Cinc anys després d'aprovar el fons de recuperació per fer front al cop econòmic de la pandèmia de covid-19, la Unió Europea només ha gastat un 49% d'aquest, amb la qual, cosa que els Veintisiete tenen poc més d'un any, fins al 31 d'agost de 2026, per utilitzar la meitat dels diners. Des que van començar els desemborsaments el 2021 els països han rebut 317.500 milions d'euros (206.000 milions en subvencions i 111.170 milions en préstecs) dels 650.000 milions del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per haver complert el 30% dels objectius d'inversió i reforma pactats en els seus plans de recuperació, segons dades de la Comissió Europea.
Per accelerar l'execució, Brussel·les ha ofert als països flexibilitat per buscar alternatives a aquelles mesures que no vagin a complir a temps a fi que aprofitin el màxim possible de la seva assignació, en particular les subvencions, un marge de maniobra que Espanya està analitzant. Uns retards que coincideixen amb l'anunci de la Comissió Europea de retallar els fons comunitaris a disposició dels estats. Així, Espanya disposarà d'un 20% de recurs per al període 2028-2034, especialment per la retirada de diners per a la PAC (política agrària comuna).
L'Executiu comunitari, gestor del fons Next Generation, defensa en un recent informe l'impacte positiu d'aquest instrument en l'economia comunitària, que va tranquil·litzar als inversors des del primer moment, que permetrà mantenir la inversió pública al contrari que en la crisi financera -creixerà del 3,2% el 2019 al 3,8% el 2025 - i s'estima augmentarà el PIB de la UE fins en un 1,4% el 2026, informa Efe.
Causes del retard
Però la Comissió Europa reconeix que l'absorció dels diners ha estat més lenta del previst per diverses raons: el volum sense precedents del fons, la guerra d'Ucraïna i la consegüent crisi energètica, que va obligar a revisar els plans per incloure mesurades per reduir la dependència dels hidrocarburs russos, la càrrega administrativa de l'execució dels plans i alt nivell de detall, d'aquests, entre altres. Brussel·les, que fa mesos que demana els països que accelerin la implementació dels seus plans, els va presentar al maig diverses opcions per aplanar-los el camí, ja que, de moment, descarta de ple prolongar el fons més enllà de 2026.
"La Comissió apresa els estats membres a revisar els seus plans tan aviat com sigui possible per quedar-se sol amb les mesures que puguin implementar-se per a final d'agost de 2026. Les mesures que no puguin ser implementades haurien de ser substituïdes", advertia el vicepresident comunitari de Cohesió i Reformes, Rafaelle Fitto, en l'últim diàleg sobre la marxa del fons amb l'Eurocambra.
Gastar-lo en Defensa
Brussel·les suggereix que els països ampliïn aquelles inversions que tinguin èxit, transfereixin fons a altres programes del pressupost comunitari, com Invest EU o les partides de defensa, o que fragmentin aquelles mesures que puguin ser finançades també amb diners estatals o altres fons de la UE, de manera que puguin rebre finançament durant més temps, per exemple, via fons de cohesió fins a 2027.
Espanya, segona beneficiària més gran del fons de recuperació, està "valorant aquestes opcions de flexibilitat" amb la "intenció de fer el millor ús possible i al màxim" dels fons a la seva disposició, segons va explicar la setmana passada el ministre d'Economia, Comerç i Empresa, Carlos Cuerpo. "El gran objectiu és que no es quedi ni un euro de les transferències per executar i que tinguem a disposició de les nostres empreses 84.000 milions de préstecs", va dir el ministre, precisant que aquests se sol·licitaran en funció de la demanda.
Espanya
Fins al moment, Espanya ha rebut 47.960 milions d'euros en transferències i 340 milions en préstecs, ja que va apostar per les subvencions en els primers pagaments, un 30% de la seva assignació, que pujarà al 44% quan rebi els 23.000 milions del cinquè desemborsament ja aprovat per Brussel·les. La investigadora principal sobre assumptes econòmics europeus de l'Institut Delors, Eulàlia Rubio, es mostra crítica amb la flexibilitat oferta per la Comissió Europea perquè considera que obre la porta que els països "el gastin de qualsevol manera", la qual cosa no ajuda a millorar la imatge del fons, segons va explicar a Efe.
A més, subratlla que legalment és possible prorrogar-lo encara que políticament sigui difícil i creu que la negativa de Brussel·les ha influït la lògica dels països contribuents nets al pressupost, que no tenen interès a prorrogar-lo, ja que, si no es gasta completament, es redueix el deute que caldria emetre per finançar-lo.
La lentitud en l'absorció dels fons no ha estat obstacle, tanmateix, perquè l'Executiu comunitari hagi decidit replicar al pròxim Marc Financer Plurianual (MFP) el sistema de vincular els diners europeus al compliment de plans de reformes i inversions, que es va estrenar amb el fons de recuperació i ha estat també objecte de crítiques, en particular del Tribunal de Comptes de la UE.