El globus aerostàtic va ser inventat l'any 1783 pels germans Joseph i Jacques Montgolfier. Aquell primer globus estava construït amb tela i paper i més de 130.000 persones van quedar fascinats quan van veure l'aeronau aerostàtica no propulsada sobrevolar Versalles. Lluís XVI, Maria Antonieta i la cort francesa van presenciar el moment i els primers tripulants del globus van ser un gall, una ovella i un ànec. Des dels seus orígens, el globus ha variat poc. Han canviat els materials, que ara són més lleugers i els combustibles són més efectius, però l'essència és la mateixa, ja que des de la seva invenció manté els seus tres elements principals: la vela, el sistema de combustible i la cistella.
Ultramagic, una empresa d'Igualada fundada l'any 1983, és l'únic fabricant d'Espanya i el segon major fabricant del món de globus aerostàtics d'aire calent. Els orígens de l'empresa es remunten a 1978, quan els amics Josep Maria Lladó, Jaume Llansana i Joan Comellas, van començar a volar amb globus, al cap de poc van dissenyar i construir una aeronau ultralleugera i posteriorment va ser quan van crear la companyia.
Com es fa un globus?
La creació d'un globus comença per l'embolcall o vela, i Ultramàgic utilitza teles de polièster i nylon per fer els seus globus. Aquestes teles estan recobertes de silicona perquè siguin resistents a la calor, a baixes temperatures i, especialment, perquè siguin duradores. Per crear la vela tallen les teles en forma de tira, que posteriorment aniran cosint per acabar construint el globus sencer. Aquest procés es pot fer tant a mà com a màquina amb una talladora làser, i pot allargar-se més d'una setmana.
A l’empresa hi ha 20 costureres, que són un dels pilars fonamentals de la companyia, ja que el brodat és un element clau que influeix directament en la qualitat final del globus.
Un altre element principal són els cremadors o sistemes de combustibles. Els globus més petits compten amb un parell de cremadors, mentre que els més grans en tenen quatre. Com també amb la vela, es fan diverses proves de gas, s'asseguren que no hi ha fuges, l'encenen diverses vegades i fan totes les comprovacions per veure qualsevol defecte que podria afectar el globus o el vol.
Finalment, hi ha la cistella. A Igualada ho fan tot a mà, cistella a cistella, i amb un rigorós treball en equip. Des de l'inici de la cistella fins que està llesta passen un parell de mesos, i treballen de manera paral·lela i coordinada amb la creació de la vela. El material que fan servir és el ratang, perquè és pràctic, flexible i durador. A més, també és resistent en cas d'un aterratge brusc.
Controls i proves de resistència
El darrer element del globus són els cables, que s'entrelliguen amb la cistella i la vela perquè tot quedi ben tensat i agafat. Una vegada està tot llest, queda revisar el globus per complet abans de sortir a volar. Per fer totes les comprovacions s'infla el globus, es busquen els defectes, errors i altres imperfeccions que hi pugui haver i es refan. Després de fer totes les verificacions i d'assegurar el globus aerostàtic, s'encenen els cremadors i s'acaben de fer els darrers controls perquè estigui llest per volar.
Com que una ruptura de la vela pot acabar en tragèdia, els fabricants sotmeten les teles a proves de resistència. Però no ho fan exclusivament amb la copa del globus, sinó que també comproven diverses vegades la resistència de les cistelles i els sistemes de combustible. Adriana Lladó, enginyera aeroespacial i una de les filles del fundador d'Ultramagic, explica a ON ECONOMIA que "totes les parts del globus han d'estar perfectament alineades perquè pugui volar sense problemes". Una vegada està tot muntat i comprovat, el globus pot començar a volar i pot arribar a pesar més d'una tona.
Producció anual d'un centenar de globus
Amb una producció anual d'entre 80 i un centenar de globus, Ultramagic exporta prop del 80% de la seva fabricació a més de 60 països d'arreu del món, entre els quals destaquen diferents països europeus, els Estats Units i el Japó. La companyia té una seixantena de treballadors i, per elaborar un globus sencer triguen entre 4 setmanes i un parell de mesos, tot en funció de la mida.
Pel que fa al preu, l'embolcall representa el 50% del cost d'un globus i, com més gran és, més tela es necessita i, de retruc, el preu també serà més elevat. Per un globus petit, amb capacitat per a dues o tres persones, el preu ronda els 30.000 euros, mentre que pels globus més grans, amb capacitat de fins a 32 persones, el seu cost post escalar fins als 150.000 euros. Tot i això, sempre dependrà del client, ja que si és un globus personalitzat o amb un disseny específic, també es veurà traduit en el preu.
European Balloon Festival
A banda, Igualada és la seu del European Balloon Festival, la concentració de globus més important d'Espanya i el sud d'Europa i se celebra cada juliol des del 1997. El festival reuneix durant quatre dies a més de 25.000 espectadors i més de 50 globus aerostàtics d'arreu del món pinten el cel de la capital anoienca. Els vols, tant els de competició com els d'exhibició, es fan a primera hora del matí i al vespre, buscant sempre horaris en els que les condicions meteorològiques siguin les més favorables.