El Govern d'Espanya manté la seva previsió de creixement de PIB en el 2,1% per a aquest any, el mateix pronòstic que va presentar l'octubre de l'any passat en el projecte de Pressupostos Generals de 2023 i es compromet amb Brussel·les a crear 1,1 milions de llocs de treball fins a 2026. Encara que no era d'esperar una rebaixa en la previsió del PIB, segueix lluny de les mantingudes per l'Airef que el 5 d'abril la va revisar a l'alça, però fins a l'1,5%, o les del Banc d'Espanya que va elevar a finals de març la seva fins a l'1,6%. La majoria dels organismes públics i privats col·loquen en l'entorn de l'1,5% el creixement d'Espanya per a aquest any. Així, la Comissió Europea el va fixar en l'1,4% en la seva última estimació del 13 de febrer, l'FMI en l'1,5% l'11 d'abril i la OCDE en l'1,7% el 17 de març. El panell de Funcas, que recull als 21 gabinets d'anàlisis de conjuntura privats d'Espanya més rellevants, ho va establir en l'1,5% al març. En els últims mesos, tots els organismes han elevat les seves previsions, encara que cap no s'apropa als nivells del 2,1% del Govern.

No obstant això, l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ha remès aquest divendres un comunicat anunciant que considera que són factibles tant el senda de creixement del PIB com les previsions d'inflació presentades pel Govern de Pedro Sánchez a la Comissió Europea que presideix Ursula von der Leyen. Assenyala, no obstant això, que l'aval s'ha realitzat amb la informació disponible fins al 28 d'abril i no incorpora les possibles mesures de política econòmica que pugui contenir l'Actualització del Programa d'Estabilitat (APE) remès aquest divendres a Brussel·les.

Més d'un milió d'ocupat fins a 2026

Respecte a l'ocupació, el pla considera que la consolidació de la creació de llocs de treball continuarà sent el motor del creixement econòmic, que sumarà 1,1 milions d'ocupats més fins a 2026, addicionals al milió creat després de la pandèmia i que permetrà assolir nivells rècord d'ocupació. Així mateix, es manté el senda de descens de la taxa d'atur, que passarà del 12,9% el 2022 fins a reduir-se per sota del 10% el 2026, acompanyat d'un augment de la població activa i la millora en la qualitat de l'ocupació.

Tal com va avançar fa una dies María Jesús Montero, el Pla d'Estabilitat es compromet a reduir el dèficit fiscal al 3% el 2024, un any abans del previst. L'avenç és possible, segons explica el text remès a Brussel·les, "pel creixement econòmic, el control de la despesa pública, l'increment dels ingressos i el dinamisme del mercat laboral". Recorda que el dèficit públic va tancar el 2022 en el 4,8% del PIB, després d'una reducció del 50% en dos anys, espera que aquest any se situï en el 3,9%; en el 3% el 2024; en el 2,7% el 2025; i es redueixi al 2,5% el 2026. Així mateix, el deute mantindrà el seu camí de reducció després de la disminució de cinc punts l'any passat per absorbir com més aviat millor l'impacte de la pandèmia, fins a situar-se per sota del 110% el 2024.

Senda de creixement "robust"

L'informe, donat a conèixer pel Ministeri d'Assumptes Econòmics aquest divendres, assenyala que, amb totes les cauteles derivades de l'alta incertesa actual, l'economia espanyola es mantindrà en un camí de creixement robust durant el període 2023-2026, impulsat per l'ocupació i el consum privat, així com per les inversions i reformes del Pla de Recuperació. Segons el pla remès a la Comissió Europea, el Pla de Recuperació aportarà la meitat del creixement el 2023 i suavitzarà l'impacte que el xoc monetari derivat de les pujades dels tipus d'interès tindrà en altres països europeus.

Així, el Govern d'Espanya comunica a Brussel·les que manté la previsió de creixement en el 2,1%, per al 2023, malgrat l'enduriment de les condicions monetàries i que per a 2024 es preveu una acceleració del creixement del PIB, fins al 2,4%, novament liderada pel desplegament del Pla de Recuperació, que compensaria l'impacte negatiu del to contractiu de la política monetària. "D'aquesta forma, el creixement del PIB anirà convergint lentament cap al seu creixement potencial, que el 2024 s'estaria situant per sobre de l'1,5%, juntament amb l'impacte addicional que aportaria el desplegament de la fase final del Pla". Per tant, durant el període 2025-2026 l'economia creixeria, lleugerament per sobre del creixement potencial, en un 1,8% i 1,7%, respectivament.

Un matalàs de 100.000 milions d'estalvi

Tanmateix, malgrat que el creixement del 2,1% es manté en les previsions del Ministeri d'Economia, la composició de l'economia varia substancialment respecte a la defensada a l'octubre quan es jugava més per la inversió que per la despesa de les llars. El pla determina que el consum privat serà un dels motors principals del creixement, impulsat pel bon comportament de l'ocupació i el desplegament de les mesures i reformes. Es preveu que el consum privat creixi un 2,1% el 2023, sostingut principalment per l'evolució de l'ocupació, quan a l'octubre es parlava d'un creixement de l'1,3%. El Govern d'Espanya diu a la Comissió Europea que per a 2024, s'espera que la moderació de la inflació juntament amb l'augment d'ocupació i els salaris accelerin l'augment del consum privat fins al 3,0%.

Addicionalment, l'acumulació d'estalvi per part de les llars durant la pandèmia afavorirà, segons l'opinió del Ministeri que lidera Nadia Calviño, que el camí de consum mantingui un creixement significatiu fins a 2026. I quantifica l'excés d'estalvi acumulat entre 2020-2022 en més de 100.000 milions d'euros. No obstant això, matisa que al voltant del 75% de l'esmentat estalvi s'ha concentrat en els 4 deciles de llars amb més renda (40% de la població), que tenen una menor propensió marginal al consum, pel que bona part de l'estalvi es tradueix en un augment de la inversió financera i immobiliària i només una part limitada es destinaria a consum, adverteix el pla.

Un compromís de tots els estats membres

El Govern ha remès a la Comissió Europea el Programa d'Estabilitat 2023-2026 i el Programa Nacional de Reformes 2023. Aquest enviament s'efectua en compliment de l'obligació de tots els Estats Membres de presentar cada any el mes d'abril davant de la CE els seus Programes Nacionals de Reformes i els seus Programes d'Estabilitat, en el marc del Semestre Europeu per a la coordinació de les polítiques econòmiques. Segons ha assenyalat el Govern en el pla, les reformes legislatives empreses i la implementació del Pla de Recuperació "estan permetent que es produeixi un procés de modernització i canvi estructural en l'economia, que es reflecteix en l'augment del creixement potencial, que a partir del 2024 se situarà en l'1,6%, i la reducció de l'atur estructural, que se situarà en l'entorn del 9%".