El nòmada digital, aquest treballador d'un futur cada vegada més present que viatja pel món sense deixar de treballar per a la seva empresa, té a Espanya des de desembre de l'any passat la seva pròpia figura legal. En els seus primers deu mesos en vigor, el Govern espanyol ha concedit 7.116 permisos (incloent-hi nòmades i familiars), un 6,7% de les 10.668 sol·licituds presentades a la Unitat de Grans Empreses, dependent del Ministeri de Seguretat Social, Inclusió i Migracions fins al 31 d'octubre d'aquest any, segons ha pogut saber ON ECONOMIA i han confirmat fonts del propi ministeri. Des d'exteriors s'han processat 211 visats de teletreball de 252 sol·licituds en país d'origen.
Sumats els permisos tramitats en la Unitat General d'Empreses i els visats de teletreball gestionats per Exteriors, que tenen els mateixos requisits i condicions per als desplaçats, el resultat és que existeixen 7.368 nòmades digitals -o familiars dels mateixos- reconeguts a Espanya. Ho són amb base en la llei 28/2022 que va crear aquesta figura en el marc de la llei de foment de l'ecosistema de les empreses emergents o empreses emergents. Per ser nòmada digital a Espanya, recull la llei, és necessari que el viatger tingui formació universitària o professional en escoles "de prestigi", segons el Govern, i que demostri cobrar a partir del 200% del salari mínim interprofessional, així com que demostri la vinculació professional amb una empresa concreta o cartera de clients que es pot realitzar en remot.
Ara mateix, no obstant això, aquesta modalitat ve funcionant més per als freelance i autònoms que per als treballadors contractats. Des del despatx especialitzat en estrangeria Antonio Segura, l'advocada Cristina Romero explica que "per als treballadors per compte aliena, és molt complicat aconseguir-ho perquè requereix que les empreses estrangeres es registrin en la Seguretat Social espanyola i no solen voler fer-ho". "Sembla que aquesta autorització s'acabarà reduint a aquells treballadors que treballen per compte propi", afegeix. El visat o autorització de residència busca oferir avantatges fiscals perquè tributin a Espanya els treballadors que optin per treballar des d'aquí per als seus països o obrir el seu negoci en remot des d'aquí.
L'advocada especialitzada en estrangeria i col·laboradora d'Auris Emma Hakobyan, en canvi, no ha vist aquests problemes en els seus clients. "Normalment, l'empresa emet una carta de desplaçament que autoritza el treballador a treballar en un altre país", diu Hakobyan, que veu en el permís i visat de nòmada digital "un atractiu per a persones que viuen fora de la zona Schengen i volen estar aquí". Hakobyan fa una valoració "molt positiva" d'aquest permís, si bé posa com a contrapunt el pagament de la cotització de la Seguretat Social. "No veig molt sentit que hagin de tenir assegurança mèdica privada i estiguin obligats a cotitzar", comenta.
Una vegada el treballador en remot demostra que compleix les condicions per residir a Espanya com a nòmada digital, pot procedir a cotitzar a Espanya. Si és europeu, ho pot continuar fent al seu país d'origen d'acord amb el reglament europeu i, òbviament, no necessita cap permís de residència o visat per la lliure circulació de ciutadans. Els nòmades digitals paguen un tipus impositiu fix del 24% sobre els seus ingressos fins als 600.000 euros i un 47% sobre qualsevol quantitat per sobre d'aquest límit.
Durant els primers mesos, els nòmades digitals no comptaven amb el model 149 per tributar, aprovat específicament perquè es puguin acollir al règim especial impositiu que marca la Llei Beckham, com preveia la nova llei. Però des del mes de desembre passat, aquest model va passar a estar actiu i ja poden tributar amb el seu règim específic.
Un estil de vida en auge
Encara que és difícil determinar quants nòmades digitals viuen a Espanya i a Barcelona, un estudi de Passport-Photo estima que hi ha 35 milions a tot el món i que Espanya és entre els sis països que més atreuen, amb uns 753.000 professionals en aquesta situació.
L'auge del sector digital i tecnològic i la popularització del teletreball (si bé la majoria d'empreses segueixen a Espanya apostant per la presencialitat) ha multiplicat els fluxos migratoris de treballadors que poden fer el seu treball des d'altres països. El clima, el preu i la qualitat de vida d'Espanya la converteix en una destinació atractiva a Europa. Ja s'han donat, tanmateix, algunes tensions per com els expats i nòmades digitals, amb sous superiors a la mitjana local, encareixen el mercat de l'habitatge i fomenten comerços pensats per a un públic global de major poder adquisitiu i amb preus més elevats que no pas el comerç tradicional i acceleren la gentrificació, tant a Espanya com a Portugal i altres països.
En l'àmbit d'impostos, Espanya, com altres països, vol aprofitar aquesta arribada de treballadors en remot per recaptar impostos. D'això s'ocupa la poc coneguda Unitat de Grans Empreses, creada el 2007 per gestionar les inversions en empreses i immobiliàries que facilitarien el permís de residència golden, que es concedeix a canvi de sumes de diners d'a partir de 500.000 euros. L'oficina gestiona també altres permisos com el de professionals altament qualificats i és, en general, més hàbil i ràpida que estrangeria, que tramita els permisos de residència i de feina dels migrants.