La reforma del sistema de finançament autonòmic no serà tasca fàcil a causa de l'actual punt de partida: una situació crítica del sistema perquè no han funcionat correctament els mecanismes legals que havien d'actualitzar el sistema iniciat el 2009 que, a més, ha derivat en insuficiència de recursos per a les comunitats autònomes i un greuge comparatiu entre elles. Basant-se en això, i tenint en compte les fractures i inconcreció del pacte entre PSC i ERC per abordar la seva reforma, els experts reunits aquest dissabte en la Trobada d'Economia a S'Agaró han evidenciat que caldrà reformular els tres eixos bàsics del sistema actual: suficiència, equitat i autonomia tributària.

En una taula de debat, moderada per Valentí Pich, president del Consell General d'Economistes, han participat Joan Ramon Rovira, director del gabinet d'estudis de la Cambra de Comerç de Barcelona; Francisco Pérez, professor emèrit de la UV i director d'investigació d'Ivie; Antonia Agulló, catedràtica de dret tributari i financer de la UPF; i Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea.

Els experts han coincidit en l'anàlisi d'un finançament autonòmic que ha errat en els sistemes de càlcul sobre les necessitats reals de les comunitats autònomes des de 2009 fins a l'actualitat, amb una infrafinanciación actual en molts casos. La radiografia que realitzen és concreta: el sistema té un vici d'inici, ja que es calcula sobre els costos dels serveis, sobre l'indicador de la població ajustada i l'augment dels ingressos per via de les transferències. Però en demostrar-se insuficient, l'arquitectura del sistema s'ha fet cada vegada més complexa en dissenyar diversos fons per a la transferència dels recursos; a més de la proliferació de tributs autonòmics diversos i dispars. També han insistit en la falta d'una fórmula que pugui valorar amb exactitud quines són les necessitats reals de cadascuna de les comunitats autònomes en matèria de prestació dels serveis públics bàsics.

En definitiva, consideren que el sistema és "obsolet", "caòtic" i ha generat "una situació crítica", han assegurat entre tots ells, en les seves diverses intervencions. "El repartiment de recursos per habitant és erràtic, volàtil i difícilment explicable; i aquí hi ha un consens majoritari en el fet que això s'ha de corregir", ha afirmat Rovira. 

La raó és la despesa de les autonomies per sobre dels recursos que atorga el sistema actual i que el mateix sistema "altera de forma capritxosa", ha manifestat Ángel de la Fuente, director executiu de Fedea, i ha insistit en l'"en l'excés crònic de la cistella de la despesa". Segons De la Fuente, el que passa no es basa en "una insuficiència de recursos, perquè entre altres coses el grau d'autonomia de les comunitats autònomes espanyoles és més alt que la dels lands alemanys, per exemple, sinó que el problema rau en el fet que no hi ha manera d'analitzar i calcular les necessitats reals de les autonomies".

Hi haurà 15 agències tributàries?

Aquest ponent, el més crític dels participants amb el sistema de finançament singular que han acordat PSC i ERC, ha fet diverses advertències dels efectes col·laterals que pot generar el nou model de finançament per a Catalunya si arriba a implementar-se. Entre ells, plantejar que Catalunya recapti el 100% dels impostos, suposa "partir l'Agència Tributària estatal", en dos organismes que generessin duplicitats diverses i que compliquessin en excés molts sistemes de tributació per a empreses i particulars. A més, al seu entendre, es corre el risc que això s'estengui a altres comunitats autònomes i hi acabi havent quinze agències tributàries diferents a Espanya", ha argumentat.

"El finançament singular per a Catalunya ha de sortir d'algun lloc, perquè els recursos són els recursos existents, i és impossible que això es faci sense afectar les comunitats autònomes infravalorades". "L'acord entre el PSC i ERC obre la veda a què es generalitzi el sistema de concert; donar les claus de la caixa als territoris i deixar l'Estat desarmat no és bona idea", ha insistit el director de Fedea. "Anem tots en un mateix vaixell, i si el desballestem, la situació que en quedarà és bastant complicada", ha afirmat De la Fuente. "El finançament singular no és una bona recepta per arribar a un model que sigui bo per al conjunt d'Espanya", ha conclòs.

Aquest concepte de solidaritat també és el que més preocupa al catedràtic Francisco Pérez, per a qui la reforma hauria de centrar-se en l'informe de la comissió d'experts que es va fer el 2017 i que advoca per concentrar tots els recursos en l'actual fons de garantia -eliminant la resta de fons- però que, a més, hi determina la participació de les comunitats forals. "Sense elles, es generaran encara diferències entre el volum de recursos i seguirà sent una font d'inestabilitat per al conjunt del sistema", ha reblat Pérez. L'expert ha alertat que caldrà veure com queda "la solidaritat" amb la resta de territoris i, entrant ja en terreny polític, també ha insistit en el fet que el model per a Catalunya "difícilment pot funcionar sense que hi hagi lleialtat institucional".