El compte enrere per a la reforma europea més gran en matèria de prevenció del blanqueig de capitals ja està en marxa. Tot i que el nou Reglament Europeu de Prevenció del Blanqueig de Capitals (AMLR) serà aplicable amb caràcter general a partir del 2027, els experts coincideixen que l'adaptació no es podrà improvisar durant els últims mesos. Aquest va ser un dels principals missatges del Congrés INBLAC 2026, que va reunir especialistes en compliment normatiu, supervisió i prevenció del blanqueig de capitals per analitzar com hauran d'evolucionar els sistemes de control dels subjectes obligats durant els dotze mesos vinents.
En concret, la data està marcada pel 10 de juliol del 2027 entraran en vigor a la Unió Europea les noves normes contra el blanqueig de capitals, que obligaran a verificar la identitat en transaccions per sobre dels 10.000 euros. Un cop superat aquest llindar, l'empresa no podrà acceptar el pagament en efectiu. El client haurà d'utilitzar una forma de pagament que permeti identificar les parts de l'operació, com ara una transferència bancària o una targeta de pagament. Les noves regulacions formen part de la reforma de les normes contra el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme. El seu objectiu és senzill, dificultar l'ús de l'efectiu per amagar l'origen dels fons i tancar les bretxes del sistema financer a tota la Unió Europea.
“”La transició al nou marc europeu no consisteix a actualitzar un manual de prevenció, sinó a construir un sistema capaç de demostrar que funciona “”, assenyala Francisco Bonatti, president de l'Institut d'Experts en Prevenció del Blanqueig de Capitals i el Finançament del Terrorisme-INBLAC. El canvi d'enfocament és profund. El nou paquet AML desplaça el focus el dels sistemes de control cap a un model proporcional basat en la traçabilitat de la seva eficàcia real. En altres paraules, les organitzacions hauran d'acreditar que identifiquen correctament els seus riscos, que apliquen controls proporcionals i que són capaços de demostrar, mitjançant evidències objectives, que aquests controls funcionen i se supervisen de manera contínua.
Què hauran de complir les empreses?
Una de les principals conclusions del Congrés INBLAC 2026 va ser que la prevenció del blanqueig deixa de ser un exercici eminentment tècnic per convertir-se en una qüestió de governança corporativa. Els òrgans d'administració hauran d'assumir un paper molt més actiu, amb informació periòdica sobre riscos, recursos, deficiències detectades, prioritats i plans de millora. Ja no n'hi haurà prou amb aprovar un manual de prevenció, sinó que caldrà supervisar el funcionament real del sistema. En aquest context, el principi de proporcionalitat adquireix una rellevància especial. Cada organització haurà de dissenyar controls adaptats als seus riscos específics i, sobretot, justificar documentalment per què aquest model és suficient. Com explica Jesús Pindado Delgado, director Compliance & Control Risc Operatiu d'UBS Spain Investment Bank al Congrés, “la proporcionalitat no suposa una rebaixa d'exigències, sinó l'obligació de demostrar que el sistema respon adequadament al nivell de risc assumit”.
El Congrés també va posar en relleu l'evolució del paper de l'expert extern, tradicionalment percebut per moltes organitzacions com a obligació periòdica de compliment. Segons les conclusions de la trobada, l'informe de l'expert extern ha d'esdevenir una eina estratègica de diagnòstic independent que permeti identificar debilitats, prioritzar millores i oferir a l'òrgan d'administració una visió objectiva sobre el grau de maduresa del sistema.
Els experts van coincidir que la digitalització facilitarà el compliment, però van recordar que la responsabilitat continuarà recaient sobre les organitzacions. La utilització d'intel·ligència artificial, sistemes automatitzats o serveis externalitzats també és una font de riscos que exigirà igualment mecanismes de supervisió, validació, traçabilitat i control humà.
Tan sols compten les proves empíriques
Les conclusions del Congrés apunten que les entitats subjectes a la normativa haurien d'iniciar com més aviat millor un procés estructurat d'adaptació que inclogui un diagnòstic de bretxes respecte al nou marc europeu, un pla de transició, responsables específicament designats i evidències de les actuacions acomplides. Els que esperin el 2027 per començar l'adaptació difícilment disposaran de prou temps per implantar un sistema sòlid, proporcional i plenament alineat amb les noves exigències reguladores. Per als experts reunits a INBLAC, el nou paquet AML representa un canvi de paradigma en les obligacions de les empreses europees en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, obligant-les a demostrar amb evidències que disposen de sistemes de prevenció del blanqueig realment eficaços.