El Fons Monetari Internacional (FMI) ha advertit aquest dilluns que els efectes de la guerra de l'Iran en matèria d'inflació i alentiment del creixement variaran segons el país o la regió, depenent de factors com l'exposició energètica o l'espai fiscal disponible. En aquest sentit, apunta que Espanya pot resistir millor l'encariment del gas que altres països per la seva capacitat en renovables.

Els preus de l'energia, les cadenes de subministrament o els mercats financers són les principals cadenes de transmissió dels efectes que ja té el conflicte, que promet comportar, en termes generals, preus més alts i menor perspectiva de creixement, segons un article publicat avui al blog de l'FMI.

"La commoció és global, tot i que asimètrica. Els països importadors d'energia estan més exposats que els exportadors, els països més pobres més que els més rics, i els que tenen reserves escasses més que els que compten amb amplis coixins", detalla l'organisme.

L'FMI va insistir que gran part de la situació depèn de quant duri el conflicte —iniciat el passat 28 de febrer amb una operació conjunta dels EUA i Israel— i de la magnitud dels danys que causi a la infraestructura i a les cadenes de subministrament. En el cas d'una guerra breu, podria fer que els preus del petroli i el gas es disparin abans que els mercats s'ajustin, mentre que un conflicte prolongat, podria mantenir l'energia a preus elevats i exercir pressió sobre els països que depenen de les importacions.

També contempla un escenari intermedi on persisteixin les tensions, l'energia continuï sent costosa i la inflació resulti difícil de contenir, "amb una incertesa i un risc geopolític constants". "Encara que la guerra podria modelar l'economia global de diferents maneres, tots els camins condueixen a preus més alts i a un creixement més lent", insisteixen els autors de l'article.

Pel que fa a la tensió inflacionista provocada pel coll d'ampolla a l'estret d'Ormuz, per on transita un 25% del petroli mundial i un 20% del gas natural, a Europa, Itàlia i el Regne Unit es troben especialment exposats per la seva dependència gasística, mentre que França i Espanya estarien relativament protegides gràcies a la seva major capacitat en energia nuclear i renovable.

A més que la guerra ja va endurir les condicions financeres globals, parts de l'Orient Mitjà, l'Àfrica, l'Àsia Pacífic i Llatinoamèrica s'enfronten a la pressió addicional dels preus més alts de fertilitzants —un terç d'ells passa per Ormuz— i aliments.

Les persones en països de baixos ingressos són les més vulnerables en aquest terreny, apunta l'FMI, ja que els aliments representen, de mitjana, "al voltant del 36% del consum, en comparació amb el 20% en economies emergents i el 9% en les avançades".

La guerra, explica l'organisme, també està reconfigurant les cadenes de subministrament d'inputs crítics o no energètics (com l'heli, bàsic per fabricar semiconductors), ja que el tancament d'Ormuz obliga a desviar càrregues, allargant terminis de lliurament i elevant els costos de noli i assegurances.