El camp perd treballadors des de fa dos anys i la sequera dels últims mesos precipita la gran renúncia d'agricultors i ramaders. Si bé es tracta d'un sector estacional que pateix alts i baixos constants, a Catalunya el nombre d'ocupats en el sector durant el primer trimestre de l'any va ser d'un 24% menys que l'any passat, amb una pèrdua de 13.700 treballadors respecte als 56.800 del primer trimestre de l'any passat per passar ara a 43.100 d'ocupats. És una caiguda molt més dràstica que el 9,6% que l'han deixat a Espanya i es tracta del pitjor primer trimestre en ocupació agrària de, almenys, els últims 15 anys, ja que les primeres dades facilitades per l'INE de l'Enquesta de Població Activa són de l'any 2008.

De fet, les xifres del primer trimestre d'aquest any i del quart de 2020 són les pitjors dels últims 15 anys, amb un mal moment entre 2014 i 2015 que es va apropar a la crisi actual. Pel que respecta a les xifres trimestrals, Catalunya ha perdut gairebé 6.000 treballadors del sector respecte als 49.000 del trimestre passat. O sigui, ha perdut gairebé la meitat dels seus treballadors anuals en un sol trimestre. Si ens atenim al pes de l'agricultura sobre el PIB a les províncies catalanes, observem també la dràstica caiguda de Lleida, que durant el quart trimestre de l'any 2021 va deure un 16,2% del seu PIB a l'agricultura i ara registra un 8,2%, pitjor xifra des de l'any 2014 i segona pitjor des de l'any 2009.

 

 

Des d'Unió de Pagesos, reclamen finançament per modernitzar els regadius i que es deixi de veure l'accés a l'aigua com una qüestió merament urbana, segons recull al seu web un article d'opinió del coordinador nacional de la Unió. Però la sequera és "la gota que ha curullat el vas", comenta sense caure en la paradoxa (o sí) Santi Caudevilla, també membre de la Unió. "El sector primari ve sent maltractat de totes les maneres. S'està burocratitzant tot de tal manera que hi ha un alt cost de temps i diners improductius, se'ns sotmeten a una fiscalització absurda", reflexiona, així com lamenta que no es pot competir amb els preus que imposen les grans superfícies "amb productes que venen de països que no tenen ni de bon tros el mateix control".

Caudevilla assegura conèixer almenys a 50 propietaris ramaders o agricultors que han deixat el sector, "amb el risc d'incendi que suposen les terres abandonades", alerta, i a què cada vegada és més difícil trobar treballadors disponibles, malgrat que a Lleida hi ha 23.000 aturats i una gran tradició agrària.

A Espanya, la pèrdua de 79.500 treballadors en un any, un 9,6% dels 748.200 treballadors i treballadores en actiu, preocupa ramaders i sindicats, units ara per demanats d'auxili que no deixin fora ni treballadors ni propietaris. A aquest 9,6% se li poden sumar els 17.800 menys que hi ha registrats en l'atur agrari, que va tancar el primer trimestre amb 137.000 de registrats, un 11,5% menys que l'any anterior, segons alerta un estudi basat en l'EPA de Comissions Obreres. 

Si mirem les xifres trimestre a trimestre, 13.600 persones van deixar el sector des del quatre de l'any passat i 8.600 van deixar d'estar registrats. Es tracta d'un sector canviant, que viu repunts i caigudes cícliques en funció de canvis estructurals, com per exemple l'aposta per la granja porcina intensiva o les bones i males temporades de fruites i verdures subjectes a tota mena de canvis. Encara que en el primer trimestre de la pandèmia, el 2020, les xifres van ser semblants a l'ocupació actual del sector agrari, anteriorment no es registrava una ocupació tan baixa des de l'any 2016. Si mirem el pes de l'agricultura a escala estatal, el sector agrari està per primera vegada en els últims 15 anys per sota del 4%, en quedar-se en un 3,8% de l'activitat econòmica espanyola.

Des de Comissions Obreres, recorden que en l'àmbit laboral és necessari posar en marxa "els aspectes centrals de la reforma laboral que encara no s'han desenvolupat als convenis col·lectius que estan pendents de tancar: el contracte fix-discontinu i el contracte per circumstàncies de la producció han d'aplicar-se en moments puntuals de l'activitat agropecuària del país". En un altre comunicat del 14 d'abril, la Federació d'Indústria del sindicat va demanar al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació que a l'hora d'activar ajuts "es tinguin en compte les importants pèrdues d'ocupació" al sector i no se centrin tots els ajuts en els propietaris.

Dimarts passat, el consell de ministres va aprovar un nou repartiment de 292 milions d'euros per a programes d'actuació agrícola i ramadera a tot Espanya, mentre que el ministre Luis Planas va assegurar que agricultors i ramaders "poden estar tranquils" perquè continuaran "donant-los suport en unes condicions tan difícils com les que propicia la sequera".