La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha publicat un estudi en què quantifica el frau fiscal en el pagament de l'IVA per part dels habitatges residents a Espanya. Segons els càlculs de l'entitat, referits a l'any 2022, la bretxa fiscal –és a dir, la diferència entre la recaptació teòrica que s'obtindria en absència de frau i la recaptació real– se situa en 9.400 milions d'euros. Aquesta xifra representa un 13,3% dels ingressos teòrics de l'impost i un 0,6% del PIB d'aquell any. L'estudi de Fedea, que ha utilitzat les seves pròpies bases de dades elaborades per a l'Observatori sobre el repartiment dels impostos i les prestacions entre els habitatges espanyols, deixa fora de la investigació l'anomenada bretxa fiscal de política. Aquest concepte quantifica el cost en termes de recaptació derivat de l'existència de tipus reduïts, exempcions i altres beneficis fiscals, que no són considerats pròpiament frau sinó decisions de política tributària.

Una de les conclusions més rellevants de l'informe és la comparació amb les estimacions de la Comissió Europea per al conjunt de l'IVA a Espanya. Mentre que Brussel·les calcula una bretxa fiscal de 4.000 milions d'euros per a l'any 2022, Fedea n'obté 9.400 només per als habitatges residents. Aquesta diferència substancial, admet el think tank, pot ser deguda en part a les diferències metodològiques entre ambdós enfocaments. La Comissió estima que la recaptació teòrica en l'IVA corresponent al consum final dels habitatges a Espanya va ser de 64.400 milions d'euros el 2022, una xifra inferior als 70.700 milions calculats per Fedea. Aquesta disparitat en el càlcul de la base imposable teòrica explica gran part de la diferència en l'estimació del frau.

L'absència de frau en impostos especials

L'estudi de Fedea parteix del supòsit que no existeix frau en els Impostos Especials –que graven consums com l'alcohol, el tabac o els carburants– i que aquests formen part de la base imposable de l'IVA en aquells consums subjectes simultàniament a tots dos tributs. Si es relaxa aquest supòsit i es calcula la bretxa amb els ingressos reals dels Impostos Especials, la xifra es redueix fins als 8.400 milions d'euros, uns 1.000 milions menys. L'entitat admet que el seu exercici està condicionat per aquesta hipòtesi i que la relaxació del supòsit té un impacte "no menyspreable" sobre la quantia estimada de la bretxa fiscal. En qualsevol cas, fins i tot en l'escenari més optimista, la xifra de frau continua sent molt superior a la calculada per Brussel·les.

Fedea considera que la magnitud de la bretxa estimada té implicacions rellevants des del punt de vista de la política tributària. Segons l'entitat, aquests resultats apunten a l'existència d'"un marge potencial significatiu de millora" en l'eficiència recaptatòria de l'IVA. No obstant això, el think tank adverteix que qualsevol interpretació en termes de política fiscal s'ha de fer amb cautela, per les limitacions de les dades empleades i l'heterogeneïtat dels mecanismes d'incompliment. L'informe no entra a detallar quins sectors o tipus de consum són els que més contribueixen a aquesta bretxa, però sí que posa de manifest que el frau fiscal en l'IVA és un fenomen rellevant a Espanya, tant en termes absoluts com relatius. La xifra de 9.400 milions d'euros suposa un import equivalent a bona part del dèficit públic anual de l'Estat o al pressupost de diverses conselleries autonòmiques.