Un estudi publicat per la Reserva Federal ha determinat que els consumidors i les empreses nord-americanes van suportar la major part de l'impacte econòmic derivat dels aranzels imposats per l'administració Trump durant l'exercici 2025. L'anàlisi, elaborat a partir de les dades d'importació registrades fins al novembre de 2025, estima que gairebé el 90% de la càrrega econòmica dels gravàmens va recaure sobre agents econòmics dels Estats Units. Aquesta xifra qüestiona l'eficàcia de la política aranzelària com a instrument de protecció de la indústria domèstica i de pressió sobre els socis comercials. Els autors de l'informe detallen que durant els vuit primers mesos de 2025 la incidència aranzelària va ser absorbida en un 94% per l'economia nord-americana.

Aquesta conclusió es fonamenta en la constatació que l'aplicació d'un aranzel del 10% només va provocar una reducció de 0,6 punts percentuals en els preus de les exportacions estrangeres. Aquesta dada evidencia que els exportadors internacionals no van reduir els seus marges comercials per compensar el gravamen, sinó que van traslladar el sobrecost de manera gairebé íntegra als importadors dels Estats Units. Aquests, al seu torn, van repercutir l'increment en els preus finals o el van absorbir en detriment dels seus marges de benefici. L'estudi identifica, no obstant això, una evolució significativa en el comportament dels exportadors durant l'últim trimestre de l'any. Al novembre, un aranzel del 10% s'associava ja amb una disminució de l'1,4% en els preus de les exportacions estrangeres, fet que implica una repercussió del 86% sobre els preus d'importació nord-americans.

Aquesta variació suggereix que, a mesura que la persistència dels aranzels es consolidava i les relacions comercials s'ajustaven al nou escenari, els proveïdors internacionals van començar a absorbir una porció més gran del cost per mantenir la seva quota de mercat. Malgrat aquesta evolució en el tram final de l'any, la conclusió global de l'anàlisi és inequívoca: les empreses i els consumidors dels Estats Units van continuar suportant la part majoritària de la càrrega econòmica dels aranzels al llarg de tot el 2025. Les conclusions de la Reserva Federal coincideixen plenament amb les d'altres institucions acadèmiques i centres de recerca econòmica que han analitzat, amb metodologies diverses, l'impacte real de la política aranzelària nord-americana. Aquesta convergència analítica reforça la solidesa de les conclusions i desmenteix qualsevol interpretació que atribueixi als exportadors estrangers l'assumpció majoritària del cost dels gravàmens.

L'Institut Kiel d'Alemanya, un dels centres de recerca econòmica més prestigiosos d'Europa, va publicar el gener de 2026 un estudi exhaustiu sobre la incidència dels aranzels en el comerç transatlàntic. Segons les seves estimacions, els importadors i consumidors dels Estats Units van assumir el 96% del cost total dels aranzels aplicats durant 2025, mentre que els exportadors estrangers van absorbir únicament al voltant del 4% restant. L'informe alemany qualifica explícitament les tarifes imposades per Washington com una mesura contraproduent per als interessos comercials nord-americans. De manera complementària, un informe de l'Oficina Nacional d'Anàlisi Econòmica (NBER), coordinat per Gita Gopinath, exsubdirectora gerent del Fons Monetari Internacional, aporta una perspectiva acadèmica addicional sobre el fenomen.

L'estudi conclou que la transmissió aranzelària és un fenomen generalitzat i estructural, i que els costos derivats de les mesures adoptades durant 2025 recauen fonamentalment sobre l'economia nord-americana. L'anàlisi constata, a partir de les dades disponibles, que els exportadors estrangers, en mitjana i en el conjunt del període analitzat, no han reduït els seus preus per compensar l'efecte dels aranzels. L'informe del NBER aporta, a més, una perspectiva comparada de gran interès analític. Segons la seva metodologia, la taxa de transferència aranzelària durant l'episodi proteccionista de 2018-2019 va ser del 80%. Durant el 2025, aquesta taxa s'hauria elevat fins al 94%. Els autors matisen, tanmateix, que aquesta xifra més alta probablement reflecteix l'horitzó temporal més reduït de l'anàlisi referida a 2025 i no necessàriament una alteració estructural del comportament dels exportadors. En qualsevol cas, la xifra reforça la tesi central compartida pels tres estudis: els aranzels han estat pagats fonamentalment per l'economia que els va imposar.