El Banc Central Europeu (BCE) ha assignat a Espanya la producció íntegra de bitllets de 10 euros el 2024 per a tots els països de l'eurozona, a més de la fabricació de part de la de 5 euros, ambdues dependents de la planta de Madrid de l'empresa pública Imbisa. En concret, el Banc d'Espanya té la missió de fabricar 424,2 milions de bitllets de 10 euros, la qual cosa equival a un valor de 4.241,5 milions d'euros, segons dades ofertes pel BCE.

A més, la institució participarà al costat del Banc de Grècia -principal autoritat monetària del país hel·lè- a la producció dels 313,8 milions de bitllets de 5 euros que l'organisme europeu demanda per al present exercici. "El Banc d'Espanya és responsable d'aportar el 12% de les necessitats totals de nous bitllets", puntualitzen fonts de la institució a EFE. També s'imprimiran 1.538,4 milions de bitllets de 50 euros, 564,9 milions de 20 euros, 527,5 milions de 100 euros, 164,2 milions de 200 i cap de 500 el 2024, encara que en aquests casos l'encàrrec recau en altres països que utilitzen l'euro, en tractar-se d'un procés productiu compartit per tots els bancs centrals nacionals de l'eurozona.

3.530 milions de bitllets

En total, s'espera que aquest any s'emetin 3.533 milions de bitllets -amb un valor total de 179.625 milions d'euros-, la qual cosa suposa un 11% més d'unitats que a l'anterior exercici, quan es van imprimir 3.141,7 milions. La producció de bitllets comença amb un càlcul dels bancs centrals dels països de la zona euro, amb el qual pretenen determinar quants bitllets s'han de substituir en no ser aptes per a la circulació i la quantitat necessària per satisfer la demanda, a què el BCE afegeix una previsió general per al conjunt.

Una vegada conegudes les necessitats totals, l'organisme europeu assigna els volums de producció i la quantitat que ha de fabricar cada banc nacional, segons la contribució de cada un al capital del BCE. Així, el Banc d'Espanya és el quart de l'eurozona per quota de producció, només superat pels seus homòlegs d'Alemanya, França i Itàlia. L'assignació de la producció segueix criteris d'eficiència i té en compte el cost d'imprimir cada denominació -tipus de bitllet per valor-, encara que és habitual que les entitats assumeixin anualment part d'una o dues, segons el volum necessari per a cada una d'elles.

El BCE no acostuma a designar la producció d'una determinada denominació el mateix banc central tots els anys, sinó que sol variar cada exercici. D'aquesta forma, el Banc d'Espanya es va ocupar d'una part de la fabricació dels bitllets de 50 euros el 2023 i 2022 i participarà en la dels de 5 i 50 euros el 2025, en conèixer-se ja la distribució per a l'any vinent.

Fàbrica de Moneda i Timbre

A Espanya, el procés comença en la planta productora de paper de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), ubicada a Burgos i amb capacitat per manufacturar fins a 3.500 tones a l'any. La factoria burgalesa s'encarrega d'elaborar el paper moneda, realitzat amb fibres de cotó pur -per donar-li fermesa i resistència al desgast-, en què també s'embeu una marca d'aigua i un fil de seguretat d'alta tecnologia i s'aplica un pegat metàl·lic mitjançant pressió i calor.

El paper es talla a plecs i es trasllada la fàbrica d'Impremta de Billetes (Imbisa), propietat de Banc d'Espanya en un 80% i de FNMT en un 20%, situada al madrileny districte de Vicálvaro. L'esmentada fàbrica ve a substituir a les línies de producció del mític centre de FNMT al carrer Jorge Juan de la capital espanyola, en el qual encara s'encunyen les monedes d'euro, encara que existeix la intenció de desplaçar aquesta activitat a un solar contigu al centre de Vicálvaro.

Imbisa

La impressió de bitllets es duu a terme a les instal·lacions d'Imbisa, una de les 11 ubicacions acreditades pel BCE a l'eurozona, entre centres dependents dels bancs centrals i impremtes que compten amb una licitació de les entitats monetàries nacionals. La factoria crea els bitllets a partir del paper moneda mitjançant un procés d'impressió dividit en cinc tècniques: litografia -aplicació del fons multicolor-, serigrafia -col·locació del número verd amb el valor de cada unitat-, calcografia -per a les imatges d'alta definició i l'estructura en relleu de les vores-, tipografia -afegit del número de sèrie- i flexografia -per a l'envernissament-.

Després s'efectua el control de qualitat i es tallen els plecs en tires i a posteriori en piles, per finalitzar amb un nou examen en el qual es comprova que els bitllets són idèntics. L'últim pas és empaquetar-los en una pel·lícula de plàstic retràctil i apilar-los en contenidors de cartó de la mida d'una capsa de sabates, que contenen unes 10.000 unitats. Abans de traslladar-se al seu destí, els bitllets reposen en càmeres de seguretat, missió que el Banc d'Espanya ha encarregat a Imbisa fins a 2030, any a partir del qual s'estudiaran pròrrogues anuals.