Les empreses es plantegen reclamar a l'administració de Donald Trump el reemborsament dels aranzels a l’exportació que el Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legals. Això passa amb companyies nord-americanes, però també amb les catalanes. Els bufets d’advocats amb especialistes en duanes, com Cuatrecasas o Guardiola Lawyers, han rebut les primeres consultes d’empreses que volen saber si poden recuperar els costos vinculats als aranzels il·legals imposats per Trump.
“La sentència ha estat una bomba”, admet Núria Nicolau, experta en litigació tributària i duanes de Cuatrecasas, en declaracions a l’ACN. Per la seva banda, Acció, l'agència de la Generalitat per a la internacionalització de l'empresa catalana, també ha començat a resoldre aquests dies els dubtes dels exportadors sobre les vies per reclamar i l’impacte dels nous aranzels temporals. Els experts recomanen buscar acords amb els importadors als EUA per intentar reclamar part dels costos i blindar millor els contractes.
“Estats Units és un mercat potent, les empreses s'han de protegir, i si poden tenir acords o buscar altres mercats, està molt bé, però deixar els Estats Units per aquesta situació no és el més adient”, opina Irene Guardiola a l’ACN, advocada especialitzada en dret duaner i comerç internacional. Com a assessora legal, ja ha ajudat alguns clients a introduir noves clàusules als contractes per poder “forçar” l’importador a reclamar si es declaren il·legals alguns aranzels de Trump als EUA.
Acció s’ha posat a disposició de les companyies catalanes pels dubtes que puguin tenir en el futur, mentre les seves oficines Miami, Nova York, Silicon Valley, Austin i Washington estan seguint l’evolució per “veure què s’aplica a efectes pràctics” a les duanes, ja que “a vegades hi ha certes discrepàncies” sobre l’aplicació d’aranzels que es fa, admeten des de l'agència.
Davant d’aquest panorama confús als EUA, els experts d’Acció estan insistint a les empreses catalanes que explorin nous mercats, per exemple intentant “aprofitar” els nous acords comercials que ha tancat la Unió Europea amb el Mercosur i amb l’Índia. A més, l’executiu català vol donar noves ajudes a la internacionalització empresarial, tal com consta en el projecte de pressupostos presentat divendres.
Nou panorama d’aranzels
El Tribunal Suprem dels Estats Units ha declarat il·legals els aranzels “recíprocs” que Trump ha imposat aquest últim any a diversos països del món, entre ells els de la UE, que van aconseguir un topall del 15% amb algunes excepcions. No tots els aranzels desapareixen, continuen vigents els de l’acer i l’alumini (50%), els vehicles (15%) o la fusta (15%). També es manté la suspensió de l’exempció que permetia l’entrada de mercaderies de baix valor (fins a 800 dòlars) sense aranzels ni tràmits formalitzats.
Per continuar amb la seva política proteccionista, l’administració Trump aplica des del dimarts nous aranzels temporals del 10% a totes les importacions fins al 24 de juliol. Hi ha un grup de productes exempts –aeronaus i peces d'aeronaus, productes farmacèutics o productes energètics, entre d'altres– perquè Washington els considera vitals per a la seva economia.
Aquests nous aranzels són un gravamen ad valorem que se suma als aranzels que ja tinguin els productes, excepte aquells que afronten aranzels específics, com els cotxes o l’acer. Així, si un producte ja pagava un aranzel del 5%, ara se li suma un 10% i paga un 15%. Segons càlculs de la Comissió Europea, la majoria dels productes europeus paguen menys d'un 5%, tot i que hi ha un nombre "limitat" de productes que tenen un gravamen superior al 5% i, per tant, s'exposen ara a un aranzel superior al 15%.
La UE assegura que Washington s'ha compromès a mantenir el topall del 15% com van pactar l’estiu passat, però Trump ha amenaçat d'elevar els nous aranzels ad valorem fins al 15%.
Què poden fer les empreses?
Nicolau reconeix que la sentència que declara il·legals els aranzels "recíprocs" ha estat una “bomba”, però diu que ja era esperada perquè havien tingut “força consultes” prèvies a la decisió del Suprem dels EUA. De fet, ja fa uns anys que “es nota un moviment global d’un cert proteccionisme”. “Les empreses que treballen als EU o que hi estan comerciant estan molt preocupades i estan buscant altres mercats”, assegura.
La sentència del Tribunal Suprem no especifica el mecanisme per retornar els aranzels pagats fins ara. Segons Guardiola, qui pateix directament el cost d’un aranzel són els importadors, els clients o els consumidors finals. “Les empreses catalanes, si no estan establertes als EUA o no han actuat com a importadors, a priori no estan legitimades per recórrer ni per sol·licitar la devolució”, explica.
Hi ha dos tipus de reclamacions, una directa a través de duanes amb un procediment de devolució d’ingressos indeguts, però que s’ha de fer 80 dies des de la liquidació i, per tant, moltes empeses ja estarien fora. L’altre és interposant una demanda als tribunals estatunidencs competents. “Probablement seran els grans importadors dels EUA qui podran fer aquest tipus de demandes”, pronostica Guardiola.
Si no han actuat com a importadors, els exportadors han de “negociar amb els seus importadors” per arribar a un acord sobre els costos o buscar una fórmula per reclamar conjuntament, diu Guardiola. L’advocada de Cuatrecasas assegura que es poden buscar acords “per redistribuir aquest possible reemborsament amb l'exportador europeu, si en algun moment va assumir part d'aquest cost”: “Ho pot recuperar però de la mà de l'importador”.
Sigui com sigui, les advocades consultades per l’ACN avisen que el procés per reclamar pot ser llarg i complex. “Trump no està disposat a facilitar aquesta recuperació”, diuen a Cuatrecasas, que té una oficina a Nova York.
Guardiola defensa que no s’han de deixar els mercats “quan s’ha posat tanta energia, esforç i dedicació per obrir un mercat”. Encara menys l’estatunidenc, que és el més gran del món en consumidors. “Les empreses s’han de protegir”, sosté l’advocada.
L’experta en duanes de Cuatrecasas també aconsella blindar-se contractualment. “Hem de saber molt bé què és el que estem assumint per no tenir sorpreses desagradables”, avisa. L’oficina d’Acció inclús suggereix als exportadors catalans que intentin “pactar” amb els importadors com “gestionar l’impacte” de futurs aranzels més alts que pugui imposar Trump.
D’altra banda, els bufets d’advocats plantegen als seus clients la possibilitat de “revisar orígens” per exportar el producte amb un aranzel inferior. “Potser descobrim que fent quatre coses el nostre producte adquireix un origen molt més beneficiós per exportar als EUA”, indica Guardiola.
Des d’Acció avisen a les empreses, però, que es poden exposar a penalitzacions de fins a un 40% per un ús fraudulent dels certificats d’origen. De totes maneres, sí que animen les companyies a estudiar com poden obtenir el segell “Made in USA”, el qual els hi permetria reduir els gravàmens.
Grans companyies nord-americanes s'han llançat a reclamar per via judicial que l'administració Trump els reemborsi els aranzels. Algunes van presentar recursos fins i tot abans que la Cort Suprema anul·lés els aranzels recíprocs. Una de les últimes empreses en acudir als tribunals ha estat FedEx, multinacional de la logística, amb seu a Memphis (Tennessee). Abans ho van fer, entre altres, Costco, Revlon, Diageo, Dole, Illumina, J. Crew o EssilorLuxottica.