A Catalunya, en l’última dècada, el model de cooperativa agrària amb secció de crèdit s’ha sotmès a un procés de professionalització que ha comportat una millora en el control dels riscos, la consolidació de la seva solvència, i a un procés de concentració que n’ha refermat la viabilitat. Aquesta és la radiografia de les 55 seccions de crèdit en actiu a hores d’ara a Catalunya, que gestionen un volum de dipòsits de 594 milions d’euros, a tancament de 2024.
La secció de crèdit és una eina financera indispensable per a moltes cooperatives, però també de suport i assessorament al món rural. Agilitza totes les transaccions que hi ha entre la cooperativa i el soci cooperativista, alhora que cobreix les necessitats financeres en àrees del territori on l’oferta financera és minsa o no existeix, defensa Antonieta Gual, presidenta de l'Associació de Seccions de Crèdit (ASC), depenent de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). Les seccions de crèdit presten els seus serveis a 72 poblacions, de les quals 30 no tenen cap altre servei financer, remarca Gual que és, alhora, directora general d'Agropecuària Coperal, de Santa Coloma de Queralt (Tarragona).
Aquestes són les raons que l’ASC esgrimeix davant la Generalitat per reivindicar-se i reclamar noves regles de joc. Això 10 anys després que l’administració establís un control més exhaustiu de les seccions de crèdit arran de la fallida de l’entitat vinculada a la Cooperativa de Cambrils -22 de desembre de 2015-, que va deixar un forat de 32,5 milions d’euros i unes 5.000 persones afectades.
Ara per ara, la realitat del camp i la ramaderia és una altra a la que es vivia fa 10 o més anys, argumenta Gual. Les cooperatives veuen com també hi ha una concentració de les explotacions agràries i, per tant, menys socis cooperativistes en actiu, i com creix el nombre de clients que ja no viuen directament del camp, però que segueix vinculats a la cooperativa -els anomenats socis col·laboradors- i fan ús o vol fer-ne de la secció de crèdit.
“Es fa necessari augmentar el límit del 30% de socis col·laboradors sobre el total de dipòsits que pot tenir una secció de crèdit”, reclama Gual. Explica que aquest topall es va instaurar en un moment excepcional en què la secció de crèdit més gran, amb diferència sobre la resta, es trobava en una cooperativa que presentava una clara asimetria entre l’activitat econòmica cooperativitzada i el volum de dipòsits de la secció de crèdit.
Economia, el supervisor, 'ho analitzarà'
L’ASC ha fet arribar la reclamació a la Generalitat, en concret al Departament d’Economia, que és l’àrea administrativa financera d’on depenen les seccions de crèdit. També hi tenen implicació els departaments de Treball i Agricultura. La proposta és elevar aquest percentatge, encara que Gual no concreta quin seria el percentatge més adequat en el nou context del món agrari, escudant-se en què cal negociar. "Diguem que s’analitzarà”, adverteix Divina Alsinet, subdirectora general de Supervisió i Tutela Financera del Departament d'Economia, en declaracions a ON ECONOMIA.
La subdirectora adverteix que s’ha d’anar amb molta cura per a “no desvirtuar el model de les seccions de crèdit”, que no són una entitat financera amb fitxa bancària. A més, les dades d’Economia evidencien que, de manera agregada, les 55 seccions no només compleixen amb el límit del 30% sinó que, a més, no s'hi arriba. El 2022, en conjunt, assolien un 19,19% de socis col·laboradors, i el 2023, va arribar al 19,54%. “Això mostra que encara tenen marge per arribar al 30%, de mitjana agregada, perquè potser sí que alguna secció està pròxima al llindar del 30%”, però moltes tenen marge per créixer, explica Alsinet.
Preguntada sobre les fórmules de creixement de les seccions de crèdit, Alsinet insisteix en el fet que "les seccions de crèdit no són entitats de crèdit, no tenen un fons de garantia de dipòsits”. Existeix el Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, que és “un esforç que va fer el sector quan es va aplicar la reforma. Actualment, aquest fons aglutina uns 17 milions d’euros perquè per normativa ha de representar el 3% dels recursos que estan gestionant. "Aquest fons només es pot usar en casos de crisi i a condició que el sector decideixi actuar en alguna circumstància”, concreta.
Remarca també que “hi ha d’haver viabilitat en el conjunt del sistema perquè aquests recursos es puguin retornar, ja que no són uns diners a fons perdut”. De tal manera que si es produís una nova situació de crisi financera en una secció, la cooperativa corresponent hauria de continuar amb la seva activitat i donar garanties de retorn dels fons utilitzats com a endeutament.
El 2015, l’ASC va assumir la concessió d’un préstec de 10 milions d’euros per facilitar la liquiditat dels impositors de la secció de crèdit de Cambrils, davant la dificultat de la cooperativa per obtenir liquiditat de la seva cartera d’inversió creditícia. El préstec va ser avalat en un 75% per la Generalitat, que també tenia garanties hipotecàries dels immobles de la Cooperativa de Cambrils. Per al 25% restant, es va establir garantia hipotecària d’uns terrenys amb l’explotació d’una benzinera. Actualment, dels dipòsits totals de la secció de crèdit a principis del 2015, que superaven els 60 milions d’euros, només queda pendent de retornar un percentatge inferior al 15%, segons dades de l'ASC.
Buscar altres models financers
Per a Alsinet ha de quedar clar que una secció de crèdit “és una unitat interna i accessòria d’una cooperativa agrària, que ha d’afrontar els riscos que poden produir-se al sector agroalimentari”. Esmenta la sequera, la pèrdua de collites o bestiar per alguna causa, "ara hi podrem sumar els aranzels americans", etc.
La subdirectora reconeix que, en l’última dècada, "les seccions de crèdit han incrementat la seva dimensió enfortint les estructures productives, i que ho segueixen fent, amb processos d’absorció del que és l’activitat agroalimentària, que moltes vegades prové de la integració de diverses cooperatives agràries i que comporta la fusió de les seccions de crèdit”. Però, de tota manera, insisteix que el model financer que tenen és l'adequat. Que “si es vol aprofundir més en l'operativa financera, en nous serveis, caldria anar a altres models" i fa referència a "integrar-se o crear una caixa rural”, precisa Alsinet. "Però llavors ja estaríem parlant d'un altre model financer", remarca.
Mentrestant, des de l’ASC se segueix pensant que les seccions de crèdit necessiten cooperatives amb una elevada activitat econòmica, socis en fase d’inversió empresarial que assegurin l’activitat econòmica d’aquesta cooperativa i un elevat nombre de socis implicats a la secció de crèdit. D’aquí que reclamin més flexibilitat per tenir socis col·laboradors. “Són aquells, per exemple, que per a les seves explotacions d’ús domèstic van a comprar el pinso o el planter, el gasoil, la petita maquinària... a la cooperativa”, concreta la presidenta Antonieta Gual. “Avui dia, no estaria justificat posar en perill la continuïtat d’aquestes entitats pel fet de mantenir una limitació en el nombre de socis col·laboradors sense tenir en compte que hi ha una nova realitat al món rural, on tenim un nou entramat de persones que viuen en l’àmbit rural i que, a vegades, no tenen accés a altres entitats financeres”, remarca Gual.
Tarragona i Lleida, el gruix
Les 55 seccions de crèdit es troben repartides arreu del territori, tot i que es concentren bàsicament a les comarques de Tarragona (30) i Lleida (23). També n’hi ha 2 a Barcelona. Del volum total de dipòsits (594 milions d’euros, el 2024), uns 318 milions (53,5%) corresponen a les comarques de Tarragona; 260 milions (43,8%), a les de Lleida; i les cooperatives de Barcelona sumen 16 milions (2,7%). Se’n troben a faltar a la demarcació de Girona.
Pel volum de dipòsits, les dades de l’ASC confirmen que 9 de les 55 entitats superen els 20 milions d’euros gestionats. Mentre que el gruix més important són 5 seccions que mouen entre 10 i 20 milions, de manera que suposen el 64% del total dels dipòsits. N’hi ha 18 més que tenen entre 5 i 10 milions; unes 17 que administren entre 2 i 5 milions; i n’hi ha 6 que no arriben als 2 milions de dipòsits.
Transparència i solvència
La subdirectora general de Supervisió i Tutela Financera del Departament d'Economia, Divina Alsinet, recorda que la concentració en el sector ha estat important. De les 112 seccions de crèdit existents el 2011, quan es va registrar la fallida de la cooperativa i la secció de crèdit de l'entitat de l'Aldea (Tarragona), s'ha passat a 55. "És pràcticament la meitat", diu i destaca que malgrat que algunes han desaparegut perquè també s'ha dissolt les cooperatives, "altres han fet un procés de fusió que els ha permès tenir una dimensió més adequada i enfortir-se". A l'Aldea, la fallida va deixar un forat de 4,5 milions d’euros amb 408 afectats, entre veïns que hi tenien els estalvis i proveïdors.
Amb la llei de 2017, que fixa el règim de les seccions de crèdit de les cooperatives, es va requerir la professionalització del director general de les cooperatives, que "ha d’assumir també la responsabilitat de la secció de crèdit -un càrrec incompatible amb altres responsabilitats- per al qual es demana experiència i uns coneixements", valora Alsinet.
Explica que actualment totes les seccions de crèdit tenen "un compliment excel·lent" de tota la informació financera que presenten mensualment al departament d'Economia. Abans de l'Aldea, "veníem d’una situació molt liberal", insisteix. Ara cal informar mensualment dels saldos creditors, la liquiditat directa (tresoreria de la secció de crèdit a les entitats bancàries), més la liquiditat reforçada (tots els actius financers que es podrien realitzar a sis mesos vista sense incórrer en pèrdues), i també informen del finançament de la resta de departaments de la cooperativa.
També presenten els comptes anuals al registre de cooperatives, que són comptes auditats, que aprova el consell rector de la cooperativa i que se sotmet a l'assemblea ordinària de cooperativistes.
El tercer indicador financer i que aporta transparència a l'activitat de la secció de crèdit, és l'elaboració i compliment del pla econòmic financer anual. Cada exercici, la cooperativa fa un pla econòmic financer de la secció de crèdit que l'aprova el consell rector de la cooperativa i que l’assemblea general li dona el vist i plau. "Això serveix per saber en què inverteix la secció de crèdit i com ho executa, ja que el compliment del pla se supervisa l’any següent", explica Alsinet. "Amb totes aquestes regulacions, buscàvem transparència perquè el soci sàpiga si la seva secció de crèdit assumeix massa riscos, si és solvent, viable...", conclou.