La transformació digital i la millora de l’eficiència energètica són els dos vessants on la Generalitat ha destinat més diners dels fons europeus transferits per l’Estat espanyol a Catalunya, en concret s’hi ha abocat el 52% de tot el diner disponible. No obstant això, es tracta només d’una xifra minsa si es té en compte que el Govern central només ha transferit directament uns 2.193 milions dels 3.000 assignats a Catalunya, des del gener de 2021 i fins a finals de novembre passat.
Del total ingressat, alhora, la Generalitat només ha mobilitzat el 50,8% dels fons, fins a data de 2 de desembre de 2022, uns 1.115 milions d’euros. Això representa una baixa taxa d'implementació dels diners disponibles. En cas de seguir amb aquest ritme d’execució, la Generalitat no arribaria a mobilitzar els recursos assignats; ara com ara, fins a finals de 2023, segons un informe de la Cambra de Comerç de Barcelona.
Els diners que l’Estat ha transferit directament a Catalunya corresponent al 14,3% dels recursos europeus -representen el 16,4% del total dels aportats a les comunitats per un import de 18.339 milions d’euros- que Espanya ha rebut fins ara. Aquest percentatge és clarament inferior al pes de Catalunya en termes de població (16,3%) i de PIB (19,0%) del conjunt d’Espanya. La dotació és una mica més alta, del 21%, en el capítol dels recursos destinats a subvencions i convocatòries públiques, un concepte pel qual la Generalitat ha ingressat 650 milions assignats via subvencions estatals a empreses, organismes i entitats catalanes; i uns altres 212 milions en transferències a altres entitats i ens locals.
Per departaments, els que presenten major grau de compliment són Cultura (92%), Empresa i Treball (91%) i Drets Socials (79%) -que és el que més fons té adjudicats-, si bé és molt baix ara com ara en Educació (6%), Presidència (7%), Economia (11%), Justícia (11%) o Igualtat i Feminisme (0%) -encara que aquest últim departament té molt pocs recursos assignats-. Cal dir que el pes que s'emporten la transformació digital i la millora de l’eficiència energètica també té molt a veure amb les convocatòries que ha fet l'Estat. En concret, fins al 2 de desembre del 2022 l’Estat ha publicat convocatòries finançades a través dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) per un import de 18.339 milions, especialment emmarcades en la transformació digital i ecològica de l’economia. Entre les principals subvencions en aquests àmbits destaquen: els ajuts a actuacions integrals de la cadena industrial del vehicle elèctric (2.975 milions), inclòs en el PERTE per al Desenvolupament del Vehicle Elèctric i Connectat, els Fons Next Tech per l’impuls d’empreses digitals i inversió en projectes tecnològics d’alt impacte (2.000 milions) i els tres programes Kit Digital (1.600 milions).
El cap del Gabinet d'Estudis Econòmics de la Cambra, Joan Ramon Rovira, i responsable de l’informe, ha emfatitzat que "hi ha un problema de lentitud en la gestió, i no de falta d'interès de les empreses. El sistema dissenyat per l'Estat és poc o gens adequat per a una gestió eficaç, però la lentitud és compartida entre totes les administracions”. En el mateix sentit, la presidenta de la Cambra de Barcelona, Mònica Roca, ha assegurat que "malgrat que ha augmentat el ritme d’execució, cal fer una crida per accelerar-lo encara més i aprofitar el període que pertoca. El compromís amb Europa fa que hàgim d'actuar de manera ràpida, ens queda un any”. Roca ha recordat que, a diferència del que ha passat fins ara, que els recursos europeus han arribat per reformes estructurals quan s'han fixat objectius com la reforma laboral o de pensions, a partir d’ara els pagaments per part de Brussel·les només es faran si es compleix amb el grau d'execució dels programes de recuperació econòmica.
Segons les estimacions de la Cambra, l'Estat ha realitzat el 49% dels fons del Mecanisme de Recuperació i Resiliència pressupostats entre gener i octubre d'aquest 2022, mentre que si es manté aquesta tendència la realització a la fi d'aquest exercici seria del 63,5%. En qualsevol cas, un percentatge que es quedaria lluny del 82,8% de realització del 2021. És important matissar que el grau de realització no és equivalent al percentatge d’execució que arriba als destinataris finals, perquè bona part de les obligacions reconegudes consisteixen en transferències a altres nivells institucionals (empreses públiques, comunitats autònomes, etc.).
D'entre els fons executats des del gener de 2022, destaca que cap a les empreses públiques estatals s'han realitzat el 87%, les transferències efectuades a les comunitats autònomes han estat el 51% i la realització a empreses privades només el 2%. Al temps, d'entre els fons que gestiona directament l'Estat s'han mobilitzat només el 27%.
La conclusió a què arriba l'estudi Fons Next Generation EU: execució i avaluació que ambdues administracions han d’accelerar la gestió dels fons per fer-los arribar com més aviat millor al conjunt del teixit productiu. Entre altres coses, perquè Espanya és un dels països de la Unió Europea (UE) més beneficiats pels fons Next Generation. Així, dels 338.000 milions d’euros en transferències directes del mecanisme per al conjunt de la UE, a l’Estat espanyol li correspon un total de 77.234 milions, és a dir, el 22,9% del total. D’aquest total, ja n’ha rebut 31.040 milions d’euros. Aquesta xifra pràcticament dobla la de països com França (37.458 milions) i Alemanya (28.026 milions).