La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero —ascendida per Pedro Sánchez a vicepresidenta quarta— ha confirmat la previsió, presentada a Brussel·les a l'abril, que el dèficit fiscal es reduirà al 3% el 2024 (uns 43.500 milions d'euros), avançant-se un any a l'exigència de la Comissió Europea. En cas de complir-se, suposaria una rebaixa de gairebé un punt respecte al 3,9% que el Govern pronostica per al desfasament pressupostari d'aquest 2023. No obstant això, les previsions del nou executiu no convencen a la Comissió Europea, que aposta perquè el dèficit públic espanyol se situï en el 4,1% aquest 2023, es redueixi a un 3,2% el 2024 (2 dècimes per sobre de l'admès pel Govern) i, el que resulta més greu, que per a 2025 se n'aniria al 3,4%, incomplint la regla fiscal del 3% que es començarà a aplicar aquell any.

Un dels asos que guarda el Govern per reduir el dèficit un punt percentual al llarg de l'any vinent —uns 14.500 milions— és la finalitat de les mesures fiscals per a la reducció de les factures de l'electricitat i el gas. Un estalvi que podria acostar-se als 3.500 milions d'euros, l'import que es preveu per al conjunt de 2023. La liquidació fiscal de 2022, l'última que té totes les dades sobre els tres impostos lligats a la llum i al gas, va comptabilitzar en 6.363 milions d'euros el trencament per a les arques públiques. Dels tres tributs afectats per les mesures energètiques, l'exoneració a les empreses d'electricitat del pagament de l'Impost del Valor de la Producció de l'Energia Elèctrica va suposar 3.400 milions d'euros, més de la meitat de la pèrdua recaptatòria d'aquell any. Una mesura que va arrencar el 24 de juny de 2021 i està en vigor fins al 31 de desembre d'aquest any.

És, amb diferència, la partida més gran, seguida de l'Impost especial d'electricitat, el tipus normal de la qual és d'un 5,112% i porta rebaixat al 0,5% des del 14 de setembre de 2021, prorrogada igualment fins a final d'aquest any. El 2022, Hisenda va deixar d'ingressar 1.705 milions d'euros amb la reducció fiscal d'aquest tribut. Respecte a l'IVA, el Govern de Sánchez el va reduir del 21% al 10% el 24 de juny de 2021 i el 26 de juny de 2022 va aplicar una nova retallada, perquè els espanyols paguessin només el 5%. El 2022 (un semestre amb l'IVA al 10% i el segon al 5%), va costar a les arques públiques 1.313 milions d'euros. En quart lloc, i de manera més residual, el setembre de l'any passat es va aprovar la reducció de l'IVA del gas del 21% al 5%, amb una davallada recaptatòria de 219 milions d'euros el 2022. En ambdós casos, la mesura estarà en vigor fins a finals d'aquest any.

Menys que el 2022

Tanmateix, el cost fiscal de 2022 no és comparable amb el que tindrà per a Hisenda aquest 2023, ja que existeix una relació directa entre el preu a què es paga l'electricitat i el gas amb el nivell recaptatori. I és incomparable, ja que de mitjana, el megawatt/hora de la llum va suposar un desemborsament de 167 euros l'any passat, per 88 euros aquest any. És a dir, el preu de la llum ha caigut a la meitat, tot i que encara està per sobre dels 28,5 euros de febrer de 2021. En el gas, la caiguda ha estat més gran, des dels 100 euros el megawatt/hora de mitjana el 2022, a uns 40 aquest any.

L'Agència Tributària, a diferència de l'any passat, només publica informació del cost de la reducció en l'IVA del gas i de la llum, però gens sobre l'impost del Valor de la Producció i de l'Impost Especial, els imports del qual són més rellevants. En qualsevol cas, comparant l'efecte de la rebaixa de l'IVA de l'electricitat de gener a setembre de 2023, amb el mateix període de 2022, es constata que l'impacte fiscal ha descendit a la meitat, malgrat que el 2023 la reducció de l'IVA és del 5%, davant el 10% del primer semestre de 2022. Així, en els tres primers trimestres d'aquest any, l'Agència Tributària ha deixat d'ingressar 514 milions d'euros per la reducció de l'IVA a la factura de la llum, davant els 1.100 de 2022. Per tant, és previsible que el cost total de les mesures el 2023 es redueixi a la meitat de l'import de 2023, entre 3.300 i 3.500 milions d'euros.

IVA dels aliments

Això implica, en termes de PIB, dues dècimes, prou perquè Espanya situï el seu dèficit en el 3%, davant el 3,2% pronosticat per la Comissió Europea. La AIReF (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal) va avalar a finals d'octubre la previsió del Govern de complir el 2024 el dèficit fiscal del 3%. Però amb un advertiment: "La reducció del dèficit d'1,1 punts (eleva el dèficit per a 2023 del 3,9% del Govern al 4,1%) només es materialitzaria en el cas que no es prorroguessin les mesures adoptades per pal·liar els efectes de la crisi energètica i de preus i si les administracions territorials contenen els increments de despesa". Per començar, Sánchez ha promès a les Corts que mantindrà els ajuts a l'IVA dels aliments, que aquest any tindrà un cost d'uns 1.300 milions. L'OCDE és un altre dels organismes que coincideixen en aquesta necessitat.