La pregunta es repeteix sempre quan arriba el desembre toca tancar l'exercici en curs. Malgrat tot, la realitat és que en els darrers temps, el marge d'estalvi que tenim en la declaració de la renda cada vegada és més limitat. Aquest pot venir per dues motivacions: les reduccions o les deduccions. I d'elles, el sistema cada vegada limita més el marge de maniobra. Carme Jover, presidenta de la Comissió de Fiscalistes Registre d'Economistes d'Assessors Fiscals (REAF), del Col·legi d'Economistes de Catalunya, ens dibuixa el mapa actual: "Dins les reduccions, les principals són els plans de pensions, que en el cas de l'individual, cada any està reduint al màxim la seva aportació. Mentre que en les deduccions, en trobem d'altres més interessants, però poc factibles per a un ciutadà amb una renda de classe mitjana o baixa", en declaracions a ON ECONOMIA.

A partir d'aquí, cal desgranar-les i, com a mínim, conèixer el marge de maniobra. Així doncs, els experts fiscals recomanen aprofitar les últimes setmanes de l'any per intentar estalviar a la factura de l'IRPF de l'exercici 2022, que es liquidarà a la primavera de 2023, amb opcions que van des de fer aportacions a plans de pensions fins a lliurar donatius a una ONG o avançar dividends o vendes d'immobles o valors, si són elevats, a causa de l'anunciat canvi del tipus impositiu.

Aportacions a plans de pensions

Dins l'àmbit de les reduccions trobem les aportacions a plans de pensions, és a dir, aquelles lligades a sistemes de previsió social individual de fins a 1.500 euros que gaudeixen de beneficis fiscals i, per això, els últims dies de l'any són una bona ocasió per incrementar-les fins a aquesta xifra. En cas d'aportacions a plans d'ocupació, el llindar arriba als 8.500 euros, límit que es pot compartir entre l’empresari i el treballador. D'altra banda, els autònoms també poden gaudir d'avantatges fiscals per aportacions a plans de pensions de fins a 1.500 euros.

Cal tenir en compte que el govern espanyol va aprovar una altra derivada als plans de pensions privats en el seu projecte de Pressupostos del 2021 i, a partir de l'any que ve, és precisament quan entra en vigor. Així doncs, Hisenda ha escoltat un vell reclam de la indústria sobre els plans de pensions d'ocupació, un vehicle creat per empreses i administracions per fer contribucions de cara a la jubilació dels treballadors.

D'aquesta manera, un assalariat podrà percebre una contribució al seu pla de 4.250 euros per part de la seva empresa, i aportar 4.250 euros més per la seva banda, cosa que en l'exercici passat no podia fer. I aquesta contribució, va en paral·lel a l'aportació dels 1.500 euros per part de l'empleat a un pla de pensions individual, per arribar al límit dels 10.000 euros per contribuent. 

Pujades del tipus impositiu de l'estalvi

Si parlem de la pujada del tipus impositiu de l'estalvi, ara el màxim és un 26% i el 2023 serà un 28%. Així doncs, cal analitzar si s'anticipa o posposo l'operació. És evident que fiscalment és millor anticipar-la perquè ara es paga un màxim del 26% i l'any que ve puja dos punts. Però hem de tenir en compte la rendibilitat que els trec als meus diners. Jover posa un exemple: "Si venc el 2022 i pago un màxim del 26%, hauré de pagar el juny de l'any 2023 i ja no tindré els diners. En canvi, si la venda la faig el gener del 2023 puc arribar a pagar fins a un 28%, però no ho efectuaré fins el juny del 2024. Així que la conclusió és clara, si puc treure als meus diners més rendibilitat que aquesta diferència de tipus impositius del 2%, val la pena diferir la tributació, per tant esperar el 2023, perquè mentrestant jo obtinc rendibilitat financera”.

L'opció d'avançar aquestes operacions pot ser adequada si tenim en ment el projecte de llei de pressupostos generals de l'Estat del 2023 que preveu elevar la tributació de les rendes de l'estalvi a partir dels 200.000 euros en aquest exercici, per la qual cosa els experts recomanen, en la mesura que sigui possible, avançar vendes, donacions, cobraments de dividends o qualsevol altra operació que impliqui una renta que tributa a la part de l'estalvi superior a aquest import aquest any, abans que s'apliqui la pujada. Per extensió serien totes aquestes encara que se'n detallen posteriorment les característiques.

Ara bé, en aquest sentit, l'economista Jover posa l'alerta: “Diferir l'impost i mentrestant treure una rendibilitat financera en funció del tipus impositiu pot ser interessant i, per tant, val la pena tributar més tard. Cal analitzar molt bé la situació personal de cadascun i ser conscients que, ara, coneixem molt bé la llei de pressupostos del 2023, però aquesta pot canviar a mitjans del proper any en funció d'un panorama fiscal totalment canviant”. El consell de Jover és clar, planificar a curt termini és fàcil, però només situar-se al mig pot resultar totalment complicat.

I cita un exemple, fora de la temàtica: “Planificar l'herència en funció dels impostos és impossible, en aquest cas passa el mateix. I un últim aspecte és vigilar les retencions, sobretot en els contribuents amb rendes inferiors a 35.200 euros que tindran menors retencions de l'IRPF el 2023, per la qual cosa els podria interessar sol·licitar a la seva empresa que les elevi, si el que volen no haver de pagar més quan arribi el mes de juny en fer la declaració i, per tant, evitar haver de regularitzar després la situació.

