyol, fixen l'estabilitat pressupostària per a les comunitats i un superàvit del 0,2% per a ajuntaments, la qual cosa suposa donar menys marge per a la despesa d'ambdues administracions, moltes d'elles governades pels populars.