Durant l'any passat, els estrangers (residents o turistes) van aconseguir a Catalunya 1.185 habitatges nous, el 2,5% de les 46.887 que es van comprar al territori, segons les dades del Cadastre de 2024 de publicats recentment. En comparació, els forans van comprar només un terç dels 3.753 pisos de primera mà de 2023, encara que les vendes d'aquest segment del mercat immobiliari en van augmentar fins a 60.543 a Catalunya. Així, aquell any el percentatge dels estrangers al mercat immobiliari de pisos nous es va elevar al 4,5%, gairebé el doble que el 2024, segons el Cadastre.
D'aquestes dades es podria concloure que els estrangers han fugit del mercat de l'habitatge nou a Catalunya. Tanmateix, no ha estat així. El 2023, el Cadastre comença a comptabilitzar com a residències els locals que s'han rehabilitat com a habitatges -els propietaris estan obligats a notificar en el Cadastre el canvi d'ús del local a residència-, per la qual cosa les dades d'aquell any estan molt distorsionades. Entre les altes de nous immobles en el conjunt de Catalunya, l'organisme estatal del control immobiliari quantifica el 2023 un total de 24.344 residències de nova creació i 60.543 locals rehabilitats: en total, aquell any es comptabilitza entre les noves i les condicionades 84.086 residències. El boom de la rehabilitació arrenca aquell any i es calcula que només a Barcelona hi havia 7.180 locals buits el 2022.
Locals rehabilitats
Un boom que ha reduït la seva pressió. El 2024, a Catalunya s'han donat d'alta la meitat de les residències -46.867, davant les 84.086 de l'any anterior- per la brusca frenada dels locals preparats per a residència. Així, l'any passat es van registrar 24.344 nous habitatges (23.543 el 2023), mentre que les rehabilitades es redueixen d'aquestes 60.543 de 2023 a 22.543 el 2024, un terç. Un canvi que té un impacte clar en la compra d'estrangers a Catalunya, ja que el seu pes en aquest tipus de residències va ser molt més alt el 2023 que el 2024.
El 2023, els propietaris forans van adquirir el 4,5% del total de les noves residències que van sortir al mercat a Catalunya; però mentre que la seva participació en les de nova planta va ser del 3,9%, als locals rehabilitats -que van superar les 60.543 aquell any- van aconseguir el 4,7%. Tanmateix, ja el 2024 la proporció vira i, del 2,5% del total de les compres de nous habitatges dels estrangers, en el segment de nova planta pesen el 3,1% i en les rehabilitades descendeixen l'1,9%. El que explica aquesta abrupta caiguda de les compres dels estrangers el 2024 en relació amb l'any anterior.
Per províncies
El Cadastre no fa diferències entre els habitatges de primera residència i les turístiques -siguin de nova construcció o locals condicionats-, ni tampoc registra si s'utilitzen per llogar. Tanmateix, en una anàlisi per províncies, es nota un pes més gran de les compres dels estrangers a la costa i, per tant, amb un ús turístic més gran. El Cadastre tampoc no fa distinguos en el cas dels compradors nacionals per comunitats de procedència, per la qual cosa molts habitatges, especialment les costaneres, poden haver recaigut en residents en Espanya, però de fora de Catalunya.
Centrats en 2024, s'aprecia clarament l'interès més gran dels estrangers a les zones turístiques. Així, de les quatre províncies, Lleida té el menor pes en les compres de nous habitatges dels estrangers, l'1,9% del total d'aquell any -1,3% de les acabades de construir i el 2,4% dels locals condicionats. Barcelona, on l'impacte turístic aquest inferior al mercat immobiliari, els estrangers han registrat al seu nom el 2,7% dels nous habitatges a la província, el 2,8% de les procedents d'antics locals i el 2,5% de les noves construccions.
A Tarragona i Girona, tanmateix, els estrangers cobren més rellevància, especialment aquesta última, on s'han quedat amb el 6,4% del total de les residències donades d'alta en el Cadastre l'any passat -5,6% dels nous habitatges i el 7,3% dels locals recondicionats. I a Tarragona, del 3,2% del total, encara que perden pes els locals reconvertits, on els estrangers adquireixen l'1% del total, davant el 4,7% dels pisos de nova construcció.
Però on més es deixa notar el pes del turisme és en pla municipal. Encara que el volum de pisos adquirits per estrangers és més alt en aquells municipis més residencials, especialment els de l'àrea metropolitana de Barcelona, el percentatge d'estrangers sobre el total de les adquisicions de nous habitatges es dispara en els nuclis turístics. Hi ha, fins i tot, municipis en els quals només s'han registrat una o dues nous habitatges l'any passat i totes van estar adquirides per persones amb DNI estranger.
Encara que també hi ha nuclis purament turístics que es col·loquen entre els municipis amb més compres d'estrangers el 2024. Com s'aprecia en el quadre, de les 20 ciutats de Catalunya amb més compres de persones no nascudes a Espanya es col·loquen algunes d'aquestes zones turístiques com Castelló d'Empúries (Girona), Palafrugell (Barcelona), Roses (Girona), Sitges (Barcelona), Begur (Girona), Vila-seca (Tarragona), Arenys de Mar (Barcelona) o Cadaqués (Girona).