Foment del Treball ha presentat als partits polítics una agenda de reformes econòmiques i socials per a la legislatura que sorgeixi de les eleccions del 29N. Entre les 279 mesures proposades, precisament una setmana abans de la vaga general de l’11N, inclouen “regular el dret de vaga mitjançant una llei orgànica que estableixi el seu exercici, els límits i les garanties d’acord amb la Constitució”

Aquest document s’ha presentat aquest divendres a la seu de Foment del Treball per part de la vicepresidenta Mar Alarcón i Salvador Guillermo, director d'Estudis i Economia de la patronal (a la imatge superior). Han subratllat que propostes estan orientades a elevar la productivitat, reforçar la competitivitat i avançar en el progrés, que inclouen mesures que van des de la fiscalitat, a la intel·ligència artificial o a la regulació del dret a vaga.

L’informe que han presentat sosté que Catalunya necessita recuperar l’ambició econòmica. El creixement de l’ocupació és una bona notícia, però no és suficient si no va acompanyat de més productivitat, inversió i competitivitat. Aquest és el missatge central de les propostes que Foment del Treball adreça als partits polítics: cal crear les condicions perquè les empreses puguin créixer, innovar i generar valor, i perquè els ciutadans percebin aquesta evolució en forma de millors salaris, més oportunitats i serveis públics de qualitat. Amb aquesta finalitat, Foment identifica vuit àmbits prioritaris d'actuació.

1. Fiscalitat. Argumenta que Catalunya necessita un sistema tributari més senzill, estable i previsible, que no penalitzi l'activitat productiva ni la capacitat d'inversió. Reclamen una revisió de l’import de patrimonis, successions i donacions, així com actualitzar els trams de l'IRPF per evitar que la inflació incrementi la pressió fiscal sobre rendes que no han guanyat poder adquisitiu real. També proposa elevar el llindar de l'IAE, reforçar els incentius a la reinversió de beneficis i a la R+D+i, i recuperar estímuls a l'estalvi individual a llarg termini.

2. Infraestructures. Reclama més inversió executada i menys retards. Subratlla que la competitivitat depèn de la qualitat de les infraestructures i de la fiabilitat de les connexions. Els dèficits acumulats en transport ferroviari, xarxes viàries, ports, aeroports i subministrament d'aigua generen costos econòmics i limiten el potencial productiu del país. Davant d’això, Foment proposa la creació d’un consorci d'inversions entre l'Estat i la Generalitat, amb una aportació addicional mínima de 1.500 milions d'euros anuals, per accelerar les actuacions pendents. Exigeix garanties en transparència sobre la inversió territorialitzada, impulsar les connexions ferroviàries de mercaderies i concretar les ampliacions aeroportuàries i les infraestructures hídriques necessàries.

3. Habitatge. Considera que cal augmentar l'oferta per contenir els preus. Recorda que l'accés a l'habitatge també és un obstacles per a la mobilitat laboral i l'atracció de talent. Reclama incrementar l'oferta i no limitar-se a intervenir sobre els preus. Foment defensa un pacte d'Estat que impliqui totes les administracions i el sector privat, amb objectius plurianuals per promoure habitatge lliure, assequible, protegit i social, tant de compra com de lloguer. Per aconseguir-ho, considera que cal mobilitzar sòl públic, agilitzar les llicències, reformar la normativa urbanística, facilitar el finançament i impulsar la construcció industrialitzada. Adverteix que cal revisar les regulacions que desincentiven la promoció i la rehabilitació.

4. Energia. Manté que la descarbonització és un repte inajornable, però ha de ser compatible amb la viabilitat econòmica de les empreses i la continuïtat de la indústria. Foment reclama una política energètica que asseguri el subministrament, redueixi els costos i permeti avançar cap a un sistema basat en energies renovables, sense comprometre la seguretat energètica durant la transició. En aquest sentit, planteja mantenir les centrals nuclears operatives mentre siguin necessàries i compleixin les garanties de seguretat, reforçar les compensacions als consumidors electrointensius i gasintensius i impulsar l'hidrogen i la captura de CO₂ per als processos difícils d'electrificar. També reclama un finançament industrial estable i plurianual que doni continuïtat als projectes de modernització i descarbonització més enllà dels fons europeus extraordinaris.

5. Mercat de treball. Una setmana abans de la vaga general de l’11N, Foment demana “regular el dret de vaga mitjançant una llei orgànica que estableixi el seu exercici, els límits i les garanties d’acord amb la Constitució”. També reclama una resposta a l'absentisme. Considera que cal reforçar el diàleg social, garantir una normativa estable i facilitar instruments de flexibilitat interna que preservin l'ocupació i l'activitat productiva. Indica que un dels principals reptes és l'augment de l'absentisme i de les baixes laborals, que té conseqüències sobre la productivitat empresarial i la sostenibilitat del sistema de protecció social. Per abordar-lo, proposa reduir les llistes d'espera sanitàries, reforçar el paper de les mútues, revisar el sistema de gestió de les incapacitats temporals i combatre els comportaments fraudulents, però distingint-los de les situacions de malaltia justificades.

6. Intel·ligència artificial. Indica el repte és aconseguir que aquestes tecnologies arribin al conjunt del teixit empresarial, especialment a les pimes. Foment proposa impulsar projectes estratègics de col·laboració publicoprivada en sectors com la indústria, la salut, la logística, la mobilitat, l'energia i l'agroalimentació. La cooperació entre grans empreses, empreses emergents, centres tecnològics i universitats ha de facilitar la transferència de coneixement, el desenvolupament de solucions pròpies i l'adopció efectiva de tecnologia.

7. Formació. Reiteren que cal reforçar la formació professional dual, amb una participació efectiva de les empreses i una implicació més gran de les pimes. La planificació formativa ha de respondre a les necessitats reals del mercat de treball.

8. Administració pública. En definitiva, menys burocràcia i més eficiència. Reclama simplificar els procediments, coordinar els permisos, reduir la documentació duplicada i establir terminis de resolució transparents i verificables. Indica que la digitalització i la intel·ligència artificial han de contribuir a agilitzar els expedients, identificar colls d'ampolla i unificar criteris, sempre amb supervisió i responsabilitat pública. Subratlla que cal millorar la contractació pública perquè reflecteixi els costos reals dels serveis i faciliti la participació de les pimes. En paral·lel, també demana un finançament autonòmic suficient, transparent i estable.