Espanya necessita saber amb precisió en quin estat es troben les seves infraestructures abans de continuar posant-hi pedaços. Aquesta és la idea central que el sector de l'enginyeria ha posat sobre la taula aquest divendres, amb xifres concretes. Segons els càlculs de la firma Euroconsult Nuevas Tecnologías, l'Estat hauria de destinar uns 20.400 milions d'euros durant la pròxima dècada a diagnosticar l'estat real de les seves obres públiques i a redactar els projectes de rehabilitació corresponents. Aquesta quantitat representa el 5% dels 407.341 milions d'euros que Seopan, l'associació de constructores i concessionàries, estima que caldria invertir en el conjunt de les infraestructures durant el mateix període.
La proposta no es limita a demanar diners. El sector sosté que aquesta primera tasca de diagnòstic permetria estalviar fins a un 20% de la inversió necessària, perquè actuaria abans que els deterioraments siguin més greus i dirigiria els recursos cap a les actuacions prioritàries. La lògica és la de la conservació preventiva: conèixer el mal abans que s'estengui surt més barat que reparar-lo quan ja ha afectat l'estructura. Amb aquest plantejament, els 20.400 milions no es conceben com una despesa afegida sinó com una palanca que reduiria la factura de la rehabilitació.
Concentrar l'esforç en els primers exercicis
L'enginyeria no proposa repartir aquests 20.400 milions de manera lineal al llarg de deu anys. El que defensa és concentrar un "major esforç" en els primers exercicis, per diagnosticar l'estat de les infraestructures i abordar les actuacions més urgents com més aviat millor. Un cop fet aquest treball inicial, es podria implantar un sistema permanent d'auscultació i seguiment que permeti anticipar el deteriorament de les instal·lacions i actuar abans que els problemes es tornin crítics. Es tracta, per tant, d'una seqüència en dues fases: primer una radiografia intensiva, després un monitoratge continu. En aquesta línia, el sector planteja "posar en quarantena" les infraestructures que presentin riscos greus, mitjançant restriccions temporals d'ús fins que s'adoptin les mesures necessàries. La mesura es vol aplicar especialment a les infraestructures crítiques, aquelles el funcionament de les quals es considera essencial per a la prestació de serveis bàsics. Per identificar-les, proposa revisar i classificar la informació disponible i completar els diagnòstics amb noves proves i mesures allà on calgui.
Més enllà del diagnòstic, l'enginyeria reclama retallar els terminis administratius i de contractació perquè les intervencions no arribin tard. També defensa recuperar la conservació preventiva i adaptar les infraestructures a les noves exigències climàtiques i de servei, dos factors que, segons el sector, han canviat les condicions per a les quals es van dissenyar moltes obres. A més, planteja un pla plurianual que garanteixi la continuïtat de les inversions en conservació i modernització "amb independència dels cicles polítics", de manera que els projectes no quedin aturats quan canvia el color del govern. En aquest sentit, demana que els pròxims pressupostos generals de l'Estat recullin les necessitats d'inversió i que es complementin amb esquemes de concessió i col·laboració publicoprivada. La petició arriba en un context de bretxa acumulada: Seopan xifra en uns 150.000 milions d'euros la inversió que s'ha deixat de fer en infraestructures entre el 2011 i el 2023, un forat que condiciona qualsevol pla de rehabilitació futur.
Finalment, l'enginyeria tecnològica aposta perquè el criteri tècnic pesi en la contractació pública de serveis d'enginyeria. Concretament, defensa valorar l'experiència, l'especialització i la qualitat de les propostes i evitar que el preu sigui l'element "determinant" a l'hora d'adjudicar els contractes. La idea subjacent és que un diagnòstic barat pot acabar sortint car si no detecta els problemes reals de la infraestructura. El director general d'Euroconsult, Leonardo Benatov, ha resumit la posició del sector durant una jornada organitzada per Molins en col·laboració amb el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports. "Estem en un moment en el qual ja no es pot continuar posant pedaços. Les auditories són necessàries, però hem d'anar més enllà i auscultar les infraestructures per conèixer en profunditat el seu estat real i dissenyar solucions per recuperar el seu òptim nivell de servei. Les decisions d'inversió han de basar-se en diagnòstics tècnics rigorosos, no en criteris polítics", ha declarat Benatov.
