El Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial (BM) inicien aquest dilluns les seves reunions de primavera en un context marcat per la guerra aranzelària impulsada pel president nord-americà, Donald Trump, i per l'impacte que aquesta tindrà en l'economia. Tant la directora gerent de l'FMI, Kristalina Georgieva, com el president del BM, Ajay Banga, han advertit que la incertesa i la volatilitat actual provocaran un avenç del producte interior brut (PIB) més lent, i per això urgeix a arribar a acords.

En concret, la política i economista búlgara va dir el dijous que les pròximes projeccions econòmiques globals del seu organisme "inclouran reduccions notables" pel que fa a creixement, "però no recessió"; i també alces en les previsions d'inflació per a alguns països. Aquesta setmana entrant l'FMI publicarà tant el seu informe de previsions, conegut com a WEO per les seves sigles en anglès, com el Monitor Fiscal i l'Informe d'Estabilitat Financera Global, on s'espera que faci balanç de la salut bancària. L'FMI publica dos WEO a l'any: a l'abril i a l'octubre.

Creació d'ocupació i gestió del deute

"La volatilitat dels mercats financers ha augmentat. I la incertesa entorn de la política comercial és descomunal. (...) En gran manera, el que estem observant és resultat d'una erosió de la confiança: la confiança en el sistema internacional i la confiança entre països", ha assegurat Georgieva perfilant un panorama ombrívol, però també recalcant que "tot repte suposa una oportunitat".

Les trobades privades entre altes autoritats dels països membres i els fòrums públics de debat que es duran a terme fins al dia 26 a Washington no podran escapar a aquesta conjuntura i abordaran també temàtiques més concretes com la creació d'ocupació o la gestió del deute. La creació d'ocupació és precisament l'eix de l'estratègia que el BM s'ha marcat en la seva lluita contra la pobresa.

Banga va insistir dimecres en la seva importància perquè en la pròxima dècada s'espera que als països en desenvolupament s'incorporin al mercat laboral 1.200 milions de joves, uns 780 milions més respecte als nous llocs previstos aleshores. L'empresari indi nord-americà ha llançat una alerta tant sobre aquest desequilibri com sobre el proteccionisme impulsat pels EUA: "La història demostra que les economies més obertes tendeixen a créixer més de pressa i a resistir millor les fluctuacions de les reserves i les crisis", va dir.

Multilateralisme

Però l'impacte de la guerra aranzelària no és l'únic tema de preocupació sobre la taula. La cita té lloc en un moment en què Trump ha tornat a qüestionar el multilateralisme i en què la seva Administració es troba en plena revisió de les organitzacions a les quals pertany i dona suport. Els Estats Units són el principal accionista tant en l'FMI com en el BM i hi ha dubtes sobre si el país continuarà contribuint a les seves iniciatives, com el compromís de 4.000 milions de dòlars per a l'Associació Internacional de Foment (AIF) que l'any passat va firmar el seu antecessor, el demòcrata Joe Biden (2021-2025).

"Les institucions estan intentant deliberadament mantenir un perfil baix, però òbviament una de les preguntes més importants que sorgirà aquesta setmana és la postura dels EUA respecte a les mateixes", va destacar aquesta passada setmana en una conferència de premsa l'economista britànica Rachel Glennerster, presidenta del Centre per al Desenvolupament Global. Aquestes reunions, segons es conclou des del seu organisme, seran úniques pel grau d'incertesa global que les embolica i perquè suposaran la primera oportunitat d'avaluar a gran escala la disrupció econòmica que han provocat les polítiques de Trump des de l'inici del seu segon mandat el 20 de gener, especialment en matèria comercial.