Donacions

En elles, les que més afavoreixen són les donacions i les aportacions a start-ups. Les donacions a fundacions gaudeixen d'una deducció del 80% els primers 150 euros i el 35% a partir d'aquesta quantitat, però si els dos últims anys s’han realitzat donacions a la mateixa fundació, la deducció s’incrementa fins a un 40%. També les aportacions a sindicats i col·legis professionals tenen beneficis fiscals. Jover hi posa el però: "És un acte totalment altruista i, per tant, el qui ho fa és perquè aquests diners li sobren, s'ha de partir de tenir un excedent de liquiditat per poder portar-lo a terme".

Aportacions a start-ups

L'altra proposta més afavoridora és la inversió en noves empreses o start-ups on es pot arribar a deduir a l'IRPF en un 30%, de l'aportació a una entitat de nova creació amb determinats requisits fins a una base màxima de 60.000 euros, és a dir, la deducció pot arribar a 18.000 euros de quota. Aquesta deducció s'incrementarà el 2023 fins al 50%, amb una base màxima de 100.000 euros, per la qual cosa podria ser convenient esperar el proper exercici. Dins aquest àmbit, Catalunya té una deducció específica si s’inverteix en empreses noves situades dins ella. "És una bona deducció, però d'entrada t'obliga a invertir en la societat d'un altre i, per tant, jugar-te els diners", conclou Jover.

Deducció per compra d'habitatge

Les altres deduccions són més secundàries pel que fa a un estalvi substancial. Hi ha la deducció per compra d'habitatge. Els contribuents que van comprar el seu habitatge abans del 2013 encara es poden beneficiar de la deducció per adquisició d'habitatge habitual, que els permet deduir sobre el 15% dels pagaments per interessos i amortització del préstec fins a un màxim de 9.040 euros, la qual cosa suposaria una deducció de 1.356 euros. D'aquesta manera, si no han assolit aquesta xifra poden fer lliuraments addicionals. Cal recordar que aquest límit s’aplica per declaració, es a dir, una parella que hagi adquirit el seu habitatge habitual abans del 2013 i que fan la declaració per separat, cada un d’ells pot gaudir d'un límit màxim de 9.040 euros.

Deducció per eficiència energètica

L'altra seria la deducció per eficiència energètica a través de la inversió al propi habitatge o a un habitatge llogat o amb intenció de lloguer, que pot resultar ser rendible fiscalment. Els propietaris que facin obres per millorar l'eficiència energètica o per reduir el consum energètic, tant en llars unifamiliars com en comunitats de veïns, poden gaudir un any més de deduccions a la renda. Entre les deduccions possibles, hi ha una del 20% del cost de les obres, amb una base màxima de 5.000 euros, si permet reduir la demanda de calefacció i refrigeració en un 7%. En el cas que l'estalvi arribi al 30%, la deducció serà del 40% fins a una base màxima de 7.500 euros. En el cas d'edificis residencials, si les obres permeten reduir un 30% el consum d'energia, els titulars dels habitatges podran deduir-se fins a un 60% de la inversió, amb una base màxima de reducció de 15.000 euros. Jover matisa que, malgrat tot, "sempre és necessari un informe tècnic abans i després de les inversions, per poder demostrar la millora energètica o la reducció del consum, i aquest acaba costant més que la pròpia deducció". En paral·lel, el context actual de crisi econòmica i energètica ens certifica que el consum que fem és totalment temporal i planificar-se en els propers dos anys resulta difícil.

Retardar els ingressos per obres literàries

Altres més específics pot ser retardar els ingressos per obres literàries. De la mateixa manera, els contribuents que elaborin obres literàries, artístiques o científiques que els proporcionin ingressos inferiors a 15.000 euros tenen incentius per endarrerir els cobraments el 2023, quan la retenció serà del 7%, en lloc del 15% del 2022. Ara bé, les retencions són només un avançament i acabaran pagant el mateix, però més tard.

Reducció en el lloguer

També hi ha la cura amb el lloguer on aquells arrendadors que tinguin llogat un habitatge a un llogater habitual poden aplicar-se una reducció del rendiment net del 60%, cosa que no podran fer si es tracta de lloguer de vacances o amb una societat. Aquestes condicions canviaran amb la futura llei d'habitatge, especialment per a les que es troben en zones tensionades, i en aquest cas convé estudiar si interessa llogar-lo a persones joves o rebaixar el lloguer per obtenir millores fiscals.

Donar-se de baixa, per autònoms i treballadors del mar

També en els autònoms o treballadors del mar, a partir del 2023 estaran obligats a presentar declaració si han estat donats d'alta en algun moment de l'any, per la qual cosa si no tenen activitat se'ls recomana que es donin de baixa abans d'acabar aquest 2022.

Impost de solidaritat

I pel que fa als qui paguen l'impost de solidaritat, més enllà de l'IRPF, els experts adverteixen que el tram final de l'any també és l'última oportunitat per intentar mitigar l'impacte del nou impost de solidaritat sobre les grans fortunes, que tindrà un impacte major als contribuents de regions que tenen bonificat l'impost de patrimoni, com la Comunitat de Madrid o Andalusia. El nou tribut s'abonarà per primera vegada el 2023 referit al patrimoni al tancament del 2022, per la qual cosa encara hi ha la possibilitat de distribuir-lo via donacions a fills o néts per no assolir els tres milions que donen lloc al pagament.