Després de quatre anys de tràmits, la Generalitat ha donat llum verda aquest dijous al pla director urbanístic de la Terminal Logística Intermodal, del Port de Barcelona. Amb aquesta fase es poden iniciar els treballs per desenvolupar el pla ferroviari de l’àrea sud del Port. “Aquest node serà un dels punts determinants del corredor mediterrani i un dels centres logístics més actius i robustos del sud d’Europa”, ha assegurat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, al parlar del projecte que convertirà la zona en el nus ferroviari més important al sud d'Europa. El sector urbanístic que inclou el pla director urbanístic ocupa una extensió de 131 hectàrees.
Amb una inversió aproximada de 265 milions d'euros, el node ferroviari està integrat per un conjunt d’infraestructures, que inclouen: una terminal d’autopista ferroviària, una terminal de recepció i expedició i una altra de càrrega i descàrrega, ubicades totes elles a l’antiga llera del riu Llobregat, i una terminal de recepció i expedició paral·lela al curs actual del riu, denominada Terminal Nou Llobregat. “Aquest node donarà servei no només al port, sinó també a la Zona Franca, al Polígon del Prat i a tota l’activitat econòmica del Baix Llobregat i del sud de Barcelona”, ha explicat la consellera Paneque, “i ho farà oferint a les empreses una opció sostenible, sòlida i competitiva per als seus tràfics marítims i terrestres”, ha afegit.
Per a les esmentades infraestructures, del total de la inversió, uns 70 milions es destinaran a la Terminal Nou Llobregat, ubicada en paral·lel a la nova llera del Llobregat i ja en construcció; 150 milions corresponen a les futures terminals de l’antiga llera; i 45 milions d’euros aniran destinats a obres complementàries que donaran servei a tota la infraestructura. Per donar compliment al pla director urbanístic, el Port de Barcelona invertirà 26 milions d’euros en la creació de zones verdes, amb 24 hectàrees de nous espais públics verds, que integren el Corredor Verd Parc Agrari del Llobregat-Parc de Montjuïc, una xarxa d’itineraris que connectaran les diferents àrees logisticoportuaries i els espais naturals. Es tracta de sis actuacions diferenciades: passeig perimetral a la ZAL Barcelona; passeig perimetral a la ZAL Prat; parc ZAL-Pratenc; passeig perimetral al Polígon Pratenc; espai fluvial i node de connexió verd; parc de la Ricarda, i parc al camí de la Bunyola.
La inversió garantirà la funció ambiental i social dels espais públics i serà compartida entre el Port de Barcelona i Cilsa, societat que gestiona la ZAL. Cal destacar que el projecte és una infraestructura supramunicipal i per al seu desenvolupament s’ha aconseguit el consens del Port amb els ajuntaments de Barcelona i el Prat, amb la implicació, també, del Govern i de Barcelona Regional.
L'impuls del transport ferroviari
Aquest node donarà servei als tràfics marítims-terrestres i terrestres-marítims, però també als tràfics terrestres-terrestres, que podran aprofitar aquesta infraestructura per arribar als seus mercats de forma sostenible i eficient. Dotat de 6 terminals, donarà servei al Port, però també a altres pols econòmics de la seva àrea d'influència, com la Zona Franca de Barcelona, el Polígon Pratenc, i les indústries del Baix Llobregat i del sud de Barcelona.
Aquest gran complex farà possible la possibilitat de traspassar un elevat volum de mercaderies de la carretera al tren i la reducció, per tant, d'emissions contaminants al medi ambient, així com la millora de la congestió del trànsit. Val a dir que, el Port impulsa el transport ferroviari per la seva eficiència i competitivitat. Amb aquesta estratègia, en els darrers 10 anys, ha evitat més d’1,7 milions de trajectes de camió. L’any 2024, el trànsit ferroviari al recinte portuari va sumar 11.000 circulacions, que van suposar treure de la carretera 155.000 camions. Aquesta eliminació de trànsit viari va permetre estalviar l’emissió de 48.500 tones de CO₂, l’equivalent a plantar 291.000 arbres.
Durant el 2024, el trànsit ferroviari al Port de Barcelona va ser de 219.000 TEUs i 295.000 vehicles. Enguany, tenint en compte el trànsit ferroviari acumulat fins al mes d’octubre, la previsió és acabar el 2025 amb una quota ferroviària del 12% en contenidors i del 45% en vehicles. Un cop estiguin en funcionament les 6 noves terminals del nus ferroviari sud, s’estarà en condicions de passar de la carretera al tren uns 640.000 contenidors i 46.000 semiremolcs anuals.