La dècada dels vuitanta i noranta, l'auge de comprar bons de l'estat va fer guanyar molts diners en forma de benefici a l'emergent classe mitjana que sortia de l'era postfranquista. Anaves al banc, pagaves i ja tenies un bo de l'estat. Aquesta manera de fer ha canviat i l'auge de la digitalització i la transformació dels bancs també han deixat en un segon pla aquestes inversions sense pràcticament cap mena de risc.
Actualment, els bancs ofereixen una infinitat de productes que necessiten treure i fer circular. Així doncs, malgrat que sense risc, els productes no donen enormes resultats, interessa més obrir la cartera de productes propis que externs. Per això, ja d'entrada, un banc no aposta per fer saber al client l'existència dels bons de l'estat. En segon terme, si el client ho vol dur a terme mitjançant el banc ha de pagar uns interessos per la gestió que sempre s'han de valorar, si finalment surten a compte. I, en tercer lloc, l'opció que un mateix adquireixi bons de l'estat, tot i viure en una era digital, acaba resultant una quimera pels qui no són uns experts de les finances i les gestions administratives. Solen aplicar comissions de compravenda (en mercat primari o secundari) i comissions de custòdia o administració periòdiques (per exemple, cobraments anuals o semestrals per tenir els títols a l'entitat). En aquest aspecte, les gestories acaben suplint, moltes vegades, les tasques dels bancs quan es vol adquirir un bo de l'estat.
En darrer terme, si cap d'aquestes opcions és senzilla per a un mateix, també es pot sol·licitar directament al Banc d'Espanya a través de cita prèvia. Un cop fixat el dia, has d'acudir a una sucursal física amb el teu DNI original i còpia, les dades del teu compte bancari (perquè t'abonin els interessos i el capital) i els diners o els justificants de transferència. per compra, custòdia, obertura o manteniment. Tot i això, el Banc d'Espanya aplica una comissió de l' 1,5 per mil (amb un mínim de 0,90 € i un màxim de 200 € ) sobre les transferències d'efectiu que envia per abonar els interessos i l'amortització del capital.
Bons actuals
A grans trets, un bo de l'estat és un valor emès pel Tresor a un termini superior a dos anys. Bons de l'Estat i Obligacions de l'Estat són iguals en totes les seves característiques excepte el termini, que en el cas dels bons oscil·la entre 2 i 5 anys, mentre que a les obligacions és superior a 5 anys. Tenen les característiques següents:
- Són títols amb interès periòdic, en forma de cupó, a diferència de les Lletres del Tresor, que paguen els interessos al venciment.
- El valor nominal mínim que es pot sol·licitar en una subhasta és de 1.000 euros i les peticions per imports superiors han de ser múltiples de 1.000 euros. A més, el valor nominal mínim que es pot negociar és de 1.000 euros.
- Les emissions d'aquests valors es duen a terme mitjançant trams successius per assolir un volum en circulació elevat que asseguri que els valors siguin molt líquids.
- S'emeten amb caràcter general mitjançant subhasta competitiva, encara que en alguns casos també es poden emetre per sindicació.
- El cupó que merita es paga cada any i representa el tipus d'interès "nominal" del Bo o l'obligació.
Actualment el Tresor emet:
- Bons a tres i cinc anys.
- Obligacions a deu, quinze, trenta i cinquanta anys
Aquest és el quadre per prendre una decisió final.