El Fòrum de Davos és, cada any, la principal trobada entre les elits empresarials i polítiques del món. Arrenca aquest dilluns i es tanca el pròxim dia 19 a la ciutat suïssa sota el lema 'Reconstruir la confiança' i congregarà uns 1.600 empresaris i un total de 2.800 participants comptant empresaris i caps d'estat, una xifra rècord entre les quals es troba el president espanyol, Pedro Sánchez, que intervindrà el dia 17. També assistiran els ministres de Transformació Digital, José Luis Escrivá, i d'Exteriors, José Manuel Albares, així com l'acabada de nomenar presidenta del Banc Europeu d'Inversions, Nadia Calviño, que participaran un dia abans.
Entre els empresaris espanyols, destaquen les presències del president del BBVA, Carlos Torres Villas, que intervindrà en el fòrum el dia 16, igual com el conseller delegat de Telefónica, José María Álvarez Pallete. Un dia després, participarà el president i conseller delegat d'Iberdrola, Ignacio Sánchez Galán, i el dia 18 el farà el conseller delegat de Repsol, Josu Jon Imaz. El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el secretari general de l'OTAN. Jens Stoltenberg, i les presidentes del Banc Central Europeu, Christine Lagarde, i del Fons Monetari Internacional, Kristalina Georgieva, són algunes de les personalitats internacionals més destacades en un fòrum on debutarà el president de l'Argentina, Javier Milei.
Amb l'agreujada guerra de Rússia a Ucraïna i els recents conflictes entre els Estats Units i Israel amb l'Iran i els houthis del Iemen a conseqüència dels brutals bombardejos i exterminis d'Israel a la franja de Gaza, la tensió geopolítica tindrà un pes clau i "recuperar la confiança entre estats membres" i "evitar a la incertesa", apunta Borja Ribera, analista de GVC Gaesco i professor en l'EAE Business School.
"Històricament, no hi ha constància de grans solucions preses a Davos, però és un bon moment per a preses de contacte i desencallar algunes relacions, pot ser el germen. Dubto que puguem sortir de Davos amb un acord de pau, per exemple," explica Ribera, que reconeix que Davos és més difús que altres cimeres com per exemple la COP, més centrada en sostenibilitat i medi ambient. "És una cimera que vol incloure molts estaments de cop, una cimera-pupurri més global, però amb menys solucions concretes", afegeix.
Els 10 riscos per al planeta
Cada any, de cara a la trobada, el World Economic Forum llista els 10 principals riscos per al planeta tant a dos anys vista com amb una perspectiva de 10 anys. La desinformació ha estat escollida, aquest any, com el principal risc en els propers dos anys, mentre que als 4 primers llocs dels riscos dels propers 10 anys. El lideren els fenòmens climatològics extrems, que és el segon risc més important a dos anys vista. La polarització social, la inseguretat cibernètica, els conflictes armats entre estats, la falta d'oportunitats econòmiques, la inflació, la recessió i la contaminació tanquen la llista de riscos a curt termini en un any que, tot apunta, serà d'alentiment econòmic.
Quant als riscos fins a 2034, els canvis crítics de sistemes del planeta, la pèrdua de biodiversitat i la falta de recursos naturals completen la llista d'alertes climàtiques que lideren la llista. La desinformació i informació falsa cau a la cinquena posició i apareix en sisè lloc els efectes adversos de les tecnologies d'intel·ligència artificial, així com les migracions involuntàries, la inseguretat cibernètica, la polarització social i la contaminació.
Amb l'ombra encara de la COP-28 que va marcar l'inici del camí mundial per "deixar enrere els combustibles fòssils", seran dies en què els empresaris de les energètiques i els líders mundials parlaran molt de transició climàtica, que passa per l'electrificació del transport i l'aposta per les renovables, sobretot energia eòlica, fotovoltaica i biogasos, en espera que l'hidrogen verd acabi de trobar el seu lloc. Però també els bancs i fons d'inversió estan molt atents a aquest procés, atès que els combustibles fòssils ja no són un bé en el qual invertir i els bons verds, en canvi, van a l'alça.
Si bé el canvi climàtic és en el centre de la conversa mundial, la intel·ligència artificial i els seus ràpids avenços en els últims anys agiten més, si cap, les converses. De fet, les conferències del Fòrum estaran repartides en 4 temes clau: seguretat i cooperació en un món fracturat, crear creixement i treballs en la nova era, intel·ligència artificial com a força que dirigirà a l'economia i a la societat, i estratègia a llarg termini per al clima, la naturalesa i l'energia. "El futur de la pujada o baixada de tipus, que finalment s'està mantenint més que baixant, serà un altre dels temes interessants per als participants," alerta, tanmateix, Ribera.
Diners, prestigi i història
Malgrat la importància de la conversa i dels actors que participaran en ella, part de la importància del Fòrum de Davos resideix en "el prestigi que dona als seus assistents", apunta Ribera, especialment als empresaris, que solen acudir amb un reduït equip d'entre 5 i 6 persones. Els socis organitzadors de l'esdeveniment privats paguen fins a mig milió d'euros, mentre que per assistir com a membre, cal pagar entre 20 i 50.000 euros.
El Fòrum de Davos va néixer en plena guerra freda, d'una dia del professor Klaus Schwab el 1971 per impulsar la idea del capitalisme responsable. "Va elegir Davos com la llar de la reunió anual per escapar del quotidià i pel que les muntanyes representen en la cultura suïssa i alemanya, tal com va ser plasmat en la famosa novel·la La muntanya màgica", explica en la seva pàgina web el World Economic Forum. Segons explica aquesta mateixa, va ajudar a evitar una guerra entre Grècia i Turquia i va organitzar una encaixada que va segellar el finalitat de l'apartheid. Postureig o alta política, aconseguirà ser rellevant per rebaixar la tensió dels conflictes armats?