El Banc d'Espanya considera que el Pla Fiscal i Estructural de Medi Termini 2025-2028 (PFEMP), presentat pel govern d'Espanya i aprovat pel Consell de la Unió Europa al gener, manca de mesures concretes per al seu compliment. Així ho indica a l'Informe d'Estabilitat Pressupostària que ha presentat aquest dimarts el regulador financer que dirigeix José Luis Escrivá, ministre en dues ocasions amb el Govern de Pedro Sánchez.
En ell diu que, segons l'Informe de Progrés, presentat pel govern a l'abril, la despesa primària neta finançada nacionalment va créixer un 4,1% el 2024, situant-se per sobre del límit del 2,6% recomanat inicialment per les autoritats europees a Espanya el 2023, però per sota del 5,3% incorporat en el Pla Fiscal. El Banc d'Espanya assenyala que, segons el govern, amb les mesures ja aprovades el 2025 tornaria a créixer la despesa un 4,1 %, per sobre del límit establert en el PFEMP, que és del 3,7 %, però sense arribar a superar el marge de flexibilitat que permeten les noves regles fiscals.
Tanmateix, el Banc d'Espanya adverteix que ni el PFEMP ni l'Informe de Progrés que l'acompanya no s'incorpora informació sobre l'evolució prevista dels components dels ingressos i despeses públiques més enllà de 2025. Això, afegeix, "redueix la seva utilitat com a instrument de planificació fiscal a mitjà termini", un aspecte que -recorda- també ha destacat l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) en la seva valoració del Pla. A més, el Banc d'Espanya assenyala que l'Informe de Progrés no facilita prou informació sobre les reformes estructurals implementades.
El director general d'Estabilitat Financera, Regulació i Resolució del Banc d'Espanya, Daniel Pérez Cid, ha afirmat durant la presentació de l'Informe d'Estabilitat Financera que els ingressos i despeses projectades a partir de 2025 són absents en el pla i ha afegit que en el Pla "no hi ha elements prou aterrats".
Regulació bancària
D'altra banda, Pérez Cid, en ser preguntant per una simplificació regulatòria per al sector financer, ha manifestat que aquesta ha exercit un paper molt important a l'hora de reforçar el sector. Segons la seva opinió, és important reconèixer que totes les mesures que es van prendre després de la crisi financera han col·locat el sector bancari en una posició adequada per afrontar els riscos emergents, "que no són pocs". No obstant això, ha precisat que cal fer una avaluació i reflexió d'aquesta regulació nascuda després de la crisi financera i "repensar" alguns elements que, creï, poden simplificar-se. En qualsevol cas, ha manifestat que això no ha de derivar en una reducció de la capacitat de resiliència de les entitats.
Pérez Cid defensa també que cal canviar elements que estan generant dificultats de planificació o costos de compliment molt elevats, preservant els nivells de resiliència assolits sense que el sistema regulatori imposi "càrregues innecessàries". En quan a la realització de test d'estrès a la denominada 'banca a l'ombra', Pérez Cid ha ressaltat que un dels elements i prioritats de la seva direcció és "posar més èmfasi en tot això, incloent test d'estrès que ens permetin fer una anàlisi d'estabilitat financera."
Ha afegit que és una àrea en el que han d'aprofundir i de continuar treballant "perquè és rellevant per a l'estabilitat financera"