El Fons Monetari Internacional (FMI) ha elevat quatre dècimes, fins al 2,5%, el creixement previst per a l'economia espanyola el 2026. Aquesta previsió és més favorable que la que realitza l'organisme internacional per al conjunt de l'eurozona, a la qual ha pujat dues dècimes el creixement estimat per a enguany, fins a l'1,1%.

L'informe de perspectives mundials (WEO) publicat aquest dimarts per l'FMI, i recollit per Efe, assenyala que l'expansió a l'àrea de l'euro és impulsada principalment "per una recuperació molt sòlida a Irlanda i pel dinamisme sostingut a Espanya", mentre que la resta de països de la regió mantenen un creixement estable.

Per al 2027, l'FMI no ha tocat les seves projeccions, de manera que Espanya creixeria un 1,8%, cosa que suposa una desacceleració respecte al progrés del 2026 que situaria el país més a prop del creixement mitjà de l'1,2% previst per a l'àrea de l'euro en el pròxim any.

Encara que les previsions econòmiques del 2026 milloren, l'FMI assenyala que l'economia de la zona de l'euro continua suportant el llast dels elevats preus de l'energia i la feble confiança dels consumidors.

Aquests pronòstics s'emmarquen en una projecció mundial de creixement del 3,1% el 2026 (una dècima més del que es preveia anteriorment) i avançarà un 3,4% el 2027, amb la guerra de l'Iran i l'augment dels preus del petroli i les matèries primeres restant força a l'avançament econòmic i la inversió en intel·ligència artificial (IA) com a element positiu que esmorteeix l'impacte del conflicte.

"Les empreses continuen ajustant-se a repetits xocs, incloent-hi els riscos geopolítics i els canvis en la política comercial, mentre que els mercats financers mantenen una visió benigna dels desafiaments", indica l'informe.

Més inflació

L'FMI ha empitjorat les seves projeccions d'inflació, sumant 0,7 punts a la prevista a Espanya enguany, fins al 3,7%, amb l'expectativa que es moderi al 2,7% el 2027.

La previsió d'inflació per a l'eurozona s'ha elevat en mig punt per al 2026, fins al 3,1%, i en 0,6 punts per al 2027, fins al 2,8%, en comparació amb l'informe d'abril, ja que en l'actualització de juny no es publiquen projeccions de preus de consum.

L'informe assenyala que fins al 2028 la inflació subjacent (sense comptar productes energètics i aliments no elaborats) no retornarà al 2% a la zona de l'euro.

Es preveu que la política monetària sigui menys expansiva del que es preveia a l'abril, donades les evidents pressions inflacionàries i la moderada desacceleració de l'activitat, per la qual cosa s'espera que els tipus d'interès augmentin.

En termes de desocupació, Espanya es quedarà estancada amb una taxa d'atur que amb prou feines baixarà del 10% en el període de previsió (9,8% tant per al 2026 com per al 2027), mentre que a l'eurozona es mantindrà en el 6,3% els dos anys.

França, pitjor; Alemanya, millor

La bona evolució de l'economia europea en el segon trimestre, després de mantenir-se estancada en el primer, reflecteix la resiliència de la regió davant un conflicte a l'Orient Mitjà que s'està allargant, destaca l'FMI.

En aquest context, França es queda enrere amb una rebaixa de dues dècimes del creixement previst tant per al 2026 (0,4%) com per al 2027 (0,7%). En canvi, l'FMI ha elevat 0,6 punts el creixement previst per a Alemanya en aquest any (1,3%) i 0,1 punts el 2027 (1,1%). Per a Itàlia puja 0,3 punts el 2026 (0,8%) i 0,1 punts el 2027 (0,6%). 

Els Estats Units se sostenen

Per la seva part, l'economia dels Estats Units mantindrà un creixement aquest any del 2,3% recolzada pel sòlid consum privat i la inversió en tecnologia, mentre que la seva condició de país exportador net d'energia limita l'impacte del conflicte a l'Orient Mitjà, segons el Fons Monetari Internacional (FMI).

La primera economia mundial continua sent, a més, la que registra el dèficit més gran del món per compte corrent, d'acord amb l'informe de Perspectives de l'Economia Mundial (WEO) publicat aquest dimarts, equivalent a l'1% del producte interior brut (PIB) mundial i que pujarà el dèficit fins al 3,9% el 2026. 

"L'activitat està impulsada per un sòlid consum privat, la política fiscal, condicions financeres acomodatícies i la continuïtat de les inversions en el negoci tecnològic i la fortalesa de la productivitat, amb només un impacte limitat de la guerra (a l'Orient Mitjà) per l'estatus d'exportador net d'energia", va indicar l'informe